Què són les distorsions cognitives i mecanismes de defensa?

Escrito el 24 de Mayo de 2026 en catalán con un tamaño de 2,66 KB

Distorsions cognitives

Interferència arbitrària: Es treuen conclusions d'una situació que no estan abonades per l'experiència.
Abstracció selectiva: Se seleccionen només els detalls negatius d'una situació i s'ignoren la resta.
Interpretació del pensament: Es tendeix a interpretar sense cap base els sentiments i les interaccions dels altres.
Sobregeneralització: S'extreuen conclusions generals a partir d'un fet aïllat que no té relació directa amb aquelles conclusions.
Personalització: Hi ha una atribució de culpa, sense evidència, de certs esdeveniments.
Pensament del tot o res: Es considera com a fracàs qualsevol èxit que no respongui a les expectatives màximes previstes.
Desqualificació del que és positiu: Es treu importància als aspectes positius i es busca una lectura negativa.

Adaptació	Evitació/Negació	Distorsió de la realitat
Afiliació: La persona busca ajuda i suport en les altres. Altruisme: Consisteix a enfrontar-se a conflictes emocionals dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres. Anticipació: Preveure les conseqüències. Sublimació: La persona canalitza els sentiments o impulsos desadaptatius cap a altres comportaments socialment acceptables. Sentit de l'humor: Afrontar situacions estressants de forma divertida i irònica. Supressió: Evitar problemes o sentiments que produeixen malestar.	Negació: Negar-se a reconèixer la realitat. Projecció: Atribució incorrecta als altres de sentiments o pensaments propis que resulten inacceptables. Racionalització: Buscar explicacions tranquil·litzadores (ex: fumar). Desatenció relativa: Esborrar de l'experiència els elements que resulten inquietants.	Idealització: Atribució de qualitats exageradament positives als altres. Devaluació: Atribuir qualitats exageradament negatives als altres. Omnipotència: Actuar davant el conflicte com si fos superior als altres. Fantasia: Creació de fantasies que substitueixen la resolució del problema.

Adaptació

Evitació/Negació

Distorsió de la realitat

Afiliació: La persona busca ajuda i suport en les altres.

Altruisme: Consisteix a enfrontar-se a conflictes emocionals dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres.

Anticipació: Preveure les conseqüències.

Sublimació: La persona canalitza els sentiments o impulsos desadaptatius cap a altres comportaments socialment acceptables.

Sentit de l'humor: Afrontar situacions estressants de forma divertida i irònica.

Supressió: Evitar problemes o sentiments que produeixen malestar.

Negació: Negar-se a reconèixer la realitat.

Projecció: Atribució incorrecta als altres de sentiments o pensaments propis que resulten inacceptables.

Racionalització: Buscar explicacions tranquil·litzadores (ex: fumar).

Desatenció relativa: Esborrar de l'experiència els elements que resulten inquietants.

Idealització: Atribució de qualitats exageradament positives als altres.

Devaluació: Atribuir qualitats exageradament negatives als altres.

Omnipotència: Actuar davant el conflicte com si fos superior als altres.

Fantasia: Creació de fantasies que substitueixen la resolució del problema.

Etiquetas: