Drets Socials i Economia: Habitatge, Salut, Educació i Mercat Laboral

Habitatge

Tothom ha de tenir dret a un habitatge digne. El govern fa pisos de protecció oficial.

Salut

Independentment dels ingressos, tothom té dret a assistència sanitària gratuïta.

Ensenyament

Dret a ensenyament gratuït. Hi ha tres tipus de beneficiaris:

• Prestacions universals: aquelles que es gaudeixen només per ser part de la població, no cal sol·licitar-les.
• Prestacions contributives: s'ha d'haver cotitzat un mínim de temps (ex: jubilació, 15 anys).
• Prestacions socials: les més sol·licitades, es fan en col·lectius més desfavorits (ex: menjadors socials). Aquest tipus de prestacions són mixtes, ja que sorgeixen dels impostos que paguem i de les persones que treballen i cotitzen.

Actuacions de l'Estat de Benestar

El volum de protecció social que assumeix el sector públic suposa una despesa pública que pot frenar el creixement econòmic si no està controlada. Per disminuir la despesa pública, el govern pot actuar de quatre formes:

1. Millor control de la despesa pública: disminuir despesa i augmentar ingressos.
2. Flexibilització del mercat laboral.
3. Control d'inflació: si l'alta inflació és un problema, es prenen mesures per evitar-la. La inflació és la variació de preus d'un any a l'altre. Si la inflació creix desmesuradament, l'economia esdevé inestable perquè el poder adquisitiu de les persones disminueix i els costos de producció són més elevats, provocant una pèrdua de competitivitat.
4. Privatitzacions d'empreses públiques.

Rendes

Les empreses demanen factors productius a les famílies a canvi d'un salari. La renda és el preu d'un factor de producció en un període de temps.

• Interès: relacionat amb el capital.
• Salari: factor producció, famílies.
• Lloguer: recursos naturals.

Mercat de Recursos Naturals

Quan es parla de la renda de recursos naturals, no es refereix al preu dels recursos en si, sinó a la seva utilització. La retribució que rep el propietari d'un recurs natural és una renda de la terra o lloguer. L'oferta es considera constant, per això es representa gràficament amb una línia recta.

Mercat de Capital

L'interès és la remuneració pel capital prestat. Característiques:

• Demanda: formada per diferents agents econòmics que necessiten satisfer necessitats de consum, inversió i despesa pública.
• Oferta: constituïda per l'estalvi (famílies), beneficis no distribuïts (empreses) i el superàvit (administració).
• Preu d'equilibri: generat pel lliure joc de l'oferta i la demanda. La corba de demanda és decreixent perquè a mesura que augmenta el tipus d'interès, disminueix la quantitat demandada. La corba d'oferta és creixent perquè a mesura que augmenta l'interès, més agents estan disposats a prestar diners.

Mercat del Treball

Demanda del Treball

És la derivada dels llocs de treball que ofereixen les empreses i depèn dels següents factors:

• Nivell salarial: si augmenta el salari, augmenten els costos per a les empreses i estaran disposades a contractar menys treballadors.
• Preu del bé o servei produït: com més alt és el preu, més treballadors contractaran.
• Productivitat del treballador: veure si compensa contractar certs treballadors.

Oferta de Treball

És la que ofereixen les famílies i depèn del nivell salarial, les característiques de la població, etc.

Salari d'Equilibri

Determinat pel lliure joc de la demanda. Hi ha un salari mínim interprofessional.

Política d'Ocupació

Conjunt de planificacions i procediments que tenen com a principal objectiu reduir l'atur d'una economia.

Característiques de la Població

: 3 tipus  en funció d la participació en el procés productiu : - població en edat d treballa (pet pers. de > o = a 16 anys població activa: inclou tant pers. q volen treb. i no poden com les q treballen.  - població ocupada: pers. q treballen tant x compte d'altre com x el nostre propi compte- pob. desocupada: pers. q volen treb. pero no troben treball o no poden -poblacio inactiva: pers. q ni treballen ni busquen feina dones de la llar, estudiants. mesura del mercat laboral: taxa d'activitat(ta): mesura el % d ta, poblacio q te el pes laboral d'un pais ta= p.activa/p en edat de treb. x100 taxa de desocupacio o atur (tp)= p.desocupada / p.activa x 100 taxa d'ocupació  to = p.ocupada/p.activax 100 de cada 100 pers. cuantes volen treballar y o fan t.o + tdes=100 // p.act. (any) + p.acti (altre anya / p.act (any) x 100

errors y tipus: concepte: es 1a conseq. negativa q s produeix i afecta al funcionament del mercat. pq? pq aquest no assigni correctament els recursos disponibles, tenen q ser el + eficient possibleinestabilitat dels cicles economics: el mercat s'adapta tant a les épokes d'expansió com a les de recepció. es un dels fallos + imp. pq afecta directament al numero i als llocs de treball = q a les seves característiques. el sector públic te 2 opcions - intervenir - no intervenir quan no intervenen es pq confia en el mercat q x lley d'oferta y demanda s'estabilitzarà. el coneguem com neoliberal . existencia de bens públics: quan les situacions d'iniciativa privada produeixen una quantitat de bens inferior a la q la societat demana. es lestat el q suministra aquest tipus de serveis x motius públics i governamentals. aquest suministrament es fà atraves de: - la produccio: educacio politica - adquicicio d'una empresa - subvencio parcial d'una adquicició: pisos etc. adquicició a les empreses privades x a desprès distribuirlos gratuitament en la població./ els bens i serveis públics es reflectira sempre en els pressupostos generals de l'estatexternalitats: conseq. negatives q t x a la societat l'activitat productiva d0una empresa. es involuntari(fum d'una empresa) exter negativa. es el cost d'1 activitat productiva q recau sobre la societat, sobre persones externes a aquesta activitat. els beneficis externs són els beneficis d'1 activitat productiva q reben persones diferents de les q duen a terme l'activitat en qüestiocom actua el sector públic davant les externalitats negatives? esta actuant x a reduir la contaminació i això o fa inf. del tipus de contaminació q s, mirar be q gent causa contaminació i mesuira el impacte de la contaminació tant com el impacte de la contaminacio com en les persones com en tota la societat en general/ tot aixó s fa x stablir normes q redueixen la contaminació com ej. - establir llindars màx. d contaminació. - fixar impostos unitaris. - establir llicences de contaminació. - competencia imperfecta - distribucio desigual de la renda. l'estat de benestar: s el conjunt de drets bàsics q qualsevol pers. a dtenir x 1 vida digna, s 1 cas d'1 sistema d'economia mixta pq reconeix els drets q a detenir poblacio