Dualisme cartesià
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,07 KB
Hilemorfisme
Aristòtil
Mantenia que l’ànima i el cos son dos principis complementaris i
Inseparables de l’ésser humà. El cos és la base material
(hyle
)
I l’ànima és la
forma
(morphé
Substancial de l’home (vida, sensació, parla, moviment,
Pensament).
Tomàs
D’Aquino
Intentà fer raonable la fe cristiana des de la filosofia
Aristotèlica però utilitza la idea de l’ànima separada per
Explicar la resurrecció i la immortalitat, l’ànima sobreviu
Fora del cos mort fins que troba un nou cos gloriós.
Dualisme Cartesià
A Través d’un complex raonament (Renaixement), Descartes Va afirmar que l’ésser humà està compost per la uníó de dues Substàncies complement diferents:
el Cos, substancia Extensa, i l’ànima, substancia pensant
. La comunicació entre
elles es fa mitjançant la glàndula pineal.Dualisme Interaccionista
Defensada Per John C. Eccles (s XX), Diu:
-Ment I cervell són dues realitats diferents.
-Hi Ha fets que reclamen una ment autoconscient.
-Per Sí sol , el cervell és insuficient. Es necessita la interacció entre
el que és físic i el que és mental a través d’una teoria
Bioquímica entre les “dendrones” i les “psicones”.Interaccionisme Emergentista
Karl Poppers’acosta A la teoria del dualisme i a la monisme ( la ment és producte Evolutiu del cervell). En l’ésser humà existeixen tres mons:
-El Món 1, format pels cossos físics observables (materialistes).
-El Món 2, format pels estats mental (la consciència, experiències Psicològiques...)
Estructurisme
Pedró Laín Entralgo Diu que la ment s’estructura des del cervell ( no emergeix), per Deixar constància que la ment és una realitat nova i diferent. Hi Ha actes que només depenen d’una regió del cervell (veure, parla, Sentir), i altres que només es poden explicar pel funcionament del Conjunt (el pensament, l’autoconsciència, la llibertat, la creació Intel·lectual i artística).
*Tots
Els éssers vius tenen consciència o capacitat de rebre informació
De l’entorn i adquirir un control sobre ell. Però l’ésser humà
és més complex, és algú que actua i és capaç de demanar-se :
Qui sóc jo?; això és la consciència
Humana.
La Consciència humana considera la realitat pròpia, la consciència Personal (intel·ligència, llibertat, intimitat) i consciència de La nostra història.