La Divina Comèdia de Dante Alighieri: Guia completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,83 KB
La Divina Comèdia és l'obra més important de Dante Alighieri (1265-1321) i, a més a més, està considerada com una de les obres més rellevants de la literatura italiana i universal.
Es tracta d'un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època. El llibre té tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats hendecasíl·labs.
Característiques
El títol de comèdia ve per respectar la poètica d'Aristòtil, que assegurava que les comèdies eren les obres de final feliç, en contraposició a la tragèdia. L'adjectiu divina va ser afegit més tard, al segle XIV.
La majoria de pecats que apareixen vénen per l'excés i la pena; l'objectiu final de l'obra és la reflexió moral.
L'Infern
L'infern és un con invertit que va causar Llucifer amb la seua caiguda del cel. Es divideix en nou cercles (segons la gravetat dels pecats comesos). En aquesta primera part es barregen elements de la mitologia clàssica amb els eixos de la doctrina cristiana.
- 1r cercle: Llimbs
- 2n cercle: Luxúria
- 3r cercle: Gola
- 4t cercle: Avarícia
- 5è cercle: Ira
- 6è cercle: Heretgia
- 7è cercle: Violents
- 8è cercle: Fraudulents
- 9è cercle: Traïdors (on apareixen personatges bíblics com Caïm)
El Purgatori
Després de travessar l'infern, Virgili i Dante passen al purgatori, que té forma de muntanya. Les ànimes van pujant a mesura que redimeixen les seues faltes; per tant, regna l'esperança.
En aquesta part, al final es troba un jardí (identificat amb l'Edèn) on Virgili s'ha d'acomiadar de Dante, perquè, com que és pagà, no pot accedir al paradís. El seu paper de guia l'agafa Beatriu, la dona perfecta.
El Paradís
El paradís té una estructura tan complexa com l'infern i també s'hi barregen les imatges grecollatines amb les sorgides de la religiositat popular. Dante i Beatriu ascendeixen per les nou esferes del cel.
Al final s'accedeix al Cel, al centre del qual hi ha Déu. A continuació, Dante es desmaia i desperta un altre cop a la Terra, decidit a obrar bé per assolir la gràcia que ha contemplat i evitar els càstigs infernals.