Dret financer

1. El text a comentar està extret de l'obra La República de Plató, en concret, del llibre VII. L'idea principal del text és la injustícia. Per a Plató una societat serà injusta si qui governa no és la classe  governant.
A cada classe governant li correspon una part de l'ànima de les trets les quals està dividida i és això que és diu que hiha una revolta d'una part racional (als governadors). A partir d'aquí comparacada virtut amb la salut amb la bellesa i bona disposició de l'ànima, ja que cada classe governant ha d'actuar segons la virtut corresponent.

2. "pertany a la classe governant":
part de l'ànima racional que governa les altres dues: la irascible i la concupiscible.

"regir-se mútuament":

equilibri entre les tres parts de l'ànima on cadascuna fa el que li pertoca i asumeix un rol a la societat en relació a les altres.

3. Segons l'afirmació, la injustícia, la covardia i la ignorància (tot allò maliciós) rauen en el desequilibri (pertorbació i extraviament) de les parts de l'ànima. La teoria sobre la justícia - i la injustícia- es troba en la teoria política de Plató. 

Plató considera que qualsevol ciutat hauria d'estar regida per quatre virtuts: prudència, coratge, temprança i justícia. Les tres primeres virtuts fan referència a cadascuna de les classes socials: els governants, els guardians i els productors. La societat ha d'estar organitzada en classes socials per tal d'assegurar l'harmonia i l'equilibri i que així les possibilitats de revolta disminueixin. Al seu torn, en cada classe social ha de predominar una part de l'ànima corresponent: en els governants ha d'imperar la part racional i la virtut de la prudència ja que, necessàriament, han de prendre decisions i gestionar els assumptes de la polis; en els guardians ha de predominar la part irascible i la virtut del coratge ja que han de ser valents i defensar la ciutat; finalment, en els productors ha d'imperar la part concupiscible i la virtut de la temprança ja que han de saber calmar els desitjos. La justícia, doncs, s'emergirà quan en una ciutat cadascuna de les classes socials facin allò que els hi pertoqui i, alhora, que cada individu, segons la classe social a la qual pertany, predomini la part de l'ànima que li pertoqui. Només així hi haurà justícia i la ciutat serà sana i bella; en cas contrari, si no hi ha aquesta harmonia la ciutat serà injusta, malalta. 

4. Els valors ideals, com la Bondat i la Justícia, Sòcrates buscava definir , però Plató afirma que tenen una existència real en el món de les Idees

L'intel·lectualisme moral de Sòcrates que vol dir que el coneixement intel·lectual és el que determina la conducta moral d'un individu, va influir en Plató ja que per el la part racional està manifestant el mite del carro Alat. En els individus la part racional és la que domina la part irascible i la part concupiscible, les dues altres parts de l'ànima i es la política és el coneixemnet el que dona dret a governar i per tant el màxim dirigent ha de ser el "filòsof-rei".

5. Considero que Plató pensa que un Estat Utòpic s'ha de semblar a què coneixem actualment com un Estat Totalitari penso que una revolució social pot significar un canvi a millor pel que fa al sistema polític vigent sempre que està no amenaci amb la integritat les persones. Plató criticava el sistema democràtic en què es basava en l'opinió dels individus que constitueix una societat perquè es tractava d'un sistema contrari al fet que ell mateix defensa en tractar d'un sistema amb una pluralitat ideològica molt ampli. Contràriament penso que aquesta ideologia platònica es basaria en els valors conservadors què farien que una societat no avanci en l'àmbit polític, social, econòmic i ideològic. Com a conclusió penso que el sistema democràtic és un estat actual és la millor manera de representar per sobirania i a les seves decisions tot i que alguns conceptes s'haurien de revisar per formar una societat amb bases molt més obertes i menys discriminants. Per això i per tots els altres motius no estic d'acord amb la crítica sistemàtica de Plató.