El Dret a la Corona d'Aragó i Castella

El Dret a la Corona d'Aragó i Castella

Dret Castellà

Dret Municipal Castellà

Cartes de Població: Actes fundacionals d'un nucli de població. Es fixen les condicions generals de l'assentament dels nous pobladors.

Cartes de Franquesa: Es concedeixen a ciutats establertes atorgant-los nous privilegis o franqueses. Dret públic.

Furs Extensos: Recopilacions de Dret propi públic, privat, penal, processal i mercantil. Apareixen quan el Dret municipal comença a posar-se per escrit. Recullen els diversos elements que integren el dret de la ciutat.

Liber Com a Fur: El rei es limita a confirmar el Liber a la població mossàrab en allò que afecta al dret privat i qüestions processals. Es reconeix en la Carta Castellanorum. Unificació jurídica: Liber ordenament d'aplicació general/s'unifica el dret foral.

Dret Senyorial

A Castella també existeix un grup social privilegiat. Tenen un estatus jurídic privilegiat en atenció a la seva posició social i econòmica (no paguen impostos). Els nobles queden subjectes a la jurisdicció del tribunal reial, i el seu jurament té tota l'eficàcia necessària.

Dret Regi Castellà

Ferran III i Alfons X duen a terme una reforma jurídica a Lleó i Castella. Objectius: unificació jurídica amb un Dret territorial comú/introducció Dret comú romacanònic/elaboració de les fonts del nou dret.

Ferran III: Vol convertir el Liber en un fur local. Traducció al castellà = Fuero Juzgo. L'atorga com a fur local a diverses ciutats. El Fuero Juzgo s'introdueix com a dret propi de cada ciutat. Al concedir el mateix fur a moltes ciutats, el dret es territorialitza.

Alfons X:

• Fuero Real (1255): Qüestions religioses i polítiques, procediment judicial, dret privat i penal. Objectiu: atendre a la falta de furs. Es promulga com un fur municipal. Sorgeixen dues obres noves: Leyes Nuevas i Leyes de Estilo.
• L'Espéculo: Obra incompleta. No arriba a regir. Ha de ser un ordenament general comú i oficial per a tot el regne.
• Las Partidas (1290-1310): Obra més important. Culminació procés recepció dret propi castellà. 7 llibres: fonts del dret, dret públic, organització judicial, dret privat, dret penal, tradició bíblica. Obra legal règia però NO sancionada per Alfons X.

Sistema de Fonts del Dret Castellà

Ordenamiento de Alcalá (1348) estableix el sistema de prelació de fonts:

1. Aquest Ordenamiento.
2. Furs Municipals.
3. Partidas.
4. Rei.

Desapareix l'arbitri judicial. Potestad legislativa: rei. Corts: assessorament del rei.

Recopilacions

• Ordenamiento de Montalvo (1484): Inclou lleis reials i ordenamientos de Corts des de 1348. Hi figuren preceptes del Fuero Real.
• La Nueva Recopilación (1567): Promulgada perquè només siguin vàlides les disposicions que ella conté. Segueix l'estructura del Ordenamiento de Montalvo, suprimint les disposicions derogades i incorporant les noves.
• La Novísima Recopilación (1805): Reelaboració de la Nueva Recopilación. Afegeix les noves lleis vigents promulgades des de 1567 i suprimeix les derogades.

Dret Aragonès

5 períodes:

1. 1r Període (s. VIII-XII): Dret propi oral no escrit, fins que al s. XI es comencen a atorgar furs escrits. Fuero de Jaca: Franqueses i llibertats que s'atorguen als habitants d'aquesta regió, sotmesos a la jurisdicció del rei. Fur burgès. Fuero de Sobrarbe: Fur nobiliari i militar, que fixa un dret senyorial que s'aplica a les terres de la noblesa. Es recullen els drets i deures de senyors i vassalls.
2. 2n Període (mitjans s. XII - mitjans s. XIII): Fuero de Zaragoza: Es concedeix a les noves viles que es van formant amb la conquesta. Nova expansió del fur de Jaca. Sorgeix un dret general que comença a posar-se per escrit i esdevé norma general d'obligat compliment. Neix la Corona catalanoaragonesa.
3. 3r Període (1247-1437): El rei ordena que totes les redaccions privades formin una sola amb el nom de Fueros de Aragón o Codi d'Osca i esdevé la primera font del dret general aragonès. Ordre de prelació de fonts: 1r Fueros de Aragón. 2n sentit natural o raó. Potestad legislativa = rei + Corts. Apareix una doctrina jurisprudencial que es recull en les Observancias i que conté nous costums i resolucions judicials. Quaestiones Iuris: Casos pràctics que es van resolent tenint en compte els furs generals, els costums i sentències i el dret romacanònic. Actos de Cortes: Disposicions que les Corts promulguen de rang inferior als furs.
4. 4t Període (1437-1707): Prelació de fonts: 1r Furs i Actos de Cortes posteriors a 1437. 2n Observancias de 1437. 3r Furs i Actos de Cortes entre 1247-1437. 4t Codi d'Osca (Fueros de Aragón). 5è sentit natural i equitat. Fueros y Observancias del Reino de Aragón (1522).
5. 5è Període (1707-1711): El rei per dret de conquesta i per mitjà d'un decret imposa el dret de Castella que substitueix al dret aragonès. 1711 Decrets de Nova Planta: assumptes criminals - dret castellà / casos civils - dret aragonès.

Dret Valencià

La conquesta de València es divideix en dos períodes:

1. 1r (1225-1237): Gran diversitat de drets. Cada repoblador, provinents de Catalunya i Aragó, imposa el dret de la seva regió.
2. 2n (des de 1237): El rei aprova un nou ordenament, els Furs de València, inspirat en el dret romà. Sistema de prelacions de fonts del Dret Valencià: 1r. Furs de València. 2n. Nous furs i actes de Cort. 3r. Raó natural i equitat.

Dret Mallorquí

: Jaume I per evitar la diversitat de dret otorga al 1231 la CARTA DE POBLACIÓ DE MALLORCA, que establia una població, incloia disposicions legals... i estableix un ordre de prelació de fonts: 1r el costum. 2n la carta d població de Mallorca.  3r dret regi. 4t ordinacions del governador i gran consell. 5è dret comú.