Dret dels Tractats Internacionals: Formació i Control

1. Dret dels tractats

Conjunt de normes (internacionals i internes) que regeixen la vida dels tractats des de la seva formació fins a la seva terminació, passant per tots els seus efectes i alteracions.

Regulació

• Dret Internacional (DI): Conveni de Viena de 1969 (CV69) per a tractats entre Estats, i Conveni de Viena de 1986 (CV86) per a tractats entre Estats i Organitzacions Internacionals (OI).
• Dret espanyol (AE): Constitució Espanyola (CE), autonomia, lleis orgàniques, codi civil i Llei de tractats.

Capacitat per celebrar-los

• Estats: En tots els àmbits que consideren oportuns, excepte el ius cogens. Com que Espanya pertany a la Unió Europea (UE), li ha cedit aquesta competència. Tanmateix, es reconeix a les CCAA la competència de celebrar-los en determinats supòsits.
• Organitzacions Internacionals (OI): No solen celebrar-los cap a l'exterior, però sí cap a l'interior; és necessari per a l'exercici de les seves funcions. Hi ha una diferent capacitat entre elles per obligar-se (per exemple, la UE té àmbits interns i externs).
• Subjectes atípics: La Santa Seu, bel·ligerants i insurrectes, pobles i moviments de l'alliberament colonial.

Representació de l'Estat

Una persona representa el seu Estat si es dona algun dels següents supòsits:

1. Plens poders (plenipotència): Emanats de l'autoritat competent (Cap de l'Estat, del Govern o Ministre d'Exteriors).
2. Acreditació tàcita: Es dedueix de la pràctica, sent molt freqüent en les OI.

Segons el Dret Internacional, representen l'Estat sense necessitat de plens poders:

• El Cap de l'Estat, del Govern i el Ministre d'Afers Exteriors (per a la celebració).
• El Cap de Missió Diplomàtica i els representants acreditats davant d'una OI (per a la negociació i adopció del tractat).

2. Celebració o formació

Actes mitjançant els quals es concib, gesta i neix un tractat.

Fases segons el Conveni de Viena de 1969 (salvant la fase intermèdia):

1) Fase inicial

Intervenen els subjectes negociadors:

• Negociació: Elaboració del text del tractat, d'acord amb la bona fe (evitant causes de nul·litat absoluta o relativa).
• Iniciativa: D'un Estat o d'una OI. Pot ser bilateral (amb confidència a través de canals diplomàtics) o multilateral (en el si d'una OI, regulant anticipadament com es durà a terme la negociació).
• Comunitats Autònomes (CCAA): Tenen dret a instar o iniciar la celebració o negociació de tractats, dret a ser informades sobre els tractats celebrats pel Govern que les afectin, i dret a participació en les negociacions previstes en els seus Estatuts d'Autonomia.

Adopció

Acte pel qual s'expressa el consentiment sobre la redacció definitiva i la fi de les negociacions.

• Votació segons el CV69: Article 9.1 (unanimitat) o Article 9.2 (majoria de 2/3 en una conferència internacional, llevat que es pacti una altra cosa).

Autenticació

Constància material o documental de l'adopció. El text autèntic no es pot modificar llevat de per esmena o procediment de correcció d'errors.

Es duu a terme segons el previst en el tractat o per pràctiques comunes:

• Rúbrica: Signatura abreviada per indicar acord provisional amb el contingut del tractat.
• Signatura ad referèndum: Signatura subjecta a confirmació posterior per l'autoritat superior, ja que el negociador potser manca de poder per autenticar.
• Signatura solemne: Implica l'obligació de no frustrar l'objecte i la fin alitat del tractat, llevat que declaret la seva falta d'intenció de formar-ne part.

2) Fase intermèdia

Control legislatiu de l'acció exterior del Govern. No és obligatori pel Dret Internacional, però en l'ordenament espanyol (AE) sí que ho és per passar el text per les cambres legislatives i comprovar si és compatible amb la CE.

• Regulada pel Dret intern.
• Sistemes segons la matèria: Llista positiva (la CE enumera les matèries que requereixen autorització) i Llista negativa (la CE enumera les matèries que no ho requereixen).
• En el dret espanyol es segueix la llista positiva: tractats que requereixen el pas per les Corts Generals (CG).

Articles clau a la CE:

• Article 94.1 CE: Requereix autorització prèvia de les CG. Inclou tractats polítics, militars, que afectin la integritat territorial o els drets fonamentals, amb obligació financera per a l'Estat, o que modifiquin/deroguin lleis existents o exigeixin mesures legislatives per a la seva execució.
• Article 94.2 CE: S'ha d'informar immediatament el Congrés i el Senat després de la conclusió. S'aplica als tractats no inclosos en el 94.1.
• Article 93 CE: Autorització mitjançant Llei Orgànica (LO) i garantia de compliment per part de les CG o el Govern a tractats que deleguen competències a organitzacions internacionals.

Conclusió: Els tractats que no requereixen aprovació del Parlament, només exigeixen la notificació al Congrés i al Senat.

Qualificació: Procés mitjançant el qual s'identifica un instrument o document oficial com a tractat. Correspon al Govern, amb la condició d'obtenir un informe previ preceptiu del Consell d'Estat abans d'identificar-lo. Si hi ha defectes de procediment en la ratificació d'un tractat que no havia de passar per les cambres, es pot interposar un recurs d'inconstitucionalitat extrínseca o formal (no és un problema material).

3) Fase final

Intervenen els subjectes contractants (han manifestat el consentiment). El tractat entra en vigor i comença a ser jurídicament obligatori.

Fases:

• Manifestació del consentiment: La forma que acorden les parts. Formes:
  1. Ratificació: L'autoritat de l'Estat lliura un document distint del tractat amb signatura, segell real i refrendament del Ministre d'Exteriors.
  2. Adhesió: No s'ha participat en les negociacions, però s'hi unix posteriorment.
  3. Acceptació/Aprovació: Signatura del Cap de Govern o del Ministre d'Afers Exteriors per accelerar l'entrada en vigor.
  4. Canvi d'instruments: No contemplat a la CE però sí al CV69; implica l'intercanvi de documents de ratificació entre els Estats parts.
  5. Signatura: Té una doble funció d'autenticació i de manifestació del consentiment, llevat que sigui ad referèndum.

Els dos últims necessiten un intercanvi d'exemplars del tractat. En el dret espanyol correspon al Rei manifestar el consentiment amb prèvia autorització del Consell de Ministres; la seva intervenció és formal, no substantiva, amb el corresponent refrendament.

• Perfeccionament del consentiment: Es deixa constància en el pla internacional del consentiment a obligar-se. Pot ser per signatura, canvi d'instruments o a través de la figura del diputari (molt habitual en tractats multilaterals, on el dipositari notifica posteriorment la manifestació del consentiment dels Estats).

3. Control de constitucionalitat

Es pot celebrar un tractat contrari a la CE (article 95.1)?

• Excepció: Que es revisi la CE prèviament a ratificar el tractat.
• Control de constitucionalitat: Pot ser intrínsec o material (pel contingut) i extrínsec o formal (pel procediment).

El control previ d'inconstitucionalitat només pot ser material, mentre que el posterior pot ser de tots dos tipus.