Per les dorsals oceàniques surten materials fosos que empenyen les vores i les separen.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,03 KB

sol: font d'energia que alimenta a les capes de la terra -atmosfera, hidrosfera, biosfera

Energia geotèrmica: energia emmagatzemada sobre la superfície terrestre  (terratremols i erupcions volcàniques, fonts energia)

Gradient geotèrmic: augment de la temperatura amb la profunditat  (+3 Cº x 100m) 

perforem a -12km de 6.371km del radi (0,2%)

2 mètodes:


-

directes

Perforacions i estudis dels materials que surten a la superfície pels volcans (-info)


-indirectes:

propagació de les ones sísmiques (terratrèmols) (+info)

(2)



-Composició química:

-dens: escorça (6-30km)

                                                 mantell (2.900km)

                                     +dens: nucli (6.371km)





La terra va nèixer fa 4.500 milions d'anys per agregació d'asteroides.

Energia interna terra: suma de l'energia tèrmica generada durant la seva formació i de l'energia emesa per elements radioactius. 

Els canvis de la litosfera són conseqüència dels moviments de les capes profundes de la geosfera, impulsats per l'energia geotèrmica.


-Moviments del mantell= moviments convectius:

materials capes + profundes ascendeixen (menys densos)

materials capes superiors descendeixen (freds, més densos)


-Moviments del nucli=  camp magnètic terrestre

Camp magnètic terrestre (com un imant) : protegeix la terra del vent solar i dels rajos còsmics




La litoesfera està formada per 15 plaques tectòniques (rígides i lentament es deformen)

Moviments verticals:


pes placa disminueix, moviment ascendent / pes augments: descendent

Moviments horitzontals:


els moviments convectius arrossegen les plaques 1-18cm

Límits entre plaques: on s'aprecien les conseqüencies dels moviments de les plaques


corrents de convecció ascendents

es separen


corrents de convecció descendents

son empeses l'una contra l'altre



empenyen les plaques en sentits oposats

produeixen factures en el terreny (falles)


Límits divergents:


l'ascens de magma de l'astenosfera dóna lloc a la creació de nova litosfera

Límits divergents continentals:


sobre corrents de convecció ascendents / activitat volcànica i sísmica

Límits divergents oceànics:


sobre corrents de convecció ascendents /origina dorsals oceàniques

Límits convergents:



-Límits convergents continental-ocenànics :

zona de subducció (placa oceànica s'enfonsa per sota de la placa continental) / produeix terratrèmols i erupcions / es formen foses marines i serralades.

-

Límits convergents oceànics:

la placa s'enfonsa a l'astenosfera / produiex terrtrèmols, fosses marines i arcs d'illles volcàniques

-

Límits convergents continentals:

es formen serralades. 


Teoria de la deriva continental: explica com els continents han arribat a la seva posició actual (1912, Alfred Wegener)- fa 300 milions d'anys només havia un continent (Pangea)

Evidències de Wegener al Segle XX:


Geogràfiques:


els límits dels continents encaixaven

Geològiques:


es queden conectades formacions geològiques repartides per diferents continents

Paleontològiques:


si unim els continents, els fòssils queden agrupats

Paleoclimàtiques:


existència d'antigues glaceres polars

Entradas relacionadas: