Dret financer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,18 KB

T-6: LA CULTURA DE LA Pau 1. EL VALOR DE LA Pau


La Pau és una valor essencial en què hem de participar tant les persones com les agrupacions o comunitats. Gràcies a una convivència ordenada i respectuosa amb la dignitat de les persones, la societat podrà desenvolupar-se harmònicament. La cultura de la Pau ha de promoure eficaçment el valor de la justícia. Avui en dia, per fomentar aquesta cultura, es parla de la importància de portar a terme una educació per la Pau. Pacific és allò que té la qualitat de participar en el valor de la Pau. Denominem pacífics els individus i grups en el caràcter dels quals hi ha, de manera estable, una actitud que és conforme a la justícia, la convivència en harmonia, el respecte mutu, la comprensió dels altres i el diàleg.

La


Convivència


En l'escena de les relacions socials, poden aparèixer la cooperació i el conflicte. Entre les funcions de l'ètica hi ha la d'ajudar l'ésser humà en la recerca de formes de convivència basades en la justícia i que afavoreixin el creixement de la persona. La convivència es fonamenta en el diàleg.

La violència

Sovint sentim que vivim en una societat violenta: baralles, assassinats, guerres, etc. Per què el món és un lloc violent? L'arrel última de la violència, segons els filòsofs, té a veure amb la manera de ser de les persones o la seva natura. Hi ha els qui afirmen que la violència i la confrontació constitueixen, de fet, la clau decisiva i inalterable de les conductes i de les relacions humanes, a causa de la nostra natura comuna caïnita (de Cain, personatge bíblic que va assassinar per enveja al seu germà Abel). Podem parlar de tres tipus de violència: 1.

La violència directa

Brolla de l'agressor i comporta una agressió, com clavar una bufetada o una punyalada, assassinar algú, insultar o humiliar, etc. 2.

La violència estructural

Sorgeix de la dinàmica social i consisteix en la negació d'algunes necessitats o drets bàsics de les persones; per exemple, les desigualtats socials, la falta de serveis sanitaris, l'atur, etc.
3. La violència cultural: es genera per mitjà de les idees i pot afectar aspectes com la cultura, la religió, la llengua i la ciència. En definitiva, totes les idees que des de tots els àmbits de la cultura legitimi o promoguin la violència de qualsevol origen o signe. Per exemple, discursos que incitin a una discriminació per sexe, religió, color de la pell, etc. Podem definir la violència com la conducta o actitud que priva un ésser humà -mitjançant la força o sense respectar la seva llibertat- d'algun bé que, per a ell, és necessari com a persona, i que afecta la seva integritat física, psíquica o moral. .

La Pau

Quan parlem de Pau, per tant, ens referim a un valor, a un desig i a un estat que tothom vol aconseguir. É un valor per a l'existència del qual cal l'ajuda d'altres virtuts, com la justícia, la tolerància, la solidaritat i la confiança.


El concepte de Pau en la història


En la Grècia antiga, la Pau s'anomenava eirene, que significa "harmonia, serenitat i tranquil·litat". Aquest terme s'utilitzava per indicar l’absència d'hostilitats entre les polis (ciutats) gregues. Era una paraula que significava 'no-conflicte" i, per tant, definia el període entre guerres de les diferents polis gregues. En la Roma antiga, la Pau es coneixia com a pax romana. Era el respecte a la legalitat, la llei i l'ordre de l'Imperi ROMà. El poderós exèrcit ROMà vetlava per l’absència de conflictes i rebel·lions dins els límits de l'Imperi. A l’Índia, la Pau es coneix amb el nom de shanti i en la tradició hebrea, amb el de shalom: En tots dos casos, la Pau es defineix per la presència de justícia. La justícia s'aconsegueix resolent conflictes de manera no violenta i assolint l'harmonia de les persones amb si mateixes, amb els altres i amb el medi en què viuen. En la tradició cristiana trobem una visió més rica i profunda de la Pau. Per al cristíà, la Pau és, essencialment, amor i s'assoleix plenament en l'àgape, que significa "donació de si, generositat, sacrifici i bona voluntat"/ Aquestes tres concepcions remeten a un concepte positiu de la Pau. Ja no ens referim només a un temps sense guerres, sinó a un ordre social que afavoreix, a poc a poc, que s'estableixi una societat més justa, en la qual tothom tingui oportunitats.

2. ELS MOVIMENTS PACIFISTES   El Concepte de pacifisme

El pacifisme és un conjunt de doctrines ètiques, jurídiques i socials, relacionades amb moviments i organitzacions molt diferents que pretenen defensar la Pau donant suport a posicions i actituds contràries a l'ús de la violència i el conflicte.

Història del pacifisme

El gran impuls del pacifisme va venir per part de Mohandas K. Gandhi i Martin Luther King en el Segle XX, que van convertir en doctrina l'acció no violenta. Gandhi es va oposar sense violència a l'Imperi britànic durant la lluita per la independència de l’índia, i Luther King va encapçalar una campanya no violenta contra la segregació que patien el negres nord-americans. El pacifisme actual defensa unes idees i valors que poden ser compartits per tothom, com: La igualtat de tots els homes. Totes les persones, sense cap tipus d'exclusió (ni tan sols per qüestió de sexe), han de contribuir a construir la societat. Els impostos dels ciutadans no han de destinar-se mai a béns que puguin destruir les persones. No es vol dedicar diners a armament, sinó a altres partides, com educació, ajudes socials, etc.

Sense justícia, no hi ha Pau

Sense el respecte pels altres i, en especial, per la dignitat de les persones i pels drets humans, no es pot parlar amb serietat sobre la Pau. La Pau és obra de la justícia deien els clàssics. En una societat en què predomina la injustícia, la Pau no és real i es converteix en pura aparença, i això provoca que tal societat visqui en conflicte.


Assolir la Pau política autèntica


El moviment pacifista vol assolir la Pau del món, una Pau que, com assenyalava Kant en el Segle XVIII, sigui autèntica i duradora en el temps. Per a això, deia que era necessari

Educar les persones en la cultura de la Pau

Que tots els estats siguin democràtics, ja que així es pot arribar a acords i tothom pot donar la seva opinió

Que entre tots els estats i les persones hi hagi les mateixes possibilitats de desenvolupament social

Que hi hagi un organisme supraestatal que vetli pel compliment dels acords de Pau.

3. LES INSTITUCIONS PER A LA Pau

Hi ha diferents institucions que fan tot el que es pugui per estendre la Pau pel món. Distingim tres tipus d'organitzacions que tenen l'objectiu de preservar i estendre la Pau.

Les organitzacions no governamentals

Les persones que formen aquestes organitzacions creuen que entre tots es pot canviar el món i han decidit actuar per convertir-lo en un lloc més just, solidari i pacífic. .

Les organitzacions supranacionals:

es van crear per resoldre problemes de relacions internacionals Els centres d'investigació, observatoris i fundacions:
Alguns de privats i altres de públics, es dediquen a investigar sobre la Pau.

4. ELS CONFLICTES DEL MÓN I LA SEVA RESOLUCIÓ


· La Pau, un dret humà

El dret a la Pau s'ha incorporat a les ordenances jurídiques de tot el món amb un impuls especial de l'Organització de les Nacions Unides, que s'ha adonat de la importància que té treballar en l'educació per la Pau i els drets humans a les escoles d'arreu del món.

Reconciliació amb la justícia i la veritat

En un conflicte no s'aconsegueix totalment la Pau si no es consoliden el perdó i la reconciliació de les parts implicades. Les conseqüències de les guerres i els conflictes fan que sigui difícil perdonar. Però cal aconseguir perdonar recíprocament: els dos bàndols enfrontats en el conflicte

. - La diplomàcia

La diplomàcia remet a les bones formes que s'estableixen en les relacions entre persones i grups i, particularment, en les relacions entre estats, o internacionals Intervencions humanitàries
En situacions de conflicte bèl·lic també cal parlar d'un altre aspecte d'acció de les comunitat internacional: les intervencions humanitàries. Les Nacions Unides citen quatre fases per fer aquestes accions.

A) La diplomàcia preventiva:

Es tracta dels esforços dels països per evitar que un conflicte esclati:

B) Peacemaking

Si esclata, cal iniciar accions per frenar aquest conflicte.

C) Peacekeeping:

Quan s'ha aconseguit frenar el conflicte, cal procurar mantenir la Pau assolida.

D) Peacebuilding:

Després de posar fi a un conflicte, calia cercar estratègies per modificar les condicions que l'havien provocat.

Entradas relacionadas: