Dret financer

El Dret Eclesiàstic de l’Estat és la legislació específica sobre el factor religiós en General, es a dir, tota norma jurídica que regule qüestions religioses, tant les normes Promulgades per l’Estat com les d’origen confessional que siguen acceptades Expressament per l’Estat. Actualmente hi ha dos punts de vista doctrinals sobre l’objecte De la disciplina: a) Els que entenen que l’objecte és l’estudi de la llibertat religiosa com a dret fonamental. B) Altres autors amplien l’objecte d’estudi de la disciplina A totes les qüestions relatives a les llibertats religiosa, ideológica o de consciencia.

2)) Qué és el cesaropapisme?

Suposa la subordinació al Estat dels assumptes eclesiàstics. L’any 380 Teodosi I, Amb l’Edicte “Cunctos populós”, va declarar el cristianisme com a religió oficial de L’Imperi ROMà, iniciant una nova política religiosa per la que les religions paganes i les Sectes herètiques varen quedar en inferioritat front al cristianisme. La nova política Implicava el reconeixement del dualisme cristíà, per admetre l’existència d’una Jerarquía religiosa, però va generar el cesaropapisme: un sistema de relacions entre el Poder polític i l’Església que suposa una important intervenció dels emperadors en Matèria religiosa.

3)). Qué es el Regalisme?

És la adaptació del territorialisme confessional protestant als països catòlics. Els Estats europeus on va triomfar la reforma protestant podien controlar, entre d’altres, el Factor social religiós. En els Estats que es mantingueren fidels al catolicisme i al Papa L’ùnica autoritat competent per a regular el factor religiós era la eclesiàstica, la qual, per La seua potestat indirecta era també competent per a regular alguns aspectes de la vida Civil. Per això els nous Estats absoluts catòlics volien tindre major poder per a regular el Factor social religiós, fins aleshores inexistent, i per això varen adoptar, en matèria Religiosa, una actitud semblant a la dels Estats confessionals protestants, salvaguardant Sempre el dualisme propi del catolicisme que suposa el reconeixement de la Independència de l’Església i la distinció dels poders espiritual i temporal.

4))Qué és un Estat confessional i un Estat laïc?

Per a que un Estat es considere confessional ha de cumplir els tres requisits Següents: a) Ha de reconéixer a una determinada religió com a religió oficial de eixe Estat; b) ha de protegir la religió oficial per mitjà de les seues lleis, i c) ha d’inspirar el Seu ordenament jurídic en els principis de la religió oficial. Per la Seua part, l’expressió “Estat laïc”, en el seu sentit original, equival a Estat secular o no Sagrat, si bé, paradoxalment, la paraula “laïc” té el seu origen en el Dret Canònic, on Designa a les persones batejades que no són clergues. En oposició a l’Estat confessional, Un Estat laïc es aquell que: a) No ha de reconéixer cap religió com a religió oficial; b) No ha de protegir especialment cap religió, i c) no ha d’inspirar-se en cap religió a l’hora De legislar.

5))Qué significa el principi d’igualdat en matèria religiosa?

La igualdat material, de l’art. 9.2º, és la meta a alcançar pels poders públics; es Refereix a les situacions de fet existents entre els ciutadans, a la seua diferent posició en La societat, i és un criteri interpretatiu de la igualdat jurídica per corregir injustícies que Permet la discriminació positiva per afavorir als més febles. La igualdat jurídica o formal, de l’art. 14 de la Constitució, és un principi i un dret. El dret fonamental d’igualdat jurídica ho és “per relationem” puix no té autonomia pròpia Perquè només s’exercita a traves d’altres drets als que modul·la i sols es dóna en Situacions jurídiques concretes, per la qual cosa pot ser objecte de recurs d’empara davant El Tribunal Constitucional, però no de desenvolupament normatiu.

6)) Cóm es pot qualificar l’Estat espanyol en matèria religiosa?

No hi ha una qualificació doctrinal unànime.  Dins dels Estats laïcs, L’existència dels principis de llibertat religiosa, laïcitat, igualdat i cooperació, així com la Consideració del factor religiós com a factor social digne de protecció, garantia i Promoció, fa d’Espanya un país laïc de sana laïcitat.Més curiosa és la qualificació d’Estat pluriconfessional, aplicat pels que apunten El fet que la Constitució assumeix una visió positiva d’allò religiós i que ho prefereix al Atéïsme o agnosticisme.  

7))  Cóm es poden classificar les fonts del Dret Eclesiàstic de l’Estat espanyol?

Una primera classificació atén a l’òrgan del que emana la norma o als seus Destinataris. En atenció a l’òrgan, hi ha fonts unilaterals, si procedeixen d’òrgans estatals, I fonts convencionals o pactícies quan s’originen en un pacte entre l’Estat i una altra Entitat pública. En atenció als destinataris de la norma hi ha fonts bàsiques o comunes, que són Les normes aplicables per igual a tot el fenòmen religiós present en la societat espanyola; Fonts peculiars o típiques, que són les normes aplicables a determinades confessions en Atenció a les seues especials característiques, les quals, normalment, es plasmen en acords Entre l’Estat i eixa confessió, i fonts confessionals amb rellevància civil, que són normes Naixcudes al sí d’una confessió determinada però que mitjançant certes técniques Jurídiques produiexen efectes civils