El Dret Internacional com a Font del Dret de la Unió Europea

El Dret Internacional com a font del Dret de la UE

Autonomia

Relació bidireccional amb:

• DIP (Dret Internacional Públic): Règim autònom, però no autoreferencial (opera dins el paraigües del DIP i utilitza les seves categories per ser comprès).
• EEMM (Estats Membres): Perspectiva monista; penetració natural, no per concessió.

Sistema propi: Regles pròpies de creació i depuració de normes. Existeix un monopoli del TJUE per a la nul·litat de normes contràries, i alhora, els tribunals estatals no poden invalidar el Dret de la Unió Europea (DUE).

Fonts de Dret Internacional de la UE

• Dret primari: Tractats on els EEMM expressen el seu consentiment sobirà (interpretació "constitucional" del TJUE).
• Dret complementari: Acords dels EEMM en matèries de competència residual per als objectius de la UE (formalment estatals, però funcionalment comunitàries).
• PESC: Matèries de competència marginal de la UE (instruments de DI pur, no d'integració).
• Costums/principis: Integració dels principis del DIP.
• Acords internacionals: Preemption (per celebració directa de la UE o simple vinculació, sense signatura formal, si assumeix la competència).

Subjecció al DI: La UE està sotmesa a les regles del DI consuetudinari en les relacions amb tercers tot i no ser-ne part; és a dir, el DUE és autònom en l'aplicació i control, però opera sota el respecte a les regles i el costum del DI.

Dret complementari: convenis comunitaris

DC: Instruments internacionals que els EEMM conclouen en matèria de competències pròpies per als objectius de la UE.

1. Fonts complementàries

• Acords previstos: Antic TCE (ja no vigent) que invitava l'EM a fer tractats en matèria no competència de la UE.
• Acords no previstos: Tractats espontanis per impulsar l'assoliment dels objectius de la UE.
• Decisions dels representants dels governs en el CUE: Els ministres representen els EM (tractats previstos o espontanis).
• Instruments no obligatoris: Declaracions, resolucions i posicions comunes sense força vinculant.

2. Naturalesa

Híbrida:

• Formal: DI (actes convencionals/interestatals per unanimitat amb força obligatòria).
• Material / Funcional: Integrat en el sistema de la UE perquè realitza les seves fites, es publica al DOUE i té participació de les institucions de la UE.

3. Relacions amb el dret originari i derivat

DC vs:

• Dret originari: Compatibilitat (ajust necessari al DUE).
• Dret derivat: Primacia (preferència de les normes de la UE en matèries de competència concurrent; la vulneració de la competència del DUE implica l'anul·lació pel TJUE).
• Exclusivitat estatal: El dret derivat està sotmès al DC només si és competència exclusiva o absoluta dels EEMM.