Dualisme anima cos

Cos I ànima

4. El Dualisme antropològic

4.1 El cos és la presó de l’ànima

El dualisme de Plató no es limita només a la seva Interpretació de la realitat i del coneixement, sinó que caracteritza també la Seva visió antropològica. Per a ell, l’ésser humà està compost de dues parts Molt diferents: el cos, que és material, canviant i imperfecte, i que pertany Al món sensible; i l’ànima, que és immaterial i és la part més noble que hi ha En les persones.

L’antropologia de Plató és dualista. Creia que els éssers humans estem compostos d’una ànima immaterial que està tancada en un cos Material i imperfecte.

Plató explicava la diferència entre les dues parts de Què es compon l’ésser humà. Seguint la tradició pitagòrica, que afirma que el Cos és una mena de presó en la qual l’ànima està tancada. Segons Plató, les Passions i els apetits del cos, associats al seu caràcter innoble i terrenal, Són responsables dels nostres defectes i les nostres imperfeccions. Les Necessitats i desitjos corporals ens assetgen contínuament i ens allunyen de la Saviesa i de la felicitat autèntica.

Si ens deixem portar per les existències del nostre Cos, acabarem esdevenint esclaus de les nostres pròpies passions. Això exigeix Que portem una vida ascètica.

4.2 La Immortalitat de l’anima

Segons Plató, la superioritat de l’ànima sobre el cos Queda molt clara quan ens fixem en el que ens passa al morir. El cos es Descompon i l’ànima no mor mai.

Plató estava convençut que el éssers humans tenim una ànima eterna i immortal. Segons afirma en el Fedó, la prova més convincent de la immortalitat de l’ànima està Lligada a la teoria de la reminiscència. Si som capaços de copsar idees Transcendents i eternes que no hem percebut amb els sentits, vol dir que hem Estat capaços de contemplar-les amb anterioritat en el món intel·ligible.

Una altra prova que l’anima és immortal prové de la Seva simplicitat. Les coses que es descomponen i moren són les que tenen parts. El cos, per exemple, és mortal perquè està compost de parts diferents que es Separen després de la mort. L’ànima, però és simple, atès que no està formada Per elements més senzills.

4.3 La Teoria de la reencarnació

En el pensament platònic, la creença en la Immortalitat de l’ànima està lligada a la teoria de la reencarnació. Plató Creia que després de la mort la nostra ànima pot tornar a la vida i unir-se a Un cos nou, que serà noble i bell si en la nostra vida passada hem viscut de Manera virtuosa. Si no és així, l’ànima es reencarnarà en un cos inferior.

Segons Plató, el procés de les reencarnacions es Repeteix una vegada i una altra. Amb cada vida tenim l’oportunitat de millorar I purificar la nostra ànima seguint una forma de vida ascètica. Així que ens Aniríem reencarnant en cossos cada vegada més nobles i perfectes.

4.4 Les Tres parts de l’ànima humana

Encara que Plató valorava per damunt de tot la Dimensió nacional de l’ésser humà, també era conscient que les passions del cos Exerceixen un gran influx sobre el nostre comportament. Podem distingir tres Parts:

-La millor part és l’ànima racional: es localitza al Cap i està relacionada amb el pensament.

-Després hi ha l’ànima irascible: situada al pit, que és la seu de les passions i dels sentiments nobles.

-I finalment l’ànima concupiscible: es troba al Ventre, és la seu dels desigs i els apetits corporals.

Plató creia que el tipus de persona que som depèn del Tipus d’ànima que predomina en nosaltres.

5. L’ètica Del bé

5.1 L’intel·lectualisme moral

L’ètica de Plató s’inspira directament ens els Plantejaments de Sòcrates i creia que els valors morals són universals i Objectius.

Segons Plató, el bé i la justícia existeixen per si Mateixos i són iguals per a totes les persones a tot arreu i en totes les èpoques. Plató també era partidari de l’intel·lectualisme moral socràtic. D’acord amb aquesta visió, si algú es comporta incorrectament no és perquè Sigui un malvat, sinó que actua així per ignorància. Quan es coneix Veritablement en què consisteix el bé autèntic, aleshores necessàriament S’actua bé.

Així que el problema de l’ètica es redueix en el fons A aprehendre la idea del bé, perquè un cop haurem aconseguit copsar el que és L’autèntic bé, el nostre comportament serà sempre bo i moralment adequat.

El problema però és que no tothom està capacitat per Arribar a contemplar la idea de Bé. Aquesta idea, la més important de totes, és També la més difícil de copsar. Per arribar-hi, cal seguir un procés d’ascensió Dialèctica llarg i complicat. Solament poden accedir a la idea de Bé els qui Estiguin disposats a preocupar-se només de l’ànima i de la raó, i renunciïn Ascèticament a deixar-se portar pels desigs i les passions corporals.

Això significa que només unes poques persones són Realment capaces de comprendre en què consisteix el bé veritable.