Drets Constitucionals: Concepte, Estructura i Garanties

Entre drets de la secció primera i drets de la secció II és bàsica malgrat la dicció genèrica de l'títol I, determina un sistema diferenciat de garanties o mecanismes de protecció. El Tribunal Constitucional ha tendit a reduir la condició plena de 'fonamentalitat' a un nucli dur de drets: els inclosos en la secció primera de el capítol II, entre els articles 15 i 29. Aquests drets gaudeixen de la totalitat de garanties previstes per la Constitució (normatives, institucionals i jurisdiccionals). Un segon grup de drets, els previstos en la secció segona capítol II de l'títol I serien drets amb una fonamentalitat o protecció reduïda o, si es prefereix, drets constitucionals no fonamentals. Estarien els drets socials contemplats en el capítol III de l'títol I, les garanties serien encara més atenuades, especialment des del punt de vista jurisdiccional. És preferible utilitzar l'expressió drets constitucionals com a concepte que engloba a tots ells, sense ignorar, però, el diferent tipus de garanties que els separen.

El Concepte i l'Estructura Formal dels Drets Constitucionals: Concepte i Denominació

Els drets constitucionals apareixen com una categoria especial dels drets subjectius. Són expectatives d'acció jurídica que la norma atorga a un subjecte individual o col·lectiu perquè pugui disposar d'un bé determinat davant d'altres subjectes que tenen l'obligació de comportar-se de acord amb les exigències que requereix el gaudi d'aquest bé per part del seu titular. Els drets constitucionals neixen fora per complet de qualsevol negoci jurídic i només hi ha per disposició de la Constitució. Expressen els espais de llibertat i de dignitat de la persona humana considerats com indispensables per a la convivència democràtica dins de l'espai estatal. Denominats drets fonamentals perquè s'entén que conformen les bases o fonaments de l'quadre de drets que l'ordenament jurídic assegura la persona. I així els anomena també el encapçalament de l'títol I de la Constitució. Els drets reconeguts en la Constitució són designats com a drets constitucionals per fer referència a aquells àmbits de poder jurídic que la Constitució atorga a les persones bé mitjançant normes completes i directament exigibles o bé mitjançant normes incompletes l'exigibilitat vindrà intervinguda pel desenvolupament legislatiu corresponent. Drets constitucionals són tots aquells que la Constitució reconeix dins el títol I com en les altres parts del seu text.

L'Estructura dels Drets Constitucionals

• Subjectes
  • Activa: titular de dret.
  • Passiu: persones i administracions que han de respectar el dret.
• Objecte (o bé jurídic protegit).
• Contingut
  • Facultats: que es pot fer.
  • Garanties de l'subjecte actiu: què passa si algú vulnera aquest dret.
• Límits.

Les Garanties dels Drets Constitucionals

1- Quadre general de garanties A la CE78 ha diferents nivells de garanties per als drets establerts; - Drets més garantits (Títol I; capítol II; Secció 1ª; articles 15 a l'29). - Drets garantits però sense algunes garanties del primer grup (Títol I; capítol II; Secció 2ª; articles 30 a 38). - Casos especials o intermedis (Articles 14 i 30.2). - El problema dels principis rectors i la seva garantia molt feble (Títol I; capítol III, articles 39 a l'52).

2- Garanties Normatives o Constitucionals (Primera Barrera) (articles 14 a 38)

Eficàcia directa; Es poden exercir sense necessitat que hi hagi una llei que els desenvolupi. El problema és l'absència de normes de desenvolupament. Vinculació dels poders públics; Hi ha la vessant negativa, abstenir-se de vulnerar el dret dels ciutadans, i la positiva, actuar de manera efectiva i proactiva per al fàcil exercici de el dret (Article 53). Reserva de la llei orgànica (Només articles 15 a 29); El quòrum reforçat en una majoria absoluta és una garantia important (Article 81), amb l'objecte de desenvolupar dels drets (Interpel·lació de el TC). Aquí remarcar la distinció entre el desenvolupament i exercici. Reserva de la llei ordinària; La garantia és que hi ha més publicitat pel Parlament que pel govern. L'objecte és l'exercici de el dret, abastades com ara per lleis estatals i autonòmiques que tenen rang de llei (Dubtós en el cas de el decret llei), que els reglaments no poden vulnerar. Respecte a l'contingut essencial: La legislació de desenvolupament dels drets i llibertats haurà de respectar, per mandat constitucional, el seu contingut essencial (STC 4/1981), que són el conjunt de facultats sense les quals el dret seria irreconeixible. També es requereix d'una anàlisi cas per cas. Reforma agreujada: La reforma agreujada (Article 168) consisteix en una garantia que protegeix drets i llibertats fonamentals (Només articles 15 a 29).

3- Garanties Institucionals (Segona Barrera) (Títol 1)

El ministeri fiscal (Article 124.1): És un òrgan constitucional integrat, amb autonomia funcional, en el poder judicial on té encomanada la promoció de l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la Llei, d'ofici o petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels Tribunals i procurar la satisfacció de l'interès social.