El dubte metodic Descartes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,33 KB

 

Metode cartesia:


Parteix que el saber és únic, perquè la raó de l'home és única. La finalitat és guiar correctament la raó, partint de la idea unitària del saber. Els orígens parteixen de 0. El més adequat per fer filosofia és el matemàtic, és universal. Annex: Euclides(365*aC) D'Alexandria, pare de les matemàtiques, va fundar l'escola a Alexandria. Fomenta l'estructura matemàtica. S'organitza per: Axiomes (veritats indemostrables), Teoremes o proves formals. Proposes a partir d'uns principis evidents, uns resultats vàlids per a tots. Descartis utilitzarà el mètode matemàtic en la seva filosofia. -Axioma; des d'un plantejament inicial a una conclusió, verdadera que no necessita ser demostrada. Menyspreu les dades rebudes, perquè la comprovació matemàtica és curta, i no els sentits. 4 preceptes:

1-Evidéncia;

“no admetre com a veritat, cosa alguna sense conèixer amb evidència el que era, evitar  la precipitació.

2-Anàlisi o divisió:”

Dividir una casa una de les dificultats. En quantes parts parteixes si fos possible i necessari per resoldre-les millor” 3-Síntesi o ordre;
“conduir per ordre els meus pensaments començant pels objectes més simple i fàcils de conèixer,  fins al més complex, es tracta d'una successió ordenada d'evidències.

4-Enumeració;

“fer en tots uns recomptes tan integrals i revisions tan generals que arribés a estar segur de no admetre res” . Els 4 preceptes de Descartes engloben els 2 processos matemàtics:

Intuïció i Deducció

Dubte:


representa la crítica radical de tot l'anterior, no és un dubte escèptic. Planteja un dubte metòdic,  pas previ per arribar a la certesa. El punt de partida és el dubte metòdic de Descartes, no es pot fiar de res ni de ningú, de res dit o estudiat en el momento.  3 raons:

1-Fal·làcia dels sentits:

els sentits no indueixen a l'engany ja que no assegura que tenen un engany → possibilitat no és sinònim de certeza 2-Impossibilitat de distingir la vigília de somni:
Després del somni et pot semblar més real que la pròpia realitat.

3-Hipotésis del geni maligne

La seva creença en un Déu és a partir de la fe. Podries plantejar-te l'existència d'algun tipus de ser maligne que li indueix a fallar, fins a en les matemàtiques.

Pensament:


Les idees recauen sobre la realitat. El pensament pensa idees. Però no per pensar idees, el contingut ha de ser veritat. Diferència de corrents:
Racionalistes → idees innates a partir del propi procés/subjecte.
Empiristes→ idees d'origen a partir de l'experiència/objecto. L'anàlisi del pensament es revela en 3 aspectes: -El jo que pensa que el món existeix, com a existència indubtable. -El món com a realitat exterior al pensament, l'existència del qual és dubtosa i problemàtica. -Les idees de món i existència que indubtablement posseeixo ja que sinó fos així no podria pensar que el món existeix.

Aplicació mètode:


La segona evidència és l'existència de déu, la seva existència es pot demostrar a partir de la raó. Ho argumenta amb el concepte de infinitud (perfecció) ja que ho trobem en la ment. -Principi de causalitat→ no pot haver-hi major realitat en l'efecte que en la causa, déu ha d'existir per ser causa del concepte que dona el meu, causa de la meva creació. -Déu→ Causa de la infinitud, perfecció i creació. Si ens haguéssim fet a nosaltres mateixos ens haguéssim fet perfectes com Déu., cercle cartesià. Que déu existeixi, sorgeix a partir de la meva creació i pensament, si jo decideixo existir, déu desapareix. Amb això destrueix la hipòtesi del geni maligne.·Déu no pot tenir cap defecte i per tant em pot enganyar, fent-me creure coses que no són. -Món→ L'existència del món està demostrada a partir de l'existència de Déu. Déu és molt bo i no permet que m'enganyin amb que el món no existeix, ell afavoreix que les idees equivalen a un contingut. Què percebem del món amb claredat i distinció? Utilitzant el primer precepte del mètode de Descartis → Qualitats dels objectes clares i diferents.Els objectes presenten qualitats: Qualitats primàries o objectives: extensió, figura, moviment (amb certesa) -Qualitats secundàries o subjectives: so, color, grandària. D'aquí deduirà la seva física→ la matèria està composta d'àtoms, i els objectes són una conglomeració d'aquests, dels quals Déu crea la matèria inerta i dóna vida.

Analisi idees:


Presenten dos aspectes: -Formal: totes les idees són iguals, determinen el pensament quan activitat. -Contingut: imatges que representen alguna cosa que posseeix un contingut objectiu, són totes diferents. Hi ha 3 tipus d'idees:

1-Avenincies

Semblen provenir de l'exterior. No serveixen per relacionar-se amb l'exterior, ni per parlar amb certesa de la realitat.

2-Ficticias o artificials

Construeix la ment a partir d'aquestes idees.

3-Innates

Són aquelles que el pensament posseeix en si mateix, amb la idea de pensament, d'existència que trobem en la percepció mateixa del “cogito ergo sum”

Entradas relacionadas: