Dret financer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,65 KB

T.5 EL DRET DE LA PERSONA I LA SEVA Actuació.

PRECISIONS TERMINOLOGQUES. PERSONA I CAPACITAT:

 La paraula persona prové de PERSOSNO en llatí (PER + Sonaré), expressió Que en els seus orígens es posaven els actors en l’època romana per a designar L’ésser humà.

Forma vulgar:

persona és home, és dona, és igual a l’ésser Humà.

Forma jurídica:

subjecte de dret:
Tot aquell que és capaç de drets i obligacions, el Que és capaç en definitiva de crear o participar en relacions jurídiques. En L’antiga Roma no tot home era subjecte de dret, com ara els esclaus, no tenien Cap dret.
Avui dia, no tot subjecte de dret és home, dona o ésser humà, perquè Existeixen organitzacions formades per persones que també són titulars de drets O obligacions, tot i ser subjecte de dret, anomenades persones jurídiques per a Distingir-les de persones físiques.  Es pot dir doncs, que ser home o dona en Roma, és condició necessària és Condició necessària però no suficient per a poder ser subjecte de dret. Si no Eres ciutadà ROMà, cap de família (“pater familias”), tenir l’ “estatus” de Llibertat, no era suficient per a ser reconegut com a subjecte de dret. Avui dia, és al contrari, ser home o dona és condició suficient però no Necessària, ja que existeixen altres organitzacions (persones jurídiques) que Poden ser subjectes de dret.  L’ordenament Jurídic atorga a una persona l’aptitud per a ser titular de drets i Obligacions, per a poder exercir-los. Aquesta aptitud (que ve d’apte) és Reconeguda com a capacitat.

Delimitació CONCEPTUAL DE LA CAPACITAT Jurídica I DE LA CAPACITAT D’OBRAR:

Resulta fonamental saber diferenciar entre el Concepte de capacitat jurídica i capacitat d’obrar: 1.

CAPACITAT JURÍDICA:

 Aptitud Per a ser titular de drets o obligacions, de relacions jurídiques. És per això, Que tota persona nascuda, té ja la capacitat jurídica. Quan parlem de Personalitat, fem referència a tot això des d’un punt de vista jurídica. (Ex:  menors d’edat).

Característiques:General i abstracte

-> conté Potencialment tots aquelles drets del qual l’home pot ser titular.

Única i indivisible

-> no es pot Fragmentar ni limitar. No és té un poc o un molt de capacitat jurídica pel Simple fet de néixer i ser persona.

Permanent O estàtica

-> es manté invariable sempre, fins que la persona mor. 2.

CAPACITAT D’OBRAR:

 Aptitud per a poder exercitar aquestes Obligacions i aquests drets.  S’ha de Completar necessàriament per un poder d’actuació. 

Característiques:


Contingent

-> pot o no succeir.

Variable i dinàmica

-> pot no tenir-se i faltar per complert. Es pot graduar i limitar. No és invariable, es pot anar modificant a més o a Menys. Es dona per fet que és una capacitat plena, però existeixen unes certes Circumstàncies que poden modificar la capacitat d’obrar.

CIRCUMSTANCIES MODIFICATIVES DE LA CAPACITAT D’OBRAR:

Es dona per fet que és una capacitat Plena, però existeixen unes certes circumstàncies que poden modificar la Capacitat d’obrar

.  L’edat: minoria D’edat, majoria d’edat I emancipació:

Període de temps que hi ha entre el Naixement fins el moment actual, fins quan nosaltres mateixos ho determinem.

1.Minoria d’edat

S’ostenta fins Que no s’arriba als 18 anys com a regla general. Però això no vol dir que Aquella persona no pugui fer res. El menor pot fer per si sol i per la seva Capacitat natural, relatius als drets de la personalitat. L’interès superior del menor es pot Considerar com un dret, un principi o norma de procediment. El dret del menor és un dret que ha de ser alguna cosa que s’imposi a altres drets, és a dir Superior a altres i amb més necessitat de protecció. És un principi, ja que si Una disposició admet més d’una interpretació, s’escull la que és satisfactòria. 2.

Majoria d’edat

Quan la persona Compleix els 18 anys. Ens ho diu el Codi Civil, Constitució Espanyola, Codi Civil de Catalunya. Tot i tenir capacitat plena, sempre hi ha petites Excepcions. (Art.235  per a poder adoptar Has de tenir mínim 25 anys).

3.Emancipació:

situació entremig de majoria i minoria d’edat. Una persona emancipat és una Persona menor d’edat, el que passa és que per a determinades coses, se L’equipara com un major d’edat. S’ha d’inscriure també en el registre civil, Qualsevol persona podria comprovar fets anant al registre civil, mentre no S’inscrigui, no produirà efectes a terceres persones.Es pot donar per Dues vies:

Matrimoni

-> produeix el dret a l’emancipació. Actualment Es pot obtenir matrimoni amb 16 anys, adquisició automàtica.
Concessió (concedir).

Per consentiment dels pares o tutors:

exerciten la potestat Parental(Que tingui 16 anys i que ho concedeixi,
En cas que vingui a Través del tutor es requereix l’autorització judicial a través del Ministeri Fiscal I
Ha de ser en escriptura pública o davant un jutge que S’encarregui d’acreditar-lo)

Per resolució judicial:

Això succeeix en Principi per iniciativa dels propis menors i comporta una situació de conflicte Entre menor i les persones que estan al seu càrrec. (16 anys, Si existeixen Causes que creïn perill davant la integritat del menor,
Dificulti Greument la potestat parental o de la tutela. En aquest cas sempre es requerirà L’Audíència dels pares o tutors legals i Ministeri Fiscal.

 Y

Hi ha certs negocis que es necessita el Consentiment dels pares (fer un préstec, gravar un bé immoble com ara fer una Hipoteca, transmetre la propietat o domini d’una cosa / una empresa / objectes D’extraordinari valor.)

La incapacitació:

Situació la qual es troba la persona, és un estat civil. Serveix per a Restringir la capacitat de la persona (art. 200 código civil). Malalties o Deficiències de caràcter físic o psíquic que siguin persistents i que Impedeixin a la persona governar-se per si sola. Només pot declarar-se per un Jutge i un procediment judicial previ, que acaba en sentència judicial. Aquesta Sentència judicial és constituent, graduable i revisable.

-Constituent:

la incapacitació neix Amb la sentència. Es necessita aquesta sentència i en aquell moment es Constitueix aquesta situació d’incapacitació.

-Graduable:

Fixa la extensió o límits, El grau. És la sentència la qual ho mesura.

-Revisable/no definitiva:

sempre és susceptible de Revisar, que hi pugui haver una millora.

La prodigalitat:

Alguns podrien Considerar-la un cert grau d’incapacitació, en l’ordre estrictament econòmic.El Pròdig denota un problema en l’ordre econòmic, i malgasta el seu patrimoni en El seu prejudici, que depenen d’aquest normalment a subjectes més propers. La Prodigalitat es tracta també d’una malaltia, ha de ser declarada en un cert Grau d’incapacitació.

El sexe


Entradas relacionadas: