Discapacitats i Desenvolupament Motor Infantil

Discapacitats en el Desenvolupament Motor

Tipus de Discapacitats

Paràlisi Cerebral

Disminució motriu generalitzada. Causes: lesió encefàlica durant l'embaràs, malalties derivades d'infeccions, intoxicacions, manca d'oxigen en el període perinatal (moment de néixer o durant els primers dies). Deficiències associades: dèficit de visió i audició, convulsions, retard mental, discapacitats de l'aprenentatge, problemes d'alimentació, conducta i llenguatge. Tipus:

• Monoplegia: 1 extremitat.
• Hemiplegia: meitat del cos.
• Paraplegia: 2 extremitats inferiors.
• Diplegia: totes les extremitats, inferiors més afectades.
• Quadriplegia: totes les extremitats, diferents graus.

Espina Bífida

Defecte del canal neural degut a una malformació congènita complexa del sistema nerviós central. El més comú és el mielomeningocele: protusió de la medul·la i meninges a través d'un defecte del conducte raquidi. Causes: hereditàries o factors exògens. Característiques: progressiva degeneració neurològica, pèrdua de la sensibilitat de la pell sota la lesió, pot produir paràlisi i incontinència.

Distròfia Muscular

Trastorn hereditari amb degeneració i debilitat progressiva del múscul esquelètic. En un principi, els infants que pateixen distròfia semblen normals i són actius. Comencen a notar caigudes, rampes, etc. A mesura que progressa, la marxa es fa més difícil.

Apràxies Motores i Trastorns Psicomotors

Dificultat per coordinar els moviments a les activitats motores. Apràxia del vestir (ordre de les peces), trastorn de l'esquema corporal (representació que es té del propi cos), trastorn de la lateralitat (encreuada), trastorn de l'orientació espacial i temporal. Dispràxies: alteracions en l'estructuració de l'espai i temps i interpretació de l'esquema corporal, dificultat per fer actes coordinats. Tics: moviments involuntaris, ràpids, no rítmics, repetitius que afecten un grup de músculs. Causes: conflicte emocional, trastorn de tipus neurològic, presa de substàncies, irrupcions en dibuixar i llegir amb més concentració.

Grafomotricitat

Procés de maduració personal de l'infant en el qual les vivències internes, imatges mentals i construccions d'estructures significatives ajuden a expressar amb representacions gràfiques els missatges comunicatius que ens volen fer arribar.

Etapa del Gargot (18 mesos a 4 anys)

• Gargot Incontrolat (18 mesos): moviment de flexió i extensió escombrada, línies movent tot el braç endavant i endarrere sense relació amb la direcció visual, traços impulsius i incontrolats, rectes o lleugerament corbats, sobresurten del paper, els fa per plaer sense intenció representativa. A partir del moviment de flexió i extensió més avançament i retrocés del braç, s'origina el gargot circular (20 mesos). Si afegim rotació del puny i canell, es formen bucles i traços cicloïdals (26 mesos).
• Gargot Controlat (30 mesos): s'inicia la coordinació visuomanual i el gargot es caracteritza per l'entrada en joc del nivell perceptiu. Comença a controlar o dirigir el moviment manual, mira allò que dibuixa, intenta tancar línies, tenen principi i final, respecta els límits del paper.
• Gargot amb Nom (3,5 anys): dibuixa amb intenció, no per simple plaer, comença a anomenar-los, més elaboració i destresa. Cal esperar que els anomeni espontàniament. El mateix dibuix pot representar diferents coses. Comença a utilitzar colors però no tenen relació amb la realitat.

Etapa Preesquemàtica (4-7 anys)

Capgrossos, crea conscientment formes que tenen relació amb el món que l'envolta, l'adult comença a reconèixer-les, traços controlats, més habilitat per moure el canell i el polze. Als 4 anys, formes reconegudes tot i que costi identificar-les. Als 5 anys, persones, cases, arbres. Als 6 anys, clarament representatives, figura humana elaborada detalladament, color per plaer sense relació amb la realitat.

Suport i Instruments

• Horitzontal estés al terra: escriu amb tot el cos: vivència del cos com una globalitat, fa que el conquesti poc a poc, fins a omplir tot el paper. Aquestes dues vivències fan que passi de la inhibició a la desinhibició del cos.
• Vertical en posició dempeus: ajuda a inhibir l'infant. La posició paral·lela a l'infant facilita l'assimilació del camp de referències. Procés inhibidor: disminució progressiva de les dimensions del suport (paper d'embalar a la paret). Per inhibir, posar límits amb murals més reduïts, experimentar amb la pissarra, ja que li marca límits.
• Horitzontal assegut davant la taula: preparat per asseure's a escriure, maduració de l'esquema corporal. Maduració de les independències segmentàries. Aconsegueix tonicitat al braç per relaxar, desinhibir i tensionar l'avantbraç, utilitzar el canell independentment de l'avantbraç fent palanca. Els dits s'acostumen al suport horitzontal (cartolina, DIN-A3, etc.), elimina moviments innecessaris, adquireix destresa i coordinació gràcies a la pràctica.

Instruments

• Naturals: el cos.
• Artificials:
  • Prolongació de la mà i prensió palmar: esponges, cotons.
  • Prensió radiopalmar: brotxes, pinzells.
  • Prensió digital: guix.
  • Prensió tridigital: punxons, tisores.
  • Prensió en pinça digital: ceres, retolador, llapis.

Activitats de Motricitat Gràfica

Enfortiment dels dits: 18/24 mesos: boles de plastilina i agafar-les. 24/36 mesos: circuit marcat i resseguir amb pintura de dits. 36/48 mesos: amb plastilina fer amb els dits boles grans i petites. Prensió amb instruments i sense: 18/24 mesos: jugar amb fang. 24/36 mesos: paper de paret i posar la seva mà, encerclar-la. 36/48 mesos: punxó. Domini de la mà: 18/24 mesos: passar fulls d'un conte. 24/36 mesos: imiten una història amb les mans (pluja). 36/48 mesos: botonar peces de roba. Exploració de la lateralitat: mà: tapar i destapar ampolles, passar pilotes. Peu: fer un gol. Ull: tub de paper, mirar i dir què veu. Oïda: soroll que fa un rellotge. Educació del ritme de l'escriptura: diferents dibuixos segons el que soni, picar mans acompanyant una cançó.

Moviments i Desenvolupament Motor

Tipus de Moviments

• Reflexos: resposta involuntària, espontània donada davant un estímul, desapareixen a mesura que el sistema neurològic madura per donar pas a moviments controlats. Arcaics: Moro, Babinski, punts cardinals, redreçament estàtic, prensió plantar (peus), estirament de cames. D'aprenentatge: conductes apreses: marxa, pujada/baixada, reptació, natació. Inalterables: fisiològics, respirar, badallar, esternudar. Transformables: succió/deglució (primer innats, després voluntaris si vol menjar) i prensió.
• Voluntaris: conscients i intencionats, iniciació de qualsevol hàbit, neteja, alimentació.
• Automàtics: voluntaris quan es fan sense pensar-hi (nedar: al principi voluntari, després automàtic).

Etapes del Desenvolupament Motor (0 a 6 anys)

• Naixement: reflex de prensió, marxa, fixa la mirada, visió no nítida.
• 1 mes: boca terrosa, reptació, continua el reflex de prensió.
• 2 mesos: boca terrosa, aixeca el cap 45 graus, la prensió va desapareixent, sovint mans obertes.
• 3 mesos: les espatlles guanyen to muscular i pot sostenir el cap, regió lumbar encara feble, descobreix les mans.
• 4 mesos: boca terrosa, cap a 90 graus, esquena amb més força, intenta fer la volta i es posa de costat, intenta agafar objectes.
• 5 mesos: boca recolzada a l'avantbraç, per la cintura es manté dempeus, fa l'avió, prensió voluntària.
• 6 mesos: boca recolzada a la mà, descobreix els peus, estadi saltador, agafa el que veu, no cerca el que no veu.
• 7 mesos: assegut sol, mans per apuntalar-se, paracaigudes, estirat canvia de posició, pinça inferior.
• 8 mesos: dit índex amb dependència total, fonaments de la pinça superior.
• 9 mesos: instaura la pinça superior, gateja.
• 10 mesos: pinça més precisa amb la punta dels dits, intenta caminar sol.
• 11/14 mesos: obre/tanca ampolles, marxa de l'ós, posa i treu objectes d'un recipient, exploració tridimensional, dit índex.
• 15/18 mesos: camina sol, pot xutar però cau, trípode, pot menjar sol però no utilitza bé els estris, passa pàgina d'un llibre.
• 18/24 mesos: puja/baixa escales amb ajuda, xuta pilotes.
• 24/36 mesos: puja/baixa escales sol.
• 3/4 anys: es vesteix sol.
• 5/6 anys: es posa de puntetes, aguanta dempeus a peu coix.

Sistema Nerviós i Moviment

El moviment infantil és possible si les ordres es transmeten del cervell a través de les vies motores fins als músculs que s'uneixen als ossos. El sistema nerviós central està format per la medul·la espinal i l'encèfal (cerebel, el més important, controla la motricitat, regula el to muscular i l'equilibri corporal tant estàtic com dinàmic). El tronc encefàlic connecta el cerebel amb el diencèfal (el més important és el bulb raquidi que regula la freqüència cardíaca i la respiració). El diencèfal és la part central de l'encèfal format per l'hipotàlem (manté la temperatura del cos, regulació del cicle son/vigília, gana, plaer i dolor) i el tàlem (transmissió d'impulsos dels òrgans sensorials cap a l'escorça cerebral, associa sensacions a emocions). El cervell controla el moviment, la memòria, el llenguatge i la resposta emocional. La medul·la espinal va des del bulb raquidi fins a la segona vèrtebra lumbar. El sistema nerviós perifèric posa en contacte l'encèfal i la medul·la amb la resta del cos. Els nervis cranials (12 nervis per parelles) surten del tronc encefàlic i connecten el cervell amb efectors i receptors. La seva funció és controlar el moviment dels músculs del cap (ulls, masticació, llengua, expressió facial). Els nervis raquidis o espinals (31 parells) surten de les parts anteriors i posteriors de la medul·la. Per una banda reben informació sensitiva (músculs, articulacions, pell) i per l'altra transmeten impulsos nerviosos originats a l'encèfal i la medul·la per fer moure els músculs. El sistema nerviós autònom no està controlat per la voluntat i regula la funció dels òrgans interns, l'activitat de les glàndules, els músculs llisos i els cardíacs. Es divideix en simpàtic (regula les activitats que necessiten despesa energètica) i parasimpàtic (regula les activitats reparadores de l'organisme). Els músculs llisos tenen moviments involuntaris i lents. Els músculs cardíacs bombegen el cor amb una contracció ràpida i involuntària. Els músculs estriats estan agafats als ossos i tenen moviments voluntaris i controlats.