Dret financer

DE SUL.LA AL PRIMER TRIUMVIRAT (79-60)

·Després de mort de Sul.La, POMPEU va agafar les Regnes del lideratge polític dels optimates.Va sufocar la revolta a HISPÀNIA de Setori, que va crear un Estat Independent, pero abans va esclafar els esclaus Encapçalats per Espartac.

·També va conquerir SÍRIA i va dominar els Pirates del mediterrani.

·L’any 63 ac, l’orador i polític Març Tul.Li Ciceró atura la CONJURACIÓ DE CATALINA per obtener el poder unipersonal de Roma.

·El poble ROMà creía que la millor opció era un Poder unipersonal escollit pel poble. Tornem a una monarquía (el poder en mans D’un) etimológica?

EL PRIMER TRIUMVIRAT (CÈSAR,POMEPU I CRAS)

·POMEPEU: va adoptar una forma de govern Tripartit no oficial amb CÈSAR I CRAS.

·La finalitat era repartir-se les províncies:

CRAS: Orient             CÈSAR: GÀL.LIA                  POMEPEU: ITA, HISP, AFRI

·CRAS mort en combat i POMEU i CÈSAR s’enemisten.

·POMEPU amb consentiment del SENAT, va intentar Governar sol però CÈSAR després de conquerir les GÀL.LIES va tornar a Roma.

·Desobeint, Cèsar va traspasar el Rubicó amb les Legions i va guanyar POMPEU a Farsàlia(grècia) i als partidaris de hispània.

LA DICTADURA DE CÈSAR

·CÈSAR va absar el seu èxit en 3 pilars:

-Fidelitat dels soldats veterans (recompensats amb terres per les seves conquestes)

-Suport dels populares.

-Admirat, famós i estimat pel poble.

·Nomenat dictador vitalici i acumula els càrrecs Mes importants (imperator: cap dels exèrcits)

·Tot i el seu poder i iniciatives progresistes, Els optimates van considerar que atemptava contra les llibertats republicanes.

·CÈSAR va ser asasinat el dia de les idus de març Del 44 ac, a través d’una conjuració encapçalada per BRUTUS i CASSI.

EL SEGON TRIUMVIRAT (Octaví, Març Antoní, LÈPID)

·Els cesarians van perseguir els rebels:

-Octaví, Nebot i fill adoptiu de CÈSAR, Març Antoní, el seu lloctinent i LÈPID, amic dels dos, van erradicar BRUTUS I CASSI i els seus partidaris.

·Van formar el segon triumvirat a causa d’un Enemic comú.

·Una de les víctimes fou CICERÓ, que havia fet Propaganda política ddesfavorable de Març Antoní(filípiques).

·Lèpid va desparèixer aviat del panorama polític.

·M.Antoní i Octaví arribaren a un acord segons el Qual es repartien el poder i segellaven el pacte a través d’un casament entre M.A i la germana de octaví.

·M.A aviat va repudiar-la i es va casar amb Cleòpatra amb qui ja Cèsar havia tingut un afer.

·Octaví (fred i calculador) va iniciar una guerra Propaganda en contra del seu rival. Deia que M.A volia convertir l’Imperi en Una monarquía hel.Lenística amb cleòpatra com a reina i la capital Egipte.

·En conseqüència, va esclatar la Guerra Civil, Declarada pel Senat, a petició de Gai Juli Cèsar Octavíà.

·La batalla decisiva va tenir lloc a Àccium (Grècia). Març Antoní es va suïcidar abans de l’arribada d’Octaví i Cleòpatra, Després

·Aquesta episodi va marcar el final de la República Romana.

·Egipte va passar a ser una província depenent Directament del prínceps, títol que va ser atorgat pel Senat a Octaví, única Persona que podia gestionar la nova forma de govern i de societat: l’Imperi:

ELS ÒRGANS DE GOVERN REPUBLICANS:

ORGANS EXECUTIUS:

·Censors: magistrats més prestigiosos de Roma. Nomenats cada 5 anys. S’encarregaven de classificar els romans en centúries (segons la seva fortuna). També vetllaven pel bon costum dels senadors i podien Excloure o treure membres del Senat.

·Cònsol: eren dos i eren els màxims representants Del poder executiu.

4 funcions:

-Convocar i presidir el Senat i les Assemblees del poble.

-Proposar l’aprovació de les lleis.

-Comandar exèrcit.

-Gestionar les finances.

·Edilis: s’ocupaven de qüestions administratives I de gestió diària (La supervisió dels mercats, El manteniment de les vies Publiques, La vigilància de la ciutat, L’organització dels jocs públics.)

·N’hi havia dos de patricis (edils curuls) i dos De plebeus.

·Qüestors: gestors de les finances públiques i Les de l’exèrcit en campanya.

·Els tribuns de la plebs: representants directes Del poble d’origen no patrici. Eren protegits per l’exèrcit i tenien dret a Veto davant dels magistrats ordinaris que tenien imperium (cònsols i qüestors). Podien proposar lleis, i la seva persona i els seus béns eren inviolables.

·El dictador i el mestre de cavalleria: aquestes Dues magistratures tenien caràcter EXCEPCIONAL i implicaven la suspensió de la Resta, excepte dels tribuns de la plebs, per aconseguir una acció més efectiva Que els òrgans col·legiats.

-El dictador era nomenat pels cònsols en Casos de perill imminent (mandat 6 mesos) i compartia el poder amb un Subordinat, el mestre de cavalleries.

ÒRGANS JUDICIALS:

·Els pretors(jutges)

16 homes, distribuïts en dues classes:

-Els administradors de justícia entre ciutadans romans

- Els administradors de justícia dels estrangers

·Els jurats: existien uns tribunals per jutjar Casos especials:

- Els centumvirs: format per 100 membres, Que decidien sobre qüestions relacionades amb la propietat o les herències.

- Els decèmvirs, que actuaven en casos d’alliberament D’esclaus.

ÒRGANS LEGISLATIUS I ELECTORALS:

·El senat:
Assemblea formada per 600 membres, Designats pels censors entre els magistrats que havien tingut alguna Magistratura amb poder absolut (cònsol, dictador, tribú de la plebs o qüestor).

- Era el màxim òrgan de representació Republicà.

- Les decisions legislatives i executives Havien de ser ratificades per ells.

- Intervenia en el dret civil i penal.

- Tenia caràcter vitalici.

- Les seves decisions s’expressen Mitjançant senatusconultum, decrets del senat.

· Les Assemblees o comicis:

- ORIGEN: Comicis curiats (patricis): Atorgar imperium (poder militar). Comicis de la plebls (plebeus): triaven els Tribuns i els edils. També els seus acords i plebiscits eren considerats com Una llei.

- RESIDÈNCIA: Segons el seu lloc de Residència estaven distribuïts en 4 tribus urbanes (Roma) i 31 tribus rurals.

- FORTVNA: els ciutadans es distribuïen en 5 Classes, formades per un nombre determinat de centúries. Aquests comicis Centuriats escollien els cònsols, els pretors i els censors. Dictaven penes de Mort, declaraven la guerra. Anul·laven o ratificaven les decisions dels Magistrats.

CARACTERÍSTIQUES DE LES MAGISTRATURES:

·Periodicitat: tots els càrrecs eren anuals. Les Eleccions es feien al juliol, excepte els censors i les magistratures Extraordinàries.

·Col·legialitat: Les decisions s’havien de Prendre amb l’acord de tots els qui exercien una mateixa magistratura.

· Edat: Quan un ciutadà arribava a la seva majoria d’edat (per decisió del pare + o – Als 16 anys) adquiria tots els drets polítics (vot i candidat). Segons el Càrrec hi havia unes limitacions d’edat.

·Reiteració: els romans no podien presentar-se a Unes eleccions per ocupar un càrrec que haguessin exercit abans fins al cap de 5 anys.

· Auspicis: Tots els magistrats tenien la facultat de consultar els auspicis (voluntat dels Déus).

  – Auspicis menors (només a Roma)

  – Auspicis majors (a tot arreu)

•Imperium: dret a decidir sobre la vida o la mort Dels ciutadans (pretors, cònsols, dictador, mestre de cavalleria).

• Inviolabilitat: Qualitat que tenien els Censors, els tribuns de la plebs i els edils plebeus, per la qual ningú podia Agredir-los ni a ells ni als seus béns.