La Dominació Europea i la Segona Revolució Industrial

La Dominació Europea del Món (1870-1914)

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial va canviar l'estructura de la producció mundial. Al segle XIX hi va haver moltes innovacions tecnològiques que van impulsar la segona fase de la industrialització. Les principals innovacions van ser:

• Noves fonts d'energia: L'electricitat i el petroli van destronar el carbó. L'electricitat va innovar la indústria, les telecomunicacions, l'enllumenat, l'oci i el transport.
• Nous mitjans de transport: L'electricitat es va aplicar al ferrocarril i va renovar el transport urbà (tramvia i metro). El petroli i els seus derivats es van fer servir com a principal combustible dels automòbils, els vaixells i l'aviació.
• Expansió de xarxes de telegrafia i el telèfon: Van permetre la difusió instantània d'informació.
• Desenvolupament de nous productes: Vidre, fibres artificials, adobs i tints químics, cautxú i explosius.

El desenvolupament de nous productes i les noves fonts d'energia van donar un impuls als sectors productius nous. La indústria siderúrgica va créixer per la producció massiva d'alumini i d'acer en la construcció de vaixells, i la metal·lúrgia amb la fabricació de vaixells i d'aparells elèctrics. Les indústries químiques (ús del ferro i del ciment armat) i les indústries alimentàries van millorar amb la conservació i refrigeració dels aliments.

Aquestes innovacions tecnològiques, sumades a una nova organització del capital i del treball anomenada Taylorisme, van activar el procés de concentració industrial.

Els nous mètodes de producció

El Taylorisme és un sistema d'organització científic de la producció que va aparèixer durant la Segona Revolució Industrial al segle XIX, creat per l'enginyer nord-americà Frederick W. Taylor. La seva finalitat era incrementar la producció mitjançant una divisió del treball que eliminava els temps morts, marcava els temps de producció i realitzava una producció en massa; també es va començar a pagar el salari segons el rendiment. Al principi, els treballadors hi estaven d'acord, però aviat es van queixar per la monotonia, la fatiga i el cansament que els produïa.

El Taylorisme va donar pas al Fordisme, un sistema de producció en cadena introduït per Henry Ford a les primeres dècades del segle XX. Aquest mètode combinava la producció en sèrie amb els incentius salarials, fet que va permetre una reducció del preu de cost; seguidament, es va augmentar la productivitat i es van poder apujar els salaris dels treballadors.

L'organització de les colònies

• Colònia: El territori conquerit no tenia govern propi i depenia totalment de la metròpoli. El governador, un grup reduït de funcionaris i un exèrcit d'ocupació hi exercien el control. Exemples: l'Índia britànica, l'Àfrica Equatorial Francesa i l'Àfrica Occidental Francesa.
• Protectorat: El territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les funcions rellevants les exercia la metròpoli, com ara el comandament de l'exèrcit i la política exterior. Exemples: Egipte i Birmània (Anglaterra); Marroc, Tunísia, Laos i Cambodja (França).
• Domini: El territori tenia una organització política pròpia, però estava sotmès a la sobirania britànica. El domini es va establir a les colònies de poblament britàniques: el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i la Unió Sud-africana.