Dret financer

És subjecte de DIP el titular de dret i obligacions conferits per normes jurídiques Internacionals. No hi ha prou en ser beneficiari d’un dret o estar afectat per una obligació, Sinó que es requereix una aptitud de poder fer valer el dret davant de les instàncies Internacionals o per ser responsable en el pla internacional en casos de violació de L’obligació. 

Tipologia de subjectes de DIP:

Depèn de la naturalesa del subjecte, no de la quantitat de drets i obligacions. - Subjectes originaris (capacitat plena): Estats - Subjectes secundaris (capacitat restringida): Organitzacions internacionals, els Pobles i els individus. Segons el TIJ, les OI tenen drets i obligacions en funció dels seus propòsits i funcions, Especificats en els seus textos constitutius i desenvolupats a la pràctica. 

Atribució i conseqüències de la subjectivitat internacional

Atribució:
No hi ha cap norma que estableixi els criteris d’atribució de la qualitat de Subjecte de DIP. Tantmateix, algun sector de la doctrina considera que sí. Que els Estats tenen l’atribució quan aquests reuneixen tots els requisits que els Caracteritzen. Els altres ens obtindran subjecivitat a través de les actuacions D’aquells subjectes que ja tenen la subjectivitat atribuïda. 

Conseqüències

Es converteix en destinataris de les normes i queda subjecte a les Obligacions que imposa el DIP. - Ius contrahendi internacional (dret a celebrar tractats). - Ius legationis (enviar i rebre representants d’altres estats i ens internacionals) - Exigir responsabilitat a altres subjectes. - Privilegis i immunitats. 

Les organitzacions internacionals:

Són associacions voluntàries d’Estats establertes per un acord internacional, dotades D’òrgans permanents, propis i independents encarregats de gestionar uns interessos Col·lectius i capaços d’expressar una voluntat jurídicament diferent a la dels seus membres.

Personalitat jurídica:

Principi d’especialitat - Conveni de Viena sobre el dret dels Tractats entre Estats i OI o entre OI (art 2.1.J) - TIJ, al seu Dictamen de l’11 d’Abril de 1949.

Competències generals:

Ius contrahendi internacional - Dret a establir relacions internacionals - Dret a participar en els procediments de solució de les diferències Internacionals - Dret a participar en les relacions de responsabilitat internacionals - Privilegis i immunitats. 

L’estatut jurídic internacional de l’estat:

Un estat és qualsevol organització territorial (territori) amb una població en que el lligam de Nacionalitat crea obligacions i dret mutus envers el seu estat (població permanent), amb un Sistema de poder organitzat i efectiu amb formes polítiques variades (organització política), Jurídicament independent de qualsevol altre estat i, per tant, no està sotmès a cap jerarquia Exterior (sobirà i independent - summa potestas), excepte del DIP. -

Principi d’igualtat sobirana

Tots els estats són iguals davant del DIP. Això comporta: -

Ad intra:

llibertat estatal plena de triar el règim polític i econòmic (limitacions Ius cogens). -

Ad extra:

els estats poden fer tractats i portar a terme lliurement les seves Relacions diplomàtiques sense imposicions exteriors. -

Principi de no intervenció:

obligació per als tercers estats d’abstenir-se de fer actes Coercitius greus prohibits pel DIP que afectin afers interns o externs d’un altre estat En contra del principi d’igualtat sobirana. És una norma ius cogens i refereix a dues Modalitats: - La ingerència, que es fa per mitjans diplomàtics, econòmics i amenaces no Militars. - La intervenció pròpiament dita, que implica l’amenaça o l’ús de la força Armada. 

Reconeixement d’estats:

És un acte lliure pel qual un o diversos estats constaten l’existència sobre un territori Determinat d’una societat humana políticament organitzada, independent de tot altre estat Existent i capaç d’observar les prescripcions del DIP, manifestant en conseqüència la seva Voluntat de considerar-la com a un membre de la comunitat internacional. El reconeixement pot ser exprés o tàcit, tot i que només té un valor declaratiu (tot i que a la pràctica té un cert Efecte constitutiu). Les formes de reconeixement són: Expressa o de iure, tàcita o implícita, incondicional o Condicionada. 

Reconeixement de governs:

És un acte unilateral i voluntari, manifestat de forma expressa o tàcita i fet individualment o Col·lectivament pels estats, on es declara que un govern sorgit d’un canvi revolucionari i Anticonstitucional (govern de facto) controla efectivament el territori i la població d’un estat Prèviament ja existent. És un acte de naturalesa política que comporta conseqüències Jurídiques. Es respecten els criteris de legalitat i d’efectivitat. 

Immunitat de jurisdicció i execució

Del principi d’igualtat sobirana es deriva que els estats no poden sotmetre als seus tribunals Interns els actes d’altres estats quan aquests exerceixen la seva sobirania (immunitat de Jurisdicció). Això comporta que: - Immunitat respecte els fets realitzats al territori d’un estat per un altre estat en actes Oficials o de poder públic (iure imperiu)
. - Immunitat restringida (majoria dels estats). No aplicable als actes de caràcter civil , Mercantil o contractual (actes iure gestionis)
.                                                                               

3