Disseny del lloc de treball: productivitat, motivació i organització del temps

T.3 Objectiu d'anàlisi del lloc de treball: buscar la persona adequada amb l'objectiu d'augmentar la productivitat en l'empresa (es pretén cercar la satisfacció dels treballadors i la consecució de l'objectiu empresarial).

Dimensions del lloc de treball: per obtenir eficiència, no podem actuar de dues formes:

1. Actuar sobre les dimensions

(factible a curt i mig termini a través de tècniques d'intervenció estructural)

Dimensions del lloc de treball, cinc principals:

• Varietat: nombre i diversitat d'habilitats que calen per realitzar les activitats que requereix la tasca. A més habilitats i coneixement de l'individu, més significatiu serà el lloc de treball. La varietat es relaciona amb l'especialització horitzontal: com més tasques facin, més habilitats utilitzaran. La manca de varietat pot produir fatiga, errors i accidents. Hi ha dos tipus de varietat: motora (diferents posicions i ritmes) i d'objectes (diferents peces a utilitzar).
• Autonomia: grau de llibertat i independència per planificar i controlar la tasca. Cal considerar la responsabilitat tant dels èxits com dels fracassos de la tasca. Es relaciona amb l'especialització vertical, perquè fa referència al grau de separació entre la realització de la tasca i la seva planificació. Fa que augmenti l'autoestima i la seva manca pot provocar apatia i manca de motivació.
• Identitat: grau en el qual el treball coneix la part o la totalitat del seu producte i pot identificar els resultats del mateix. Aspectes a considerar: realitzar completament un producte o servei produeix més satisfacció que no realitzar més que una part. La tasca ha de tenir la suficient entitat perquè pugui percebre que ha aconseguit quelcom.
• Retroalimentació: grau d'informació clara i directa que rep l'individu sobre els resultats i el rendiment de la seva tasca. Sol ser més efectiva quan prové de la tasca en si mateixa que quan prové d'una altra persona.
• Significació de la tasca: mesura en què la tasca de l'individu té conseqüències importants en la vida d'altres persones. L'experiència és especialment significativa quan els treballadors comprenen que la seva tasca té un impacte substancial sobre el benestar físic d'altres persones.

2. Variables contextuals que afecten l'individu

(difícil a curt i mig termini)

• Home econòmic (taylorista): l'home no pot ser motivat només per incentius econòmics. La tasca és una activitat desagradable i mai motivadora. Separació entre la realització de la tasca i la coordinació del mateix (especialització vertical).
• Teoria de les expectatives: l'individu segueix un procés racional que el porta a seleccionar les alternatives que li permetin maximitzar la seva satisfacció.

Hi ha dues tipologies de motivació humana:

• Extrínseca: l'individu espera aconseguir una recompensa per la seva acció. L'individu amb necessitat de creixement baixa. Satisfacció amb menor autonomia i identitat. Desplaçament a l'àrea contractual esquerra.
• Intrínseca: realitza l'acció per plaer que li proporciona. La necessitat de creixement augmenta. Es podrà obtenir amb major varietat, autonomia i identitat en la tasca. Desplaçament a la dreta.

Teoria de l'equitat: equilibri entre la retribució del treball i el que aporta a l'empresa. La conducta de l'individu es veu influenciada pels incentius.

Tècniques d'intervenció: per millorar la satisfacció en el treball. Es classifiquen en dos grups:

1. Desplacen el grau de complexitat de la tasca a l'esquerra (persones amb necessitat de creixement baixa), actuant a la baixa sobre les dimensions del lloc de treball (simplificació).
2. Desplacen el grau de complexitat a la dreta (necessitat intrínseca), augmentant les dimensions del lloc de treball i donant més varietat al lloc de treball a través de:

• Rotació: permetre canvis periòdics entre les persones que ocupen llocs amb nivell similar i requeriments semblants. Té com a objectiu l'ampliació de la capacitat del treball i l'augment del coneixement de diferents fases de la tasca i la flexibilitat. (Real: no és una tècnica d'intervenció perquè no modifica el contingut ni els mètodes de la tasca.) Adequat per a tasques que ningú vol. No recomanable en llocs de molta especialització.
• Ampliació (o allargament): incorpora noves activitats afins que es duen a terme (necessitats intrínseques). Afecta la dimensió d'identitat (com més ampli el treball) i de varietat (utilitzar més coneixements i habilitats).
• Enriquiment: procés pel qual els treballadors augmenten el nivell de responsabilitat (modificació vertical, motivació intrínseca).
• Grup de treball semiautònom: idea que el contingut de la tasca en grup ofereix més possibilitats pel desenvolupament dels individus. Consisteix a organitzar el treball a través de la constitució de grups que presentin certa llibertat d'acció. Objectius: motivació intrínseca i major capacitat de resposta davant possibles problemes. Enriquiment de les tasques en grup i no de l'individu.
• Cercles de qualitat (tipus de grup semiautònom): conjunt de treballadors que es reuneixen per resoldre un problema.

Fases del redisseny:

1. Diagnòstic
2. Valoració de la possibilitat de redissenyar la tasca (treballadors i organització)

Congruència:

• Màxima incongruència: treball amb alta necessitat de creixement amb tasca rutinària; treball amb baixa necessitat de creixement amb feines complexes.
• Màxima congruència: treball amb alta necessitat i llocs enriquits; treball amb baixa necessitat de creixement i llocs de tasca rutinària.
• Situacions intermèdies.

Nota final:

• Treball per trimestres: tasca a temps complet o parcial que dona l'oportunitat de deixar la feina durant les vacances escolars. Per a persones amb obligacions familiars. Més productiu per a l'empresa. Pot influir en la formació i possibilitats de promoció.
• Hores extres: temps de treball per sobre de les hores normals. Evita haver de contractar més personal. Problema: perill de convertir-se en costum. Pot disminuir el rendiment.
• Treball a torns: un grup de treballadors, un cop acabada la seva feina, és substituït per un altre grup que realitzarà el mateix treball dins un període de 24 hores. Hi ha tres formes d'organitzar el treball a torns: 1) sistema discontinu (la tasca es suspèn a la nit i els caps de setmana: 2 torns); 2) semicontinu (no es suspèn la producció un dia a la setmana: 3 torns); 3) continu (la producció no s'atura mai: més de 3 torns). L'establiment dels torns depèn de: la natura del procés de producció (raons tècniques i estacionalitat), de la demanda social (sector serveis: clients) i de raons econòmiques (la tecnologia evoluciona molt ràpid i cal amortitzar el capital invertit).

Avantatges del treball a torns: disminució de problemes derivats de la convivència entre empleats; estalvi de costos i espai; augment de la productivitat; disminució de la infraestructura; disminució de l'absentisme i de la rotació de llocs de treball; accés a determinats col·lectius; flexibilitat de l'organització.