Dubte esceptic i dubte metodic

5. Descartes:

És el pare De la filosofia moderna, presenta que el coneixement és a partir del Subjecte (cognoscent que coneix la Realitat gracies a les idees (intermediari)) com a centre del coneixement i la realitat. Entenem la realitat Tal com nosaltres la representem. El seu punt de partença és la actitud crítica (anàlisis).

Hi ha una part Negativa i una de positiva, una de Negativa que tracta que Descartes posa en dubte tot i per tant passa a ser fals i també l'escolàstica, que és La filosofia medieval d'Aristòtil.
I una De positiva, on trobem les 4 raons del mètode, que ens ajuda a fer un camí Per poder arribar a la meta, és a dir, arribar a establir unes certeses, Proposicions indubtables.

5.1. Discurs del mètode:

L’home és un ser racional, i aquesta qualitat la Compartim amb tots. La raó necessita Un mètode per poder a les idees clares i distintes, és a dir, la manera de Procedir de la raó.

Intuïció, que és La captació immediata del concepte, és el primer pensament de la ment o L’operació i també podem parlar de deducció, On s’estableix una relació entre unes premisses i unes regles per poder arribar A una conclusió 2+2=4. Idees clares, distintes, indubtables i evidents.

-Les 4 raons del mètode:

Trobem una primera que és la Evidencia, que tracta de no prendre cap Idea com a certa si abans no s’ha sotmès al domini de la raó, ara trobem l’Anàlisi, que tracta que davant una Dificultat i dividir-la en tantes parts sigui possible.
La Síntesi, procedir de manera ordenada d’allò que és simple i Fàcil a allò complex i difícil, aquí també trobem la cadena de la raó, ordre Cognoscitiu, és arribar a la totalitat del problema a partir de les diverses Parts LletresàParaulesàOracions
. I per últim l’Enumeració, cal enumerar cadascuna de les parts del problema per Tal de no ometre res, això ens ajudar a obviar tot allò que no és necessari per La resolució del problema.

La regla del mètode qüestiona la filosofia, la lògica aristotèlica, ja Que no és suficient i l’estat de la geometria i de l’àlgebra clàssica.  Aquestes idees clares i distintes la podem Trobar en la filosofia?

El dubte metòdic tracta a traves d’una actitud escèptica sense ser-ho del tot, perquè ell creu que amb la Raó es por arribar a un verdader coneixement i per tant a diferencia del dubte Escèptic, té com a finalitat arribar a la seva meta que són de les idees Indubtables, distentes i clares per tal de fomentar un coneixement indubtable i Enderrocar falses opinions. Aquest mètode tracta en posar tot en dubte, per Tant de que tot és fals i partir de que no hi ha res cert (actitud escèptic), Per poder arribar a les idees clares, distintes i clarament definides a les Altres, és a dir, trobar evidencies. La raó determina si és cert o fals. Dubte Escèptic, té poca confiança en que la raó és capaç d’arribar a un coneixement Verdader, ja que l’home té limitacions.

-Primera meditació, que tracta de com utilitza el dubte metòdic, posa en dubte els Sentits, ja que ens poden enganyar, i l’aparença de les matemàtiques, més ben Dit les ciències empíriques. I tot aquest dubte ver per un Déu ENGANYADOR, el qual ha creta a l’home de manera limitada i per Tant potser l’hagi creat amb la possibilitat de equivocar-se (50/50). Per tant l’equivocació recau en el subjecte, és A dir equivocar-se en el procés de fer 3+2 però no en el seu resultat que és 5.   Després crea la hipòtesis del GENI MALIGNE, en definitiva el que fa és radicalitzar el dubte. Geni utilitza els seus mecanismes per fer incrèdul al Subjecte. Dubte hiperbòlic, és posar en dubte tot (100) i per tant no puc Conèixer res. Si jo m’equivoco, ho poso en dubte, penso..... és necessari d’un Subjecte que faci totes aquestes accions per tant donem per clar l’existència D’un individu.

-La segona meditació tracta de l’existència del jo, parteix D’un certesa abans esmentada que és l’existència del jo, al fer qualsevol acte Mental, assegura la meva existència, ja que el fet de pensar i de existir van Lligats perquè tenen una relació de dependència. Per tant jo sóc un ser Pensant, per tant surt fora del dubte metòdic.
COGITO ERGO SUMàPENSO DONCS EXISTEIXO.
I després ve el fet en pensar en el fet de pensar en el món exterior.