Dret a un nivel de vida adient
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,78 KB
El llatí és una llengua flexiva, utilitza desinències per distingir gènere, nombre i funció sintàctica. En llatí, els mots estan formats x l’arrel (part invariable del mot i que ens aporta el significat), i per uns morfemes desinencials (ens indiquen el gènere, el nombre i la funció sintàctica). Aquest sistema de flexió no s’ha mantingut en les llengües ROMàniques. En català els morfemes en què acaben les paraules són només gramaticals, ens donen informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se en prep. El rus o l’alemany tenen un sistema flexional semblant al del llatí. Els mots poden ser variables (noms, adj, pron) si es flexionen o invariables si mai no canvien de forma (adv, prep, conj). Cas: cadascuna de les formes que pot presentar un mot variable. En llatí hi ha 6 casos i cada una té una funció sintàctica diferent. Declinació: conjunt dels sis casos, en sing i pl, q poden adoptar els noms, adj i pron. N’hi ha 5. Els substantius es presenten en 2 casos: nominatiu i genitiu sing. El genitiu és diferent en cada declinació i a partir d’ell sabrem a quina declinació pertany cada mot. Són de la 1a declinació tots els noms de nominatiu sing i genitiu sing.
POLÍTICA
La política neix a la civilització grega quan els homes s’uneixen per viure en comunitat. Pels grecs, tothom qui vivia a la polis (ciutat) era polític. A Atenes es posen en pràctica alguns sistemes e govern. Oligarquia: govern d’uns pocs. Monarquia: govern d’1 sol home. Tirania: poder absolut d’1 sola pers. Democràcia: govern del poble. Aquest mot va ser inventat a Atenes el Sv Ac. Dones, infants, esclaus i estrangers no eren considerats ciutadans atenesos. En canvi, avui en dia les democràcies consisteixen en l’abolició de l’esclavitud i sufragi uní: dret a vot a tota la població adulta d’un estat independentment de la seva raça, sexe, condició social, creença. Hi havia democràcia directa: els ciutadans es representen a si mateixos i voten directe. Avui en dia hi ha democràcia representativa. S IV Ac Monarquia (Alexandre el Magne). POLÍTICA A Roma 1-Monarquia (753ac-509ac). 2-República amb política democràtica (509ac-27ac). 3-Imperi (finals SIac). La república era dividida en: 1-Senat: va esdevenir la màx autoritat i el màx òrgan de representació. 600 senadors amb càrrec vitalici. Reunions períòdiques i assessoraven els magistrats, discutien les lleis, controlaven el govern de les províncies, controlaven les finances públiques i declaraven la guerra i la Pau. Avui càrrec no vitalici. CORT GENERAL ESP: congrés (diputats) i senat.
2- Assemblea: homes adults i lliures de neix tenien dret de ciutadania. L’assemblea elaborava i aprovava lleis i elegia els magistrats. Per votar s’havia d’estar a l’assemblea (ciutats(Roma)). 3- Magistratures: eren càrrecs polítics q podia ocupar qualsevol ciutadà, amb unes tasques específiques x cada càrrec. No cobraven. Si acabava s’havia d’esperar 3 anys o 5 si volia el mateix càrrec. CÒNSOL (president/rei): convocava i presidia el Senat i les assemblees i era el cap de l’exèrcit. PRETORS (jutges): administraven la justícia. EDILS (alcaldes): responsables de la vida municipal. Qüestors: adm les fiances. TRIBUNALS DE LA PLEBS (síndic de greuges): defensaven els plebeus vs els abusos de cònsols i pretors. CENSOR: elaborava el cens. Les assemblees no tenien dies fixos. Auspicis: consultar la voluntat de Déu. Candidat: a Roma limitació edat x cada càrrec, residir en la ciutat on es feien les eleccions, acreditar solvència econòmica, no inhabilitat. Qui tenia feina amb poca honra no podia ser candidat.
Campanya electoral: 24 dies abans les votacions, el cònsol convocava l’assemblea i anunciava el nom dels candidats que reunien els requisits. Acabava al mateix moment de les votacions, NO dia de reflexió. Els candidats es posaven una toga candida i es donaven a conèixer als ciutadans( parlaven amb la gent, feien promeses...). Hi ha el “Manual per a unes eleccions” q Ciceró va escriure en forma de carta consells al seu germà, candidat a cònsol (63Ac). Votació: es votava al Camp de Mart. Dret ROMà: conjunt dels principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques de la seva existència. Les seves fonts són les costums i les lleis. La Llei de les XII taules: (sVaC) 1r pas important en la història del Dret ROMà. Corpus Iuris Civilis: recopilació de tot el Dret ROMà que ha servit de base pel dret a Occident.