Dualisme antropològic Descartes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,64 KB

 

B) Argument de la infinitutd:

- Tinc la idea de Dèu com a ésser infinit.

- Jo sóc finit, per tant no puc haver creat una idea infinita.


Per tant existeix un ésser que ha posat aquesta idea en mi.


D’aquesta manera, Descartes afirma l’existència de Dèu (res infinita).


3. Res infinita (Déu). És la substància més important perquè és la única

que compleix el 100% la definició de substància: “allò que existeix per si

mateix sense la necessitat de res més”, (les altres substàncies deuen la

seva existència a Déu) Déu és omnipresent, omnipotent i bondadós, per

això diem que és GARANTIA EPISTEMOLÒGICA de la manera següent:


-Déu no permetria l’existència d’un geni maligne que manipuli les idees

de la meva raó, per tant no tinc motius per dubtar-ne

-Déu no permetria que confungés sistemàticament la vigília i el son, per

tant, no tinc motius per dubtar del món.
Així, Descartes afirma

l’existència de la 3a substància: el món.


4. Res extensa (món). El que caracteritza aquesta substància és

l’extensió (el fet d’ocupar un espai físic). Els objectes del món tenen 2

tipus de qualitats:

-Primàries: L’extensió i els seus models (forma figura i magnitud, estat

de moviment o repòs). Són objectives i les puc conèixer per mitjà de

l’enteniment.

-Secundàries: Color, textura, gust… Són subjectives i les percebo per

mitjà dels sentits. Per tant, no constitueixen el coneixement.


5. Antropologia cartesiana, dualisme antropològic. L’home és la uníó

causal de dues substàncies (cos-res extensa) i la ment- res cogitans)

interrelacionades. El cos es regeix per les lleis mecanicistes del món

físic però l’ànima és d’una naturalesa diferent i és lliure. Es relacionen

a través de la glàndula pineal, explicació controvertida per les dificultats

que presenta (insatisfactòria).

Entradas relacionadas: