Dubte alliberador

Necessitem saber. Saber per què som en aquest món i què hi fem. Saber s la nostra existència s'esgota en ella mateixa o es perllongarà més enllà de la mort. Saber com hem de viure, si ha maneres de fer-ho que siguin preferibles a d'altres. No en tenim prou, doncs, d'anar vivint, amb un simple anar fent. Volem trobar un sentit al nostre viure i a la nostra ocupació. La filosofia neix d'aques desig de comprendre , de trobar significat a la nostra existència i d'ampliar-ne les possibilitats. És a dir, filosofoem per trobar la millor manera possible de viure, aquella que estigui a l'alçada de la nostra condició humana. En aquest sentit, la filosofia és una tasca humanitzadora que ens eleva de la pura animalitat a la condició d'éssers lliures i dignes d'apreci.  Tot i que aquesta recerca dura d'ençà que l'home viu en aquest planeta, des de fa uns 2500 compta amb un nou instrument: el pensament racional i abstracte.

Els humans no ens acontentem amb viure sinó que necessitem trobar sentit a aquest viure

Necessitem entendre per què vivim i quina és la millor manera de fer-ho. Els animals viuen submergits del tot en un present. Nosaltres, en canvi, no acabem d'acomodar-nos mai en el present, no ens hi sentim del tot bé, i sovint ens veiem estirats cap enrere per un passat que enyorem o projectats cap endevant vers un futur que presentim millor. A diferència quepassa amb els animals, allò que caracteritza els humans, és una permanent inadaptació al món, que ens mena a corregir-nos contínuament fent i refent la nostra existència individual i ço·lectiva.  Una de les diferències fonamentals entre la nostra espècie i les altres és l'actitud amb què ens enforntem a la realitat que ens envolta. Els animals s'hi enfronten amb una actitud pràctica: el seu interès pel món acaba allà on acaben les seves necessitats. En definitiva, és el distanciament entre l'home i el seu medi allò que permet l'aparició d'una nova forma de relacionar-nos amb la realitat. Aquesta manera de mirar el món és l'actitud teòrica o congnoscitiva.
en els orígens la teoria era inseparable de la pràctica.
En la nostra manca d'adaptació al medi, en la incapacitat genètica per deixar-nos guiar per linstint, en la necessitat de convertir un món extrany i hostil en un lloc habitable i segur, on cal cercar el fonament de tota la reflexió humana, l'origen de la filosofia i de la ciència. Diferents relats: Narracions mítiques primer, després les reflexions filósòfiques i les explicacions científiques més tard. Què tenen a veure les representacions fantastiques de la mitologia , plenes d'éssers sobrenaturals amb la descripció acurada dels fets que ens proporciona la ciència? L'intent de posar ordre enmig del caos, de donar sentit i unitat a la multiplicitat de fenòmens que s'esdevenen al voltant de nosaltres. La realitat és cosmos, per tant es un tot ordenat.

No racionals: Art litraratura i Religi´o; Racionals: Filosofia, Ciència

  Un dels trets definitoris del mite és el seu caràcter antropomòrfic.
És típic en la mentalita primitiva explicar allò desconegut a partir d'allò conegut.
Pensament  mític:-Es basa en explicacions sobrenaturals que inclouen déus i éssers imaginaris.-Segueix el model antropomòrfic: es personifica i divinitza la natura. -Malgrat l'intent d'introduir ordre en el món, aquest continua sent imprevisible.-És una explicació simplista i poc racional basada en la imaginació.- És una explicació finalista on els fenomens naturals actuen d'acord amb intencions.-Es dogmàtic i no pot ser contrastat. Pensament racional:- Es basa en explicacions naturals que parteixen del que es pot observar.-Rebutja l'antropomorfisme i redueix els fenòmens a lleis físiques.-Predomini de l'ordre i la necessitat: els fenòmens son previsibles.-És una explicació lògica i coherent basada en la Raó.-És una explicació causal que exclou tota finalitat o intenció de la natura.-Es un discurs critic i contratable.

El logos, pensament raconal. Logos -> Paraula , Raó-> Discurs racional -> Filosofia ciència. Filosofia i relgió tenen en comú l'aspiració de la totalitat : oferir una resposta a tots els interrogants seriosos que els humans som cap´ços de plantejar-nos. Tanmateix, mentre que la religió respon de forma dogmàtica a aquests interrogants, la filosofia ho fa de forma crítica.

La religió és l'ambit de la creença, la filosofia es l'ambit del raonament i la crítica

Filosofar és abans de res dubtar, posar entre parentesis les nostres certeses i sotmetreles a critica, analitzar-les a fons per veure quin és el seu fonament. La filosofia te mes a veure amb les preguntes que amb les respostes, i amb el fet de cercar racionalment la veritat més queno pas el seu assoliment. Fer filosofia significa acostumar-se a conviure amb la incertesa a veure el dubte com una invitació a la reflexió, i no com una imperfecio del pensament. Un dubte que ens porta a desconfiar de les respostes facils. Que pot ser que la filosofia significa renunciar a saber res amb certesa? Hem d'assumir que mai no podrem conéixer la veritat de les coses? Creiem que no. Pensar dubtar, sobmetre a critica totes les opinions i pensaments no condueix necessàriament a l'esceptisisme( doctrina que afirma la imposibilitat del coneixement. Negació de la capacitat humana d'assolir la veritat.). Del fet que les preguntes filósòfiques filósòfiques no tinguin una resposta no se'n desprén que no en tinguin cap. A diferència de la ciència, que sovint ofereix a cada interrogant una sola resposta o solució, la filosofia n'ofereix moltes i diverses, però cap d'elles completa i definitiva. En tot cas, el filòsof es troba en una posició molt mes faborable en el Camí de la veritat que gran part de les persones que es consideren sàvies.L'única exigencia de les opinions filosofiques es que han de ser racionals, argumentades, i coherents. El més important en la filosofia es que ningú te l'ultima paraula.
La filosofia no es ciencia: a) En primer lloc, a diferència de les hipotesis científiques les teories filosofiques no son falsables, no poden ser refutades de forma concloent. B) La filosofia no té el caràcter predictiu que podem atribuir a la ciència.
La filosofia analitza i descriu; la ciencia no només descriu si no que prescriu, és a dir, determina com es comportaran el sfenomens del futur. c) Finalment, hi ha una diferencia radical d'actitud entre el filosof i el científic.
Aquest ultim es preocupa nomes pels fenomens que pot obervar i mesurar. En canvi el filòsof es preocupa per tot el que hi ha, no nomes pel que es pot veure o tocar.
Mètode objectius i actitud son doncs, les tres diferencies principals que trobem entre la tasca científica i la filosofica. Ara be, del fet que folosofia i ciencia siguin coses diferents no n'hem de deduir que no tinguin res a veure l'una amb l'altra.
La filosofia col·labora estretament amb la ciència, d'una altra banda.