Dona i ocell - Escultura de Joan Miró

Dona i ocellaquesta obra va ser feta per Joan Miró l'any 1983. És una escultura exempta feta de formigó i ceràmica d'estil surrealista i està ubicada al Parc de l'Escorxador, Barcelona.

Anàlisi formal

Composició

En primer lloc hi ha una enorme estructura vertical buida, de formes arrodonides amb forma fàl·lica. A sobre, un tub cilíndric buit, lleugerament desviat respecte l'eix central i una mitja lluna corona l'escultura.

Ritme i moviment

Tot i tractar-se d'una escultura de formigó monumental i de gran pes, Miró hi aporta una lleugeresa i una sensació de moviment sorprenents gràcies al joc gravitatori del tub i la lluna. El ritme també l'aconsegueix amb l'element vertical que sembla que puja des de baix, creixent com una tija.

Color, llum i textura

L'opacitat i el grisor del formigó contrasta amb els colors del trencadís ceràmic que la decoren. Els colors són els típics de l'univers mironià. La lluentor de la ceràmica i els colors purs ajuden a reflectir la llum solar que intensifica l'obra.

Temps

És un temps atemporal i etern.

Estil

Inspirada en el primitivisme i l'abstracció. La seva aportació al surrealisme va ser probablement la més important de totes, perquè sempre es va mantenir fidel a assolir la llibertat creativa sent fidel als principis surrealistes. Miró reclama la llibertat més absoluta per l'artista, la que correspon també amb la prehistòria i l'etapa de la vida dels infants quan no hi ha normes ni tradicions.

Entorn

Ubicada en un entorn urbà, rodejada d'edificis de diferents estils i èpoques. Es troba dins d'un gran parc sobre un estany on es reflecteix la seva ombra.

Temàtica

L'artista estableix una connexió entre el món masculí amb la forma fàl·lica i l'univers femení articulat a partir de l'enorme incisió negre vertical que suggereix el sexe femení. Al capdamunt dels quals es situa un cilindre que podria suggerir la forma d'un nadó totalment enfaiat. L'ocell, representat amb la forma de la lluna en quart creixent, s'anirà simplificant fins que només quedaran les ales com banyes o antenes que es projecten cap a l'exterior. Representa la connexió entre cel i terra. Presenta l'ocell com quelcom diví. La dona és la font de l'univers i creació. Miró la veu com una deessa de fertilitat.