Estat de Dret a Espanya: Drets, Poders i Funcionament

Estat de Dret: Fonaments i Garanties

L'Estat de Dret és aquell que garanteix l'exercici dels drets fonamentals, divideix els poders de l'Estat i està subordinat a la llei. L'article 9.3 de la Constitució Espanyola (CE) estableix que "la CE garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics."

Tipus de Lleis i el seu Funcionament

• Lleis Orgàniques: Fan referència a les qüestions fonamentals per al funcionament i l'estructura de l'Estat (majoria absoluta al Congrés i simple al Senat).
• Lleis Marc: Les Comunitats Autònomes (CCAA) poden dictar lleis dins del marc o els principis establerts per la llei marc de l'Estat.

Control Parlamentari: Preguntes, Interpel·lacions i Mocions

• Preguntes i Interpel·lacions: Es fan al govern per part dels diputats o parlamentaris, tenen l'objectiu de demanar al govern que aclareixi algun fet, o la intenció al voltant de qüestions polítiques.
• Mocions: Són propostes presentades a la cambra que es concreten, si s'aproven, en resolucions que donen una pauta al govern sobre algun assumpte en concret.

Comissions d'Investigació

Creades per investigar qualsevol afer d'interès públic, composició proporcional a la del PLE, depenen de majoria parlamentària.

Procés d'Investidura

El Rei, prèvia consulta, proposa un candidat. El candidat exposa el seu programa al Congrés (majoria absoluta en 1a votació i simple en 2a votació). Si transcorren 2 mesos des de la 1a votació sense cap candidat, el Rei dissoldrà les cambres i convocarà eleccions.

Procediments de Reforma Constitucional

• Procediment Agreujat (Art. 168 CE): Quan es vol revisar tota la CE o es pretengui modificar el títol preliminar, I, capítol 2, secció 1a o el títol 1. Requereix majoria de 2/3 de cada cambra (es dissolen), es convoquen eleccions i es torna a votar la reforma, necessitant 2/3 de cada cambra i referèndum.
• Procediment Normal (Art. 167 CE): S'aplica a reformes no reservades a l'agreujat. Requereix 3/5 parts (dues cambres). En cas negatiu: comissió paritària de diputats i senadors, redacten un text en comú, s'aprova al Congrés 2/3 i al Senat per majoria absoluta, finalment es pot sotmetre, si ho demana 1/10 part de diputats i senadors, a referèndum vinculant (no obliga).

Les Corts Generals: Organització i Funcionament

Les Corts són l'òrgan d'elecció directa dels ciutadans i representa la pluralitat d'ideologies existents a la societat.

Òrgans de les Corts

• President: Màxima autoritat dins de la cambra, modera debats.
• Mesa: Formada per president, 2 vicepresidents, 4 secretaris. És l'òrgan rector de cada cambra i qui n'exerceix la representació.
• Comissions:
  • Legislatives: Intervenen en el procés d'elaboració de lleis.
  • D'investigació: Per investigar assumptes d'interès públic.
• Ple: És la reunió de tots els membres, és el marc on es prenen les decisions més transcendentals.
• Portaveus: Formada pel president de la cambra i el portaveu de cada grup parlamentari.
• Grups Parlamentaris: Formats per diputats o senadors d'un mateix partit i fan d'intermediari entre el parlament i els partits polítics.