Drets i evolució del constitucionalisme anglès i nord-americà

Els drets al constitucionalisme modern

Constitucionalisme anglès

L'anglesa va ser la primera experiència constitucional a establir les bases per a la construcció d'un llenguatge "universal" dels drets. El constitucionalisme anglès es va forjar per mitjà de processos conflictius i, fins i tot, de ruptures que van modificar la concepció dels drets al llarg del temps.

Documents i fets clau (Anglaterra)

• Carta Magna, 1212: Un document feudal emparentat amb altres de la seva època. El monarca es comprometia a respectar "a tots els homes lliures del Regne d'Anglaterra" una sèrie de drets i llibertats que després s'estendrien a altres categories de súbdits. Es considera un antecedent imperfecte.
• Sorgiment al s. XVII: Successives limitacions al poder absolut del rei.
• Petition of Rights, 1628: Una declaració que exigia al rei Carles I respecte a certs drets personals i patrimonials dels seus súbdits. L'intent de Carles I d'ignorar aquests drets va desencadenar una guerra civil interna i un moviment revolucionari (1642-1649). Part de la noblesa, la burgesia i sectors populars es van coalitzar contra la monarquia per protegir els seus interessos.
• Habeas Corpus Act, 1679: El moviment revolucionari de 1640 havia portat Carles I al patíbul; el seu successor, Carles II, es va veure obligat a aprovar l'Habeas Corpus Act, una llei que garantia la protecció legal dels súbdits davant detencions arbitràries i assegurava la llibertat personal.
• Revolució Gloriosa, 1688: Més drets. Substitució de Jaume II (monarca amb tendències absolutistes) per Guillem III, escollit pel Parlament d'Anglaterra amb condicions; Guillem acceptà ser rei amb poders limitats.
• Bill of Rights, 1689: La Revolució de 1688 va obligar els monarques a acceptar una nova declaració (el Bill of Rights) que els imposava respectar les llibertats i els drets consagrats en textos anteriors (llibertat de pensament, religiosa, circulació, propietat, etc.). El Parlament es consolidava com a òrgan clau per a la garantia d'aquests drets.

Constitucionalisme nord-americà

A Estats Units el procés es produeix de manera diferent, ja que no es parteix de monarquies absolutes com a Europa, sinó que comença amb el procés d'independència colonial (1775-1783).

Característiques i diferències

• No es parteix de monarquies absolutes: el moviment sorgeix des de colònies que busquen la seva independència.
• Procés d'independència colonial: la guerra d'independència de les colònies nord-americanes contra Anglaterra culmina amb la declaració d'independència el 1776.
• Les diferents colònies, que es convertiren en estats independents, van començar a dotar-se de constitucions pròpies.

Documents i actes importants (Amèrica)

• Toleration Act, 1649: Primer document en aquesta matèria emanat d'una assemblea popular (referit a pràctiques colonials sobre tolerància religiosa).
• Guerra de la Independència: Lluita contra l'Imperi Britànic que va facilitar l'arrelament de doctrines contractualistes i universalistes en matèria de drets.
• L'any 1772: Primera declaració de drets dels colons, reconeixent-los "com a homes, com a cristians i com a ciutadans".
• Declaració de drets del Bon Poble de Virgínia, 1776: Es va convertir en la primera a la història del constitucionalisme a recollir un llistat específic de drets atribuïts "a l'home i al ciutadà".
• Declaració d'Independència, 1776: Considerava evident l'existència de certs drets inalienables, entre els quals s'esmentaven la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.
• Constitucions estatals i restriccions (1791, 1795, 1830): Algunes constitucions van restringir drets civils i polítics (propietat, requisits de renda, exclusió de les dones, etc.). Es basaven en la teoria dels drets naturals: tot ciutadà, per haver nascut, tenia una sèrie de drets que l'estat no podia ignorar.
• Constitució federal, 1787: Originalment sense declaració de drets; aquesta s'encunyà posteriorment com a Esmenes (1791). Les colònies que es proclamaren estats constituïren entre elles una confederació d'estats iguals i independents; cada estat tenia els seus propis drets i, a la norma federal, es van decidir regular certs aspectes comuns.

Conseqüències de la introducció dels drets (1791)

• Rang constitucional: Inicialment algunes constitucions no eren plenament vinculants i, teòricament, no hi havia conseqüències automàtiques si es vulnerava la Constitució. Amb el temps això canvià.
• Article 6: La Constitució es declara com l'ordre jurídic suprem sobre el territori.
• Sentència Marbury vs. Madison (1803): El jutge Marshall, en aquest cas, va establir el control judicial de constitucionalitat. Al resoldre, el jutge va aplicar la Constitució davant d'una llei parlamentària contrària; va explicar per què la Constitució preval i va afirmar que, si un jutge considera que una llei va contra la Constitució, aquesta llei no s'ha d'aplicar i cal aplicar la Constitució en el seu lloc. D'aquesta manera, els drets inscrits a la Constitució van adquirir caràcter vinculant i se'n reforçà la garantia.

1