Dret a un nivell de vida adient

Dret ROMà, va durar uns 1500 anys, era el dret dels ciutadans de Roma i desprès de tots els habitants del seu Imperi, , té diverses fases, la monarquia té un tipus de dret, la república un altre, el principat un altre, dominat i Justinià. Comença a ser com el dret d’una ciutat d’estat i passa a ser el dret d’un Imperi, primer el Imperi d’Occident i desprès de l’Imperi d’Orient. És una cultura urbana, el seu dret principal és el dret civil, el qual inclou tots els àmbits de la justícia, és un dret escrit, que tal com evoluciona la societat aquest també evoluciona, dret legislat a través de les lleis i és un dret jurisprudencial (jurisprudència judicial) i també doctrinal (jurisprudència doctrinal). Aquest dret arriba a partir de la romanització, els ciutadans de dins de Roma tenien el millor dret, mentre que els habitants d’altres territoris tenien un altre dret. 3 fases de romanització a Espanya: 1) Els habitants de la península es regeixen pels drets dels pelegrins (anys 73 – 74) 2) Els habitants de la península és regeixen per alguns drets patrimonials dels romans, però en altres aspectes pels seus. Es regeixen pel dret llatí. 3) Els habitants de la península es regeixen pels drets dels romans, pel millor dret, el dret de ciutadania.

Característiques d’aquest dret

Noció forta del dret familiar i de propietat - A l’època de la monarquia dret i divinitat s’enllacen - A l’època de la república és un dret de caràcter laic - A mesura que creix l’Imperi i el poder es concentra en una persona, primer en la persona del príncep i després en la figura de l’emperador, en aquests és reflectirà el dret Dret germani, l’any 476 cau l’Imperi d’Occident a causa dels diversos atacs de les tribus bàrbars. Els pobles germànics viuen del pastoralisme i tenen una societat tirant a igualitària, basada en una assemblea de guerrers. És un dret consuetudinari, no és legislatiu,. És oral, encara que desprès passa a ser escrit. Aquí la propietat no esta present, propietats que estan a disposició d’una societat, d’un conjunt, a diferencia del dret ROMà. Els visigots arriben a les fronteres de Roma, entren en contacte amb l’Imperi i agafaran moltes influencies, sobretot culturals i jurídiques, a finals del segle quart accepten la institució monàrquica coma construcció política . A principis del segle cinquè els visigots fan un pacte amb els romans, els hi donen un territori on viure, Equitania (França)
A l’any 507 hi ha una batalla important, i gràcies a aquesta els visigots entren definitivament a la península (començament del segle sisè) amb un dret de costums. Aquesta nova monarquia comença a funcionar i té la capital a Toledo, on serà en centre polític jurídic i religiós del nou territori visigot. A finals del segle 7 legitimen definitivament la monarquia visigòtica per part del romans fora d’aquell territori. A partir d’aquell moment fan la transició i es converteixen el catòlics. El monarca tindrà el monopoli de la creació del dret però amb limitacions religioses. Es crearà una situació on hi ha una llei del monarca on legislarà. Hi ha un altra convivència que també em de considerar la població romanitzada amb la població d’origen germànica, els visigots, això implica que hi hagi la existència d’un sol ordenament jurídic. L’any 574 es redacta aquesta llei comuna el Líber Iudiciorum, promulgada per les dues poblacions, té elements del dret ROMà, elements consuetudinaris, elements dels visigots, serà el codi jurídic més important per tota la població de la península i durarà fins que les noves monarquies cristianes comencin a governar

Alt medievalEl vehicle de transició cap aquesta etapa és el líber lucidiciorum. Època de decadència de l’Imperi d’Occident, el comerç i la industria perd importància i passa al davant l’agricultura. A partir del segle 6 hi ha una discontinuïtat profunda entre la època anterior i aquest , ja que desapareix l’Imperi i les ciutats, desapareix la industria i la vida urbana, passem a una rularització, això comporta moltes crisis, hi ha una naturalesa incontrolable. Al segle 8 comença la senyoralització. Mentre que la cultura romana era antropocèntrica aquesta és reicentisme, no són les persones que estan al centre sinó les coses. En l’economia, la societat i la política hi ha una discontinuïtat, ja que no hi ha Imperi ni ciutats... El poder polític que hi havia s’ha dissolt. Estem davant una societat que ha quedat sense estat. Hi ha un caràcter incomplert del poder, el dret factual esta molt present, dret que no ve a través de la legislació d’un poder polític, centra importància en les coses i no en les persones. El més important no és la persona individual o els polítics, sinó que te gran importància el rei seguidament les comunitats. Les comunitats com els gremis, l’església com una comunitat molt important, com a salvadora. Dret ordenatiu, ordena les coses dins d’aquests 3 actors ( rei, comunitats i persones). Les comunitats són les més importants. El rei no legisla, només fa de jutge, per tant perd poder. Nou tipus de societat on les comunitats són el més important, no hi ha un poder centralitzat i comença aquí el procés se senyoralització i el feudalisme, que ens portarà a una societat piramidal, a dalt hi haurà el monarca, desprès els privilegiats i seguidament els pagesos. Aquesta societat piramidal es basa en pactes entre el rei i els senyors, i entre els senyors i els vessalls (la part més baixa de la piràmide, els pagesos) La gestació d’unes noves divisions territorials que són el fruit de la senyorialització. En aquesta gestació la corona és molt important ja que comença a significar una construció juridicopolítica i la representació d’un territori. Cada divisió territorial tindrà un sobirà. Canvien les característiques del dret ja que és una societat, economia i construcció política diferent, hi ha una diversificació del dret a partir de la senyorialització gràcies a la societat piramidal

. El dret no seràigual per a tothom, es classificarà per estaments i per raó de persones

 Els estaments són agupacions socials definides perl neixament dels seus membres o per la funció que represneten en aquella societat. Aquests són els tres estaments: - Militers: guerrers, són els nobles. - Treballen la terra són els vessalls que no tenen privilegis. - Els clergues són els que fan una funció religiosa molt important, són també privilegiats. Segons la seva religió: Cristians Jueus Musulmans… Tenen diferents privilegis i drets. Segons la procedència: - Si ets de fora, de la Ciutat del Costat, ja tens un altre dret (no fa falta queprovinguin d’un altre país). - Si ets de la mateixa ciutats. Per poder organitzar aquests pobles necessiten un privilegi, aquest documents (furts o cartes nobes), són els documents més nombrosos que representen el drte d’aquell moment. Es casi la única forma de la manifestació del dret. Cada ciutat construïda nova té el su furt. Aquesta gran cantitat serà la base del dret conseutudinari i del ordenament jurídic. Els dret es manifesta a través del fraxis i no a través de la legislació. Quines eren les bases ideológiques del dret d’aquesta época? La característiques més importants:
- Teocentrisme polític: Déu es el centre. - La concepció subjectiva del dret: creació exclusiva de Déu, l’home (que es débil) no pot crerar el dret, només pot descobrir-lo. - El dret es troba en les coses. 5  - Es basa en la voluntad dels més forts, és a dir, hi haurà un dret senyorial. - El dret quan més antic més valuós és, ja que es basa en costums i tradicions durant el temps (conseutudinari).

BAIX M.11 – 12, en aquests hi ha un context econòmic social i cultural que tenen a veure amb l’època dels 4 miracles medievals: - Miracle baix medieval: canvi econòmic i social, passem d’una economia de subsistència a una economia amb més El miracle del Renaixement de les ciutats: gràcies al creixement demogràfic, i això fa que es construeixin noves ciutats i que es poblin ciutats antigues. - Miracle de les universitats: es creen universitats, noves institucions, ja que no existien- Es funden noves ordres religioses, no només es mantenen les anteriors sinó que apareixen de noves, les ordres mendicants, noves concepcions que van encaminades a ajudar als pobres. Amb aquest 4 miracles s’omple el buit econòmic i cultural, però el buit polític continua, subsisteix, perquè el príncep, encara només fa de jutge, es a dir , és el imago equitatis, el dret a tot arreu d’Europa continua sent consuetudinari. A partir del segle 12 comença un camí cap a la configuració estatal, territoris com França o Portugal (molts territoris de la península ibèrica) comencen un canvi nou cap a la configuració estatal, es a dir un poder públic més fort i més centralitzat

. Apareix la tercera font del dret, la ciència, aquesta època es basarà doncs en aquesta

ius comune (dret comú), això s’ensenyava a les universitats. La primera universitat es funda a Itàlia a la ciutat de Bolonya (nord d’Itàlia), ja que és la regió més poblada, més rica, amb més ciutats... A més al nord d’Itàlia hi ha uns monestirs molts importants, que ho viuen uns monjos que sabien més, a més dins aquests monestirs hi ha unes biblioteques amb llibres de Justinià però els monjos no entenen res perquè estan escrits en llatí clàssic. El ius comune té diverses fases en el seu desenvolupament, i el que vol és fer plural aquest dret a través de seu estudi i comencen a adaptar el dret a la realitat de la seva època. El ius comune (interpretació) com a estudi o ciència té diverses fases: - Primera fase: mos italicus. Els glossadors, , comencen a interpretar-lo per gloses, es a dir interpretar certes paraules que no entenien (certes traduccions - Segona fase: mos galicus. Fan comentaris crítics a través de la raó (rationes) - Tercera fase: Els auctoritas, ja no fan una crítica, sinó que accepta l’autoritat del text i l’apliquen sense canvis El ius comune serà la base de tot el dret aplicable. Aparti d’aquest moment comença ha haver legislació als territoris, i no només jutja el rei, sinó que el dret comença a legislar a través de les lleis. Dins el ius comune trobàvem els següents continguts: El dret civil justinià que els monjos troben en els llibres, es converteix en un dret molt important, i seguidament les lliura (interpretacions). El dret canònic, el dret de l’església, que també s’estudia. El dret feudal, que era on hi havia tot el dret sobre papers i relacions entre vassalls i senyors... I finalment les interpretacions de jutges i juristes Difusió del ius comune Aquest dret és una revelació de la vida jurídica, donat que renova el dret a través de la ciència i s’anirà aplicant a tots els territoris. Aquest dret comença a Itàlia i acaba per tota Europa a finals del Segle XXX. Trobem diversos focus de poder 1.- La creació de l’Imperi de romanosacrogermànic, que es funda com si fos la continuació de l’Imperi de Roma, serà l’Imperi que tindrà més importància2.- Aquesta ciència es difon a través de les universitats ,El ius comune arriba primer a França, després a Portugal i molt més tard a Alemanya.
A Catalunya, arriba molt aviat perquè geogràficament és el territori que està més a prop d’Itàlia. Però a gran part de la península, hi ha encara la romanització. València i Mallorca, , s’accepta ràpidament. En territoris com Aragó i Castellà que hi havia un dret més complicat, quan arriba el ius comune, , és molt menys acceptat. Al país Basc, no arriba pràcticament la romanització, i per tant no tenen una acceptació molt important del ius comune perquè són molt més tancats i molt més aferrats al dret conseutudinari i no accepten el ius comune per complert, només alguns aspectes. Són dos territoris que realitzen la centralització política FRANÇA No hi ha dret consuetudinari, no hi ha dret legislat, sinó que només el jutge te el poder jurisdiccional. A partir del segle 12 comença una activitat legislativa en que la llei comença a tenir supremacia i per tant el dret legislat passa a tenir molta importància. Anglaterra El més important és la seva característica insularitat, es a dir, no forma part del continent de Europa, és una illa, però accepten el ius comune. Aquesta insularitat te com a objectiu crear el common – law L’any 1066 hi ha la batalla de Hastings, aquesta representa la victòria dels normans d’Anglaterra, aquesta victòria és la causa de la creació del commonlawEl common-law significa el dret comú de tots el homes lliures d’Anglaterra. Es un dret casuístic, basat en els casos, A partir de la segona part del segle 13 comença a separar-se el poder judicial del rei, també es comença a separar el common-law del govern reial i aquest tindrà cada vegada més importància,.

Edat Moderna

Monarquies cristianes Segle XIII fins al XVIII. La característica més important la dinàmica social: la societat estamental. La societat està dividida en tres estaments: el clergat, la noblesa i els campesins. Els estats privilegiats són la noblesa i el clergat. Els estats no privilegiats són tota aquella gent que treballa al camp, Aquest tercer estat evolciona i passa a ser la burgesia al cap del temps. A partir del Segle XVII, comença l’Edat Moderna. La base econòmica és la senyoria. Neixen les ciutats que cada vegada tindran més poder, a través del capitalisme… En tots els estats Europeus hi ha una tendència en el neixament del estat polític, on el poder es centralitza. Aquest neixament del estat (finals del Segle XIV), serà característica de l’Antic Règim. La monarquia autoritaria és la primera fase de les monarquies cristianes. La segona fase impotant d’aquesta etapa és la monarquia absoluta. El primer estat que es forma en aquesta monarquia absoluta és la França de Lluís XIV del segle XVIILa monarquia abosluta té una característica important, el monarca té molt més poder en les seves mans en comparació del santeriors monarques. Aquest monarca és absolut perquè té un poder diví Realitat de les Illes britàniques, monarquia que no arriba a la fase abosluta ja que el parlament té massa importància. Es converteix en una monarquia patlamentària. La realitat de les monarquies compostes, com per exemple la situació sociopolítica de la península ibèrica. Estat on diversos territoris maneten el seu sistema jurídic apartat del sistema del monarca d’aquell estat. La visió antropocèntrica agafa tan importància. Les persones adquereixen certa llibertat gràcies a la propietat

. Ideologies

.-Humanisme: corrent ideològic de renovació cultural, d’origen italià. La reformació: Segle XVII, és un humanisme religiós. Trencament dins del catolicisme que neix a Alemanya. Té l’objectiu d’alliberar els fidels de les estrctures geràrciques de l’esglèsia. L’home pot tenir una relació amb Déu sense intermediaris. La Bíblia serà el nou intermediari entre l’home I DéuAntropocentrisme: l’home passa a ser el centre i no les coses com antigament. Podem dir que totes aquestes ideologies significarà una alliberació en l’àmbit científic. A partir del Segle XVI i XVII hi ha una revolució científica de les ciències naturals.. En aquesta època el pensament i la cultura jurídica segueix aquestes fractures (humanisme jurídic, ius Naturalisme racional i il·lustració jurídica). Aquests tres fenòmens són característiques de la vida jurídica de l’època (entre d’altres). .-Humanisme jurídic: Característic de França, Anglaterra… es trenca amb la idea de la veritat única medieval. Comença a criticar les metodologies del ius commune antic, Ius Naturalisme racional/racionalista: tres elements de l’estudi:

La raó, la naturalesa i la fe cristiana

El seus teòrics volen estudiar el món que ens envolta, però estudien la societat, no el cosmos. Consideren que la societat està corrompuda, busquen les causes i aquí es troba l’origen del contractualisme. CONTRACTUALIMSE: L’home en el seu estat natural era lliure i a partir de que l’home começa a viure en societat, la llibertat desapareixEstudien la societat des d’un punt de vista laic, existeix Déu en el seu pensament però no és el seu objectiu principal, ells busquen l’origen de la societat. Una de les causes d’aquest estat cossomput és l’aparició de la propietat. .-La il·lustració jurídica: té varies característiques. És la continuació directe del ius Naturalisme racional i de la revolució científica..…).  Les lleis han de ser simples, clares, certes i senzilles. Intenten que una de les tres fonts tingui més rellevància que els altres. Consideren que la única font del dret útil és la que prové de la legislacióA partir de las revolucions burgeses, l’estructura de les societats es canviarà. S’eliminen els privilegis anteriors i es crea un estat on la societat exigeix igualtat.

El constitucionalisme Espanyol Ens trobem en una Espanya de finals de l’antic règim, on el territori de la monarquia hispànica hi ha l’existència d’una diversitat jurídica important. Les diverses corones tenen sistemes jurídics diferents i dins de les corones cada regne te sistemes jurídics diferents. Veiem les diferencies de diversitat en:

1.- dret civil: característic de Castella,

2.- Les institucions politico-administratives: El territori CAM amb el decret de nova planta perden aquestes institucions politico-administratives i el dret públic.
1812 Constitució liberal i molt llarga amb 384 articles. Te la mateixa estructura que les primeres constitucions Franceses: Cita la legislació antiga i reconeix llibertats però no les mateixes que les antigues perquè s’han d’adaptar noves llibertats a la nova Espanya. Destaquem els articles: Dels principis polítics: - Sobirania: és nacional i plena, A partir d’aquí és la nació la única per establir les lleis fonamentals i decidir la forma de govern. El rei ha perdut la seva sobirania total i està sotmès a les limitacions de la constitució. - Poders: el rei i les corts són els poders constituents, aquest estan dividits en poder legislatiu, compartit entre les corts i el rei, el poder executiu l’exerceix el rei i el judicial els tribunals. - Principis de llibertat: La nació esta obligada a protegir la llibertat de la propietat, la seguretat personal, la inviolabilitat del domicili, llibertat d’expressió i sentiment, abolició de penes dures i estableix el dret de sufragi. - La religió: no permet cap llibertat religiosa Els òrgans polítics que posen en marxa aquesta constitució son: - El rei:. El rei és el cap de l’executiu i el primer magistrat de nació.. Funcions: legisla, pot sancionar i promulgar lleis. El poder executiu l’exerceix a través del govern, ha de conservar l’ordre i la seguretat tan dins com fora del país, pot expedir decrets i nombrar i separar ministres. - Les corts: les corts són unicamerals, perquè perquè d’aquesta manera es pot controlar més el clergat i la noblesa, ja que si tots estan a la mateixa cambra és molt més fàcil de controlar. Les corts te un funcionament bastant autònom, però comparteix amb el rei la legislació. Es una constitució rígida i efímera.
1837 Constitució moderantista, curta però completa, és flexible, s’ha redactat com a reforma de la constitució de 1812, t, no és liberal, representa diverses característiques importants: debilitat important de la burgesia liberal; la absència d’un acord, ajuda mútua entre les classes burgeses i les classes populars. Aquestes constitució retalla les diferencies entre les forces moderades i liberals. Principis i característiques d’aquesta constitució: És una sobirania nacional compartida entre el rei i les corts. Hi ha un sufragi censatari que fa veure una situació de poca representativitat. La sobirania és nacional però amortitzada, no hi ha divisió de poders, hi ha intervenció del rei important en la política. És el titular del poder executiu i te participació en el poder legislatiu.., s’implanta el bicameralisme, congrés i senat, i l’altre concepció és la idea de deixar que el paper de la corona quedi més forta, agafi més força rei es concep com una força moderadora, en la qual la iniciativa legislativa la te el rei, a part de la força moderadora, a més pot nombrar ministres..  diferencies importants perquè en aquesta constitució el rei regana però no governa. Època de les guerres carlistes, per tant hi ha una pressió internacional. A més en aquesta època a França a través de la monarquia de juliol 1830, guanyen les forces moderantistes, les forces monàrquiques. També em de contar amb la ideologia del moderantisme.  veiem que les idees liberals, progressistes, queden bloquejades i per això ens trobem davant d’una constitució que no conté idees liberals, però tampoc és completament moderada perquè també limita algunes forces monàrquiques.
1845, és la constitució moderada per excel·lència. Diferencies entre la constitució de 1837 i 1845: Les variacions pel que fa als principis polítics: - Sobirania: coincideixen, es a dir està compartida entre el rei i les corts, la constitució de  - Divisió de poders: En aquesta augmenta la influencia de la corona, a diferencia de la de 1837 - Llibertats individuals: és una llibertat molt més restrictiva perquè només parla de la llibertat d’impremta - Tolerància religiosa: No hi ha Òrgans constitucionals Augmenta el poder del rei i disminueix el poder de les càmeres. A diferencia de la  anterior poder dir que el rei governa. El significat d’aquesta CE és una CE de partit moderat. Representa que falta l’esperit parlamentari. Apareixen diverses fraccions polítiques entre els moderats i els progressistes. Però podem dir que és una CE que representa una involució comparat amb el 37. També podem dir que aquesta CE és flexible, i de llarga durada, fins l’any 1869.

Ço 1869 caràcter liberal democràtic.: la democràcia en aquesta constitució es veurà en la sobirania i en el sufragi. La sobirania és nacional, figura no només en el preàmbul sinó també en l’articulat, la sobirania resideix en la nació El sufragi ampli, És la primera vegada que en una constitució espanyola figura el terme de sufragi universal masculí. Cada persona de 25 anys o més pot participar en les eleccions. - Jusnaturalisme racionalista: és un corrent ideològic dins el món jurídic, que diferencia dos tipus de dret, un dret positiu creat per la força i raó humana, i un dret més superior que pot venir d’instàncies superiors (déu, natura...). Per primera vegada trobem en la constitució, en la part articulada, un ampli ventall de drets de la dona , són drets inalienables, naturals de la humanitat i a més de expressar-los, donaran garanties. Quan parla dels drets de l’home, parla de drets personals penals, del dret a la llibertat i inviolabilitat, de la propietat privada, de la llibertat d’expressió, de reuníó i associació, i llibertat de cultes. Totes aquestes llibertats i drets, el punt més important és el dret a la propietat privada, i aquesta estarà rodejada de garanties, també dona llibertat a establir i exercir industries.
- Monarquia parlamentaria: el paper de la monarquia depenia cada vegada més del que deia la constitució ÒRGCONSTIT Les corts estan més representen el poder legislatiu i són bicamerals. El congres i el senat, s’escullen els membres per sufragi universal passiu, Tenien una organització i un funcionament completament autònom funcions: o Deliberar i aprovar lleis o Iniciativa legislativa conjuntament amb el rei o Aprovació de pressupostos • El rei és el titular del poder executiu, inviolable i responsable. Exerceix el poder executiu a través del seu govern. Regna però no governa. El rei és responsable penalment. O Convoca, suspèn i dissol les corts o Té dret a gràcia o Dret a nombrar i separar els seus ministresApareix el dret de la sindicació. Tots aquest drets polítics tenen a veure amb el moviment obrer, el qual cada vegada és més fort i a Espanya arriba a mitjans del S.XIX. Al 1874 hi ha un cop d’estat que provocarà un canvi profund, ja que s’eliminarà tot allò de la CE de 1869, i apareixerà la nova constitució de la restauració de 1876, és la constitució més llargaÇo 1876 És la constitució de la restauració, és la més llarga. Es una CE moderantista És molt duradora i flexible. Es pot refermar amb un procediment legislatiu ordinari. Te sobirania compartida, on la monarquia té un paper molt més important que la de 1812 o la de 1869. La monarquia representa una part substancial de la CE històrica d’Espanya. Aquesta CE reconeix bastant drets protegits, no es trobem en l’articulat però posen una mena de fre. En quan a religió no s’accepta cap relació que no sigui la cristiana

. ORG CONS Les corts tenen el poder legislatiu, són bicamerals

El rei i el govern comparteixen el poder executiu Les competències especifiques del govern son cada vegada més importants i majors. A partir de aquí Espanya començarà una etapa d’alternança de partits. Però hi ha una crisi als últims anys del Segle XIX i als primers del Segle XXX. Causes d’aquesta crisi: -

El moviment obrer, que cada vegada agafa més força i fa que es formin nous partits i sindicats

Nuclis republicans - Dos fenòmens:
La c 1931 La característica més important és que té per model la constitució Alemanya de 1919. Podem considerar que és una constitució econòmica. L’objectiu general de la constitució de Weimar és fomentar la prosperitat de tota la societat. En quant a l’economia és susceptible de regulació constitucional, és a dir, vol regular les forces del mercat, i intenta trobar una tercera via entre el comunisme i el liberalisme. Aquesta economia dirigida serà la base d’un estat democràtic. En quant als drets socials, és competència exclusiva de l’estat legislar sobre el dret obrer, la seguretat i la protecció laboral dels treballadors. Intenta cercar institucions de consells obrers. Parla de la llibertat de sindicació, d’associació... Però intenta treure el caràcter revolucionari de la societat, representa una síntesi del capitalisme i el socialisme, ja que interpreta les relacions econòmiques individuals en un sentit social. A partir d’aquí, les característiques de la constitució de 1931 a Espanya. Aquesta constitució té una característica popular democràtica, perquè arranca del mateix poble. L’article 1 d’aquesta constitució diu que tots els poders dels òrgans de l’Estat emanen del poble. D’un sufragi directe, secret i universal, masculí i femení,. Proporciona àmplies garanties dels drets individuals,  considera igual davant la llei. Admet que pot haver-hi expropiació forçosa.  es posen límits a la propietat individual.  Assegura una assistència als malalts, a la gent gran, a la maternitat i a la infància. També diu que la feina ha d’estar regulada per una registració social. Assegurança en l’atur, la tercera edat, la invalidesa, els accidents laborals.. També parla feines que necessiten protecció especial, la jornada laboral i el salari mínim dels treballadors. També parla de les vacances anuals pagades i les que afecten a la pagesia. Es pot considerar que aquesta constitució és una constitució popular democràtica amb un avançat contingut social.

Codi és una paraula que ve del llatí còdex, que ja existia a l’epoca de l’Imperi ROMà. En aquesta època significava una compilació de les lleis imperials, com per exemple el còdex de justinià. Amb la il·lustració s’arriba a un nou sentit, més precís. En el Segle XVIII significava una llei de contingut homogeni per raó de matèria. Aquesta llei havia 31 06/02/2018 de ser sistemàtica i regulada amb un llenguatge precís i que regula tots els problemes. Al Segle XIX, gairebé te el mateix sentit. Vol dir que el codi és una llei creada per un sol legislador en un sol moment donat, en un mateix acte legislatiu. A partir d’aquí neixen nous codis amb continguts homogenis per raó de matèria. Cada codi tindrà una matèria diferent. Codificació en singular Fa referencia al procés històric d’elaboració d’aquests codis i esta i esta present en quasi tots els estats europeus. Codificació en plural Esdeveniments legislatius nacionals. Totes les nacions codificades. La codificació i el constitucionalisme son els dos esdeveniments més importants del Segle XIX jurídicament parlant. El constitucionalisme precedeix la codificació perquè representa un pressupost polític fonamental, organitza el dret públic de l’estat a través de la constitució i més tard amb la codificació del dret privat. La codificació és un resultat de la concepció sistemàtica del dret. No es basa en cap dret anterior, ni en el dret ROMà, ni en l’experiència pràctica, sinó que és el fruit d’un raonament abstracte, i continua amb els legisladors del Segle XIX. Des de el punt de vista del dret, els codis significa que tots els legisladors i ciutadans tenen un dret complert, que significa seguretat jurídica en la societat. Quan parlem dels codis, parlem del Segle XIX. Aquest segle es caracteritza en la història per la creació de l’estat nacional, aquest serà un estat unificat i per tant els codis representaven un instrument de primer ordre per la unificació del dret de tots aquests estats, que durant tota l’època medieval i moderna eren estats que no tenien els mateixos drets en tots els àmbits geogràfics, socials... Però tampoc era tan fàcil aquesta unificació, perquè no tothom pensava el mateix, ja que existien diverses concepcions: - Corrent unificador racional Rousseau, deia que si que existia necessitat d’unificació del dret, ja que això significava un dret universal per tots i que segons aquesta tendència per tant només era just allò que era universal - Corrent de Montesquiu 32 06/02/2018 Montesquiu, a mitjans del Segle XVIII pública l’esperit de les lleis, obra fonamental. Aquest corrent vinculava cada poble amb les seves lleis, estan en contra de la unificació. Tots els pobles per tant tenien característiques fonamentals i les seves peculiaritats i costums. - Corrent que ve del romanticisme Apareix al Segle XIX, Savigny, continua la tendència de Montesquiu, dient que no es necessària la codificació ni la unificació conseqüentment. Els codis per tant representen una ruptura contundent amb el passat, però això només es veu en la teoria perquè en la realitat trobem elements anteriors. La base social de tot aquest procés històric de codificació es la burgesia, que ha aconseguit formar una nova societat, i en aquesta les llibertats han de ser garantides, igual que les llibertats . La base social era la burgesia, la qual es basava en la propietat, la creació de la sagrada propietat. El dret universal no estarà basat en els interessos i drets e la burgesia. La codificació es un fenomen que simbolitza la unificació, son unes lleis jurídiques que poden ser aplicades en altres països que tenien el nivell cultural i burges semblant. La nova fase codificadora va néixer a França amb Napoleó al Segle XIX, i de França va passar a Europa, Espanya va ser un dels països que va utilitzar l’eina política de la codificació. Aquesta va passar a les antigues colònies d’Amèrica del sud, que ja no eren colònies perquè estaven alliberades.

La politització com a moviment europeu La politització Trobem 4 fases 1.- Codis fundadors: en aquesta trobem 3 subfases - Codis precursors de la primera temàtica, es a dir de la temàtica penal en general. Codi penal de Toscana de 1876 i el primer codi francès penal. Comporten la influencia d’un gran pensador, Hi ha dos països que codifiquen abans que els francesos, Prússia i Àustria: - Prússia + Àustria PRÚSSIA: existeix la idea de codificació a partir de mitjans del Segle XVIII, el seu primer codi és de 1794, un codi molt ben elaborat que dura fins el 1900. No és un codi d’una creació completament nova, és una obra de recopilació però és l’obra més madura i tècnicament més ben elaborada. El més important és que aquest codi representa l’absolutisme il·lustrat, té 19mil articles, i es divideix en  dues parts, en la primera figuren les lleis en general on es parla de les persones i les coses i els seus actes jurídics; en la segona part organitza les lleis segons les diverses classes o ordres de la societat. Aquest codi te un mètode casuístic important, és una obra sistemàtica i molt ben redactada que s’aparta de la tradició romana. Àustria: es un estat que en aquests moments continua sent un Imperi, representa l’Imperi sacra germànic i no té un dret unificat. Parlarem de 3 noms per tant, l’emperadora María Teresa i els seus dos fills, Josep II i Leopold II. María Teresa va regnar durant 40 anys i va tenir diversos projectes de codificació, però l’únic que es va arribar a promulgar va ser “constitució criminal” que es considera un tipus de codi penal. El seu fill Josep II va codificar més, va fer un codi processal civil un de penal, i un codi processal penal, però sabem que aquest codis són importants però finalment no sobreviuen. Leopold II va tornar a començar totes les obres codificadores que va crear la seva mare. Codi civil 1811 durant el regnat de Francesc I, aquest codi te els seus orígens amb María Teresa i podem dir que és un codi que esta redactat per teòrics de dret natural

 El seu fill Josep II va codificar més, va fer un codi processal civil un de penal, i un codi processal penal, però sabem que aquest codis són importants però finalment no sobreviuen. Leopold II va tornar a començar totes les obres codificadores que va crear la seva mare. Codi civil 1811 durant el regnat de Francesc I, aquest codi te els seus orígens amb María Teresa i podem dir que és un codi que esta redactat per teòrics de dret natural. El dret natural racionalista que te els orígens en el Segle XVII i la il·lustració el continua perquè també forma part de la primera part de la codificació. Reconeix els drets innats de totes les persones i considera la propietat com a bàsica. Comporta elements avançats en la teoria jurídica però es un codi que ha de coexistir en una societat d’estaments i amb un regim regular perquè la revolució burgesa arribarà molt més tard. - França (napoleó), amb això comença la gran fase de la codificació contemporània, aquesta comença a França, ja que és l’únic país del continent que ha dut a terme una revolució burgesa. És la epoca legislativa més important. Codis més importants: (saber-los) civil 1804, comerç 1807 i penal 1810. El codi civil no és un codi molt extens, té uns 2200 articles i a més no integra els costums i el dret escrit anterior, es com si fos el fill de la revolució de 1879. La codificació representa el culte de la llei i també sabem que és el fill de la revolució perquè un codi semblant hagués sigut impossible durant la monarquia absoluta. Aquest codi es va crear a través de diverses comissions, que van treballar durant 5 mesos i serà el primer codi al món que tindrà una enumeració continua, en general aquest codi té idees de igualtat i laïcitat. Aquest codi a més té tres llibres, sobre persones, béns i mode d’adquirir aquest béns.
Drets més importants del codi civil: . Dret de la propietat: és el dret de gaudir i disposar de les coses de la manera més absoluta i es considera que es la emanació natural de la persona . Dret de la família: parla d’una família petita formada entorn el matrimoni, integrat per els pares i els fills, família nuclear (que té pares i fills). . Dret de matrimoni: representa que neix d’un contracte laic i a més es dissoluble, mentre que antigament no. Aquest codi va ser l’instrument d’unificació completa del dret civil francès 2.- La propagació de la codificació ITÀLIA Napoleó volia propagar els seus codis a la resta d’Europa. Les guerres napoleòniques duren a Itàlia fins 1814- 15 Els territoris italians és el millor exemple de guerres napoleòniques i de instauració del codi civil francès. Les tropes napoleòniques primer volen instaurar el codi penal i posteriorment el codi civil. A mitjans del Segle XIX hi ha una onada que te a veure amb la unificació italiana. Alemanya Abans d’aquest element unificador, Alemanya estava dividida en diversos territoris, amb el seu dret cadascun, també hi haurà una controvèrsia entre aviño i savigny. 3.- La recodificació Renovació de la codificació, es a dir hi ha unes fases precursores i unes fases de propagació durant les guerres napoleòniques i seguidament tenim aquesta fase de recodificació. En general podem dir que renovaven i recodificaven els textos penals i de comerç. Els codis civils eren més difícils de recodificar. Es veu sobretot la recodificació en tema penal a Itàlia, Bèlgica, Holanda, Espanya... En el codi civil no es pot parlar de recodificació, sinó que hi haurà diversos codis civils importants, com el codi civil d’Alemanya o de Suïssa, Espanya crea el seu primer codi civil l’any 1889. En tot el continent just abans de la primera Guerra Mundial, tots els estats europeus tenen la seva codificació feta pràcticament, encara que països com Montenegro per exemple té un codi civil, que no és una legislació nova, sinó que són els costums, o Rússia que també codifica però sense seguir l’exemple francès, sinó que fa una recopilació de codificacions antigues des de el Segle XVII. 4.- La descodificació Significa eliminar la importància dels codis, de la codificació com a eina jurídica. La creació de lleis ordinàries, substituiran els codis. Tots els estats europeus s’encaren amb aquest problema de si els codis serveixen o no, desprès de la segona Guerra Mundial.