El Disseny de l'Objecte: Factors i Estils Fonamentals

El disseny de l'objecte i la seva forma

Disseny de l'objecte: l'adequació a una funció pot ser un dels elements que determinin la forma dels objectes.

Factors que condicionen la forma

• Els requeriments físics: aquells que l'objecte ha d'acomplir per a desenvolupar correctament la seva funció també en determinen la forma.
• Factors ergonòmics: l'adequació d'aquests a d'altres elements o a factors ergonòmics serà un altre factor determinant.
• Material i tecnologia: el tipus de material amb què es realitzi un objecte i la tecnologia amb què es fabrica també en condicionaran la forma.
• Via projectual: les estratègies d'ideació també poden determinar el resultat formal.
• Estil i estètica: l'adequació de l'objecte a un estil concret, a uns paràmetres estètics o a unes preferències de gust determinades incidiran, també, en la forma dels objectes.
• Publicitat i comercialització: les estratègies de publicitat i de comercialització també poden marcar l'aspecte formal del disseny.
• Innovació tecnològica: la necessitat d'innovació tecnològica dels productes serà un altre factor definitori de la forma.

Glossari de conceptes i moviments de disseny

Aerodinàmic: consisteix a reduir la resistència a l'aire; són objectes compactes i lleugerament corbs.

Antidisseny: moviment emergent a finals dels anys 70 que sorgeix com a reacció al disseny convencional dels anys 50 i 60. L'objecte dissenyat va ser de colors cridaners i formes i proporcions anticonvencionals.

Art Déco: disseny geomètric i d'arestes vives realitzat amb materials brillants.

Arts & Crafts: idees de producció artesanal com a reacció a la industrialització.

Bauhaus: centre d'intel·lectualitat i creativitat de l'any 1919 que consistia en el desenvolupament de l'art modern.

Constructivisme: sorgeix a Rússia el 1917, influenciat pel cubisme i el futurisme; va proposar crear un art més d'acord amb el nou model de la societat.

De Stijl: originat del neoplasticisme, utilitzava formes geomètriques pures i colors primaris en la creació d'un llenguatge visual i una nova estètica dels objectes industrials.

Biomòrfic: tendència que incorpora formes i estructures pròpies d'organismes vius.

Ergonòmic: basat en l'ergonomia, ciència que estudia les relacions entre l'home i el seu entorn; exigeix que els objectes siguin adequats a la forma i les capacitats del cos humà.

Orgànic: tendència que imita les formes i l'organització jerarquitzada de les parts en el tot, pròpies dels organismes naturals.

Futurisme: moviment de 1909 on la forma exigia la inclusió de les noves tecnologies en l'art del segle XX.

Kitsch: terme que s'utilitza als anys 60 per a objectes realitzats amb materials de baix cost que imitaven altres materials més luxosos.