Discontinuïtats de la Terra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

 

La terra és un planeta viu perquè es troba en continu canvi, per això necessita energia:

  -

Fonts d'energia interna:

calor de formació i de desintegració d'elements radioactius.
   

- Fonts d'energia externa:

rotació i energia del Sol.
L'estudi de la terra té un gran interès.
    -

Inerès científic:

conèixer com es va formar, quins materials la formen...
    -

Interès econòmic:

per trobar recursos materials i energètics i comercialitzar-los.
La geologia és la ciència que estudia la Terra, composició, estructura i dinamisme.

A la terra l'aigua és líquida:


per estar a prop del sol, per la massa de la terra, per la presència de gasos d'hivernacle.

ELs principals mètodes d'estudi de l'interior terrestre són:


  -

Directes:

mitjançant sondejos, obtenció de roques formades a molta profunditat que surten per la pròpia dinàmica terrestre.

- Indirectes:


Estudi de la densitat= els materials superficials són menys densos que els interiors.
Estudi de la gravetat= força amb què la Terra atrau els cossos que hi ha damunt seu.
Estudi dels meteorits= fragments sòlids que arriben a la superfície de la Terra.
Estudi del magnetisme= i de corrents elèctrics, hi ha materials magnètics com el ferro.
Gradient geotèrmic= és l'ordre de 1Cº per cada 30 o 35 metres de profunditat.
El mètode sísmic= basat en l'estudi de la propagació de les ones sísmiques procedents d'un terratrèmol i que es poden rebre en els observatoris sísmics, aquests estudis permeten deduir el tipis de materials que les ones han travessat i són els que més informació proporcionen sobre l'estructura i composició de l'interior de la Terra, hi han tres tipus de ones sísmiques:

Ones P:

piràmides o longitudinals, son les més ràpides.

Ones S:

secundàries o transversals, són les més lentes.

Ones Superficials:

són responsalbes de les catàstrofes.

Model geoquímic:



escorça= gruix 3 a 70 km, 3 capes; sedimentaria (sediments), Granítica (granit, no presenta la capa oceànica) i Basalt (col·lades de lava).  
Mantell= format per oxigen, ferro, magnesi i silci, és divideix en dues parts;
mantell superior (arriba fins els 700 km) i el mantell inferior (2900km trobem la discontinuïtat de Gutenberg).
Nucli= format per ferro i nikel, hi ha dos tipus de nucli: el nucli extern (arriba fins els 5100km) i el nucli intern (arriba fins els 6371km).

Model dinàmic:


basat per propietats físiqeus i el ocmportament mecànic de les roques.
Litosfera= capa sòlida i de comportament rígid.
Astenosfera= capa relativament sòlida, tot i que te una part de components líquids que li atroguen plasticitat.
Mesosfera= capa amb estat sòlid 

Teoria de la deriva continental


Afred Wegener 1880-1930, meteoròleg i geofísic alemany. Proves de Wegener= Geogràfiques:
coincidència de les costes dÀfrica i Sud-Amèrica.

Geològiques:

granits vells que existeixen en Àfrica i Brasil separats per l'atlàntic.

Paleontològica

Coincidència de fòssils a un i altre costat de l'Atlàntic.

Paleoclimàtiques

Indicis d'una mateixa glaciació en llos molt separats.

Al investigar el fons oceànic es va descobrir que.


. Relleu del fons amb dorsals al mig dels oceans i foses oceàniques. Composició del fons amb roques volcàniques. Estat del fons roques més joves, properes a la dorsal i roques més antigues allunyades de la dorsal.

Tècnica Global:


a les zones dorsals es on es forma la nova escorça la nova roca formada tindrà un perfil magnètic diferent, com que el camp magnèic va variant amb el temps, els cristalls minerals en sortí a l'exterior s'orienten amb el camp magnètic que hi ha en aquell moment.

Teoria de la tectònica de plaques:


la part més superficial de la Terra està formada per plaques litosfèriques que es desplacen les unes respecte les altres. Els moviments de les plaques són, convergents o d'aproximació, divergents o de separació i de desplaçament lateral. En les vores de les plaques existeix una gran activitat tectònica que es manifesta per l'escistència de gran quantitat de terratrèmols i volcans. La dinàmica de les plaques litosfèriques dona lloc a l'elevació d'orògens, formació i destrucció del sòl oceàniques.

Entradas relacionadas: