Drets Socials i Legitimitat: Cortina vs. Peña

Drets socials segons Adela Cortina

El fragment de Cortina esmenta una llista de drets socials: quins són?

• Ingrés bàsic
• Habitatge digne
• Feina
• Assistència sanitària
• Educació
• Suport en temps de vulnerabilitat

A més d’aquests béns públics que no poden individualitzar-se, s'inclouen: l'educació, la sanitat, les pensions, el subsidi d’atur i les prestacions socials. Els valors fonamentals que els sustenten són la igualtat, la independència i la vida digna.

Crítiques neoliberals als drets socials

El fragment de Javier Peña explica la postura dels liberals o neoliberals en relació als drets socials. Quines són les crítiques principals?

• Ofeguen el desenvolupament espontani de la societat i inhibeixen la iniciativa individual.
• Són extraordinàriament costosos, ja que requereixen recursos fiscals que es treuen d’altres possibles inversions privades.
• Suposen per a l’Estat una sobrecàrrega, ingovernabilitat i dèficit de legitimació.
• Es tracta de subsidis que s’ofereixen a costa de soscavar els drets de propietat mitjançant impostos.
• Fonamenten la passivitat dels receptors i donen peu a una cultura de dependència i manca d’autonomia de la ciutadania.
• Treuen estabilitat i legitimitat: el sistema rep el suport dels desfavorits, però no dels rics.

El desbordament de l'estat nació

El text de Javier Peña planteja que el model clàssic de ciutadà d'una nació-estat està essent avui desbordat “per dalt” i “per baix”:

• Per dalt: Globalització econòmica i de la comunicació, organitzacions internacionals i transnacionals de cooperació, i problemes d’àmbit supraestatal com els ecològics.
• Per baix: Reconeixement de les persones i els grups subestatals com a subjectes de drets (fins i tot davant dels estats) i l'emigració cap als estats econòmicament més desenvolupats.

El concepte de legitimitat política

Definició i diversos sentits de la legitimitat:

La legitimitat implica el reconeixement per part de la societat que qui governa té dret a governar i a establir les lleis. Serveix, per tant, de fonamentació del poder polític. Els governats reconeixen la seva autoritat, la qual cosa els porta a actuar conforme a les lleis voluntàriament (obediència voluntària).

És, en conseqüència, un element que dona estabilitat i continuïtat al poder polític. Està referida directament a la justícia i la moralitat.