Dret de representació successoria

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,05 KB

 

TEMA 14. LA QUARTA VIDUAL


14.1 Els beneficis successoris del cò njuge vidu.
À mbit d’aplicació i relació amb el rè gim econò mic matrimonial

La protecció del cònjuge sobrevivent pot venir des del dret de família o del dret de successions. No són compartiments estancs sinó que estan interrelacionats.
El Llibre Quart equipara el convivent en unió estable al cònjuge.
En alguns països, el règim econòmic de comunitat de béns és la forma normal de canalitzar aquesta protecció, ja que permet el vidu participar en els guanys de l'altre.
El legislador pot optar per donar beneficis viduals des del dret de successions, per exemple fent-lo legitimari.
El dret civil català, tradicionalment ha deixat en ma de l'autonomia de la voluntat el tema de la protecció del cònjuge sobrevivent.
Protegeix el vidu mitjançant l’atribució del paraments de casa (art.
35 CF) i la figura de l'any de plor (art. 36 CF), que només juga en la separació de béns i en seu successòria regula també la quarta vidual. A banda, és clar, de la intestada, on, cas que no sigui hereu, té el dret d’usdefruit, commutable pe una quarta.

14.2. Dret a la quarta vidual. Exclusió del dret



És un efecte post mortem del matrimoni o (en la nova regulació) de la convivència en UEP, que correspon al sobrevivent que no té recursos suficients -abans: “còngrua sustentació”- (comptant els béns propis i els que obtingui en la successió) per satisfer les seves necessitats. És com una projecció de la solidaritat familiar després de la mort. No és una llegítima, ja que es basa en la necessitat. Es pot reclamar en tot supòsit (testada i intestada).
És clar, es parteix de que el vidu no és hereu, ja que en aquest cas l’absorbeix.
És una atribució per ministeri de la llei, però a diferència de la llegítima, el causant no l’ha d’atribuir sinó que el vidu o vídua l’han de reclamar.
Si ho comparem amb l’art. 84 CF veiem que l’art. 452-1.2 adopta criteris de la pensió compensatòria per a la determinar ¼.
· Nivell de vida durant la convivència.
· Patrimoni relicte.
· Edat i estat de salut
· Salaris i rendes que percebi
· Perspectives econòmiques.
· Qualsevol altra circumstància rellevant.
L’exclusió del dret (art. 452-2). El cònjuge vidu o convivent UEP supervivent no té dret a la quarta si poden cobrir les seves necessitats (és el pressupòsit). De fet, més que exclusió, en aquest cas ja no neix el dret.
També s’exclou el dret en els casos següents (per remissió a l’art. 442-6):
-separació de fet o judicial, o
-si al moment de la mort hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat de reconciliació.
-en cas d’indignitat, tot i que no ho digui expressament.
Pel que fa al convivent, no té dret a la quarta si estava separat de fet del premort.

14.3. Cò mput



La quarta part és un màxim i té en compte l’actiu hereditari líquid” (ara es diu expressament, tot i que abans també s’interpretava així).
La principal novetat del Llibre IV es refereix al còmput o càlcul: l’actiu hereditari es calcula segons regles del còmput de la llegítima de l’art. 451-5.b, c i d, amb la distinció que
les donacions fetes al vidu o convivent supervivent no s’hi compten.
Fins ara només afectava el patrimoni hereditari (relictum), a partir del LLIBRE IV, per determinar-la s’hi afegeix el donatum. Aquest donatum, doncs, participa d’alguna manera
del que l’art. 452-1 assenyala com a “nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte”, elements per a determinar les necessitats del cònjuge. En canvi, l’antic
art. 383 CS només tenia en compte el relictum amb opció pel cònjuge de “demanar la reducció o supressió de les donacions entre vius atorgades pel premort amb el designi de
defraudar la quarta vidual”.
Com a segona novetat per a calcular la quarta, l’art. 452-3 estableix que del relictum cal descomptar “el valor dels béns de l’herència atribuïts al cònjuge vidu o al convivent”. És
però, una regla sobrera, ja que per determinar el dret a la quarta s’han de tenir en compte els béns que el causat ha atribuït el vidu en la successió.

14.4. Reclamació i pagament



L’art. 452-42 es remet a la llegítima. Es configura com a acció personal contra l’hereu, el qual té el dret d’optar entre pagar-la en béns de l’herència o en diners. Si opta per béns, ha
de ser dels que puguin satisfer les necessitats del vidu o convivent.
Es poden reduir o suprimir llegats i donacions (art. 452-5.3) si no és possible el pagament de la quarta vidual per l’hereu perquè no hi ha prou béns. S'apliquen les normes sobre

Inoficiositat legitimària


No es poden reduir. Però, els llegats ni les donacions fets en concepte de llegítima o imputables a ella.

14.5. Extinció de la quarta vidual



La quarta s’extingeix (art. 452-6) per:
a) Renúncia: Només un cop ja ha nascut el dret. No s’admet, però, la renúncia prèvia (abans que neixi), ja que té una naturalesa alimentícia.
b) Matrimoni o convivència marital desprès de mort el causant i abans d’exercir el dret.
c) Mort del vidu o convivent sense haver-lo exercit.
d) La suspensió o privació de la potestat sobre els fills comuns per causa que li sigui imputable.
e) Prescripció de la pretensió: de tres anys de l’art. 121-21 (abans cinc).
Si el sobrevivent ja ha percebut la quarta, no s’ha de restituir, passi el que passi. Això també ha canviat respecte el CS de manera que ja no és ben bé un benefici vidual.

Entradas relacionadas: