Diversitat Lingüística: Bilingüisme i Diglòssia

Bilingüisme

Es tracta de dues llengües en un mateix parlant

- Ex: A Bèlgica, al nord es parla holandès i el sud francès.

Diglòssia

És una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, i una de prestigi baix.

- A Espanya, es parla el castellà i també diversos dialectes com el català a Catalunya i el gallec a Galícia.

Prejudici

Opinió que es jutja un individu, sense tenir-ne un coneixement just i complet.

- És un prejudici pensar que un home farà la neteja pitjor que una dona.

Normalització

Consisteix en fer un ús normal d'una llengua en el territori.

Normativització

Fa referència al procés d'establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d'una llengua un instrument adequat per a la comunicació.

Social -> Argot

Modalitat lingüística especial d'un determinat grup social o professional.

- Ex: argot juvenil, argot professional (metges, advocats, policies, periodistes, la ràdio, etc.)

Registre

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l'ús que fa de la llengua en una situació determinada.

Històriques o Generacionals

Històriques: La llengua evoluciona al llarg del temps. El pas de generació en generació produeix canvis en la llengua (joves/adults).

Generals: És pragmàtic poder veure les diferències que existeixen entre el parlar de diverses generacions de persones, per exemple, entre avis i néts.

Dialectes

És una varietat d'una llengua.

Geogràfics

És on està situat cada cosa en el mapa.

Català Oriental

Es parla en català i valencià. On es parla: Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Català Occidental

Es parla en català. On es parla: Catalunya, Andorra, Aragó, País Valencià i Regió de Múrcia.

Tema - mal de coll = faringitis

Si es tracta d'un tema amb un alt grau d'especialització, usarem un llenguatge d'especialitat, però si el tema és més general, el llenguatge també ho serà.

Intencionalitat

Si el propòsit comunicatiu és subjectiu farem servir la primera persona (jo, a mi...), lèxic connotatiu dels sentiments (penso, opino, crec, considero...); en canvi, si el propòsit és més objectiu (informar, explicar) el llenguatge serà més neutre, sense implicacions personals (ús de la tercera persona...).

Grau de Formalitat

Es divideix en formal que s'adequa a la normativa i són propis de situacions comunicatives distants - bicicleta, policia, professor, universitat, escola, etc.

I informal que no sempre s'adequa a la normativa i són propis de situacions comunicatives properes - bici, poli, profe, uni, cole, etc.

Canal

El canal pot ser oral o escrit.

Oral és més espontani, és a dir, es comporta o parla deixant-se portar pels impulsos naturals i sense reprimir-se; en canvi, l'escrit és menys espontani, és a dir, no s'ho prepara i ho diu per ell mateix. Es pot transmetre per cartes.

Culte o Literari

Textos molt elaborats. Tenen una riquesa expressiva i subjectivitat. S'utilitzen figures retòriques, mots polisèmics. Ús de cultismes, arcaismes i llatinismes.

- Ex: Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig)

Científic-Tècnic

Llenguatge objectiu i d'especialitat. Utilitzen un lèxic precís i exacte. Prevalen els mots monosèmics, eviten qualsevol ambigüitat. Ús de cultismes i neologismes.

• Ex: Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.

Estàndard

Varietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o sexe. Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes, col·loquialismes).

- Ex: Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics

Col·loquial o Familiar

Llenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic. To enfàtic i exagerat. Tendeix a la subjectivitat. Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies. Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant).

- Ex: Converses de la vida quotidiana (a casa, amb els amics)

Vulgar

Llenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa. Poca preocupació per la correcció. Temes considerats tabú (sexe, escatologia). Ús de mots o expressions considerades grolleres, mots malsonants: renecs, paraulotes.

• Ex: Parlar de classes socials marginals amb poc estudi de la llengua. S'usa voluntàriament quan volem transgredir els valors socials establerts