El Diner: Història, Tipus, Funcions i Impacte Econòmic

La nostra societat és bàsicament monetària, fins a l'extrem que qualsevol cosa es pot quantificar en diners.

Història del diner

Va íntimament lligada a la necessitat, difusió i ampliació dels intercanvis entre persones, pobles, tribus o societats.

El troc

Les primeres societats eren bàsicament autosuficients, però des de molt antic una petita part de la producció es destinava a l'intercanvi. Els primers intercanvis simplement consistien en la permuta de productes. Aquest sistema és molt simple i directe, és el primer que es va fer servir i el coneixem amb el nom de troc.

Té limitacions:

• Cost d'informació (doble coincidència de desitjos)
• Cost de transacció
• Equivalències
• La no divisibilitat
• Escassa durabilitat

Què és el diner?

L'aparició del diner busca superar els impediments del troc. Entenem per diner no exclusivament les monedes o bitllets, sinó qualsevol cosa que sigui acceptada comunament en els intercanvis com a contrapartida a la compra d'un bé o servei. S'han utilitzat petxines, oli, espècies, sal, cacau...

Perquè una cosa pugui ser diner cal que sigui:

• Acceptada per molta gent
• Duradora
• Transportable
• Divisible
• Homogènia (unitat molt semblant)
• Relativament poc abundant
• Valor estable

Avantatges del diner sobre el troc

• Permet l'adquisició de béns sense coincidència de necessitats
• Estalvia costos d'informació i transacció
• Estimula l'especialització d'àrees i persones en facilitar els intercanvis.

Diner mercaderia i primeres monedes

• Van ser fetes en metalls preciosos
• Les primeres monedes van aparèixer a l'Àsia Menor (primera moneda: el dracma)
• El diner-mercaderia planteja el problema de les falsificacions i les devaluacions.

Diner signe: paper i fiduciari

Parlem de diner signe quan no coincideixen el valor intrínsec amb el facial.

a) El paper moneda i els primers bitllets

Apareixen a la Xina, a Europa a l'Edat Moderna.

Avantatges:

• És lleuger
• Molt divisible
• Manejable
• Emmagatzemable

Significa un canvi revolucionari: es treu tot el valor intrínsec, el valor el dona l'obligatorietat d'ús que imposa l'estat.

Durant molt de temps, el paper moneda i els primers bitllets eren un rebut justificatiu d'una quantitat equivalent en or o plata que l'estat o una entitat privada tenia convenientment guardats. L'emissor estava obligat a pagar la quantitat equivalent en or i plata.

b) El diner fiduciari

Actualment, tant en els bitllets com en les monedes, s'ha trencat totalment la correspondència amb l'or i la plata, i tampoc tenen la qualitat de ser convertibles. El valor existeix perquè ho diu l'estat; si l'estat nega el valor, no valen per a res.

Podem distingir entre:

• Diner legal (monedes i bitllets de curs legal)
• Diner bancari (anotacions comptables en un registre, en una llibreta, però no existeixen físicament)

Cap a una societat sense monedes ni bitllets

La societat actual cada cop fa servir menys diner en metàl·lic. Paguem i fem una gran quantitat d'operacions amb el que anomenem diner de plàstic (diner bancari).

Funcions del diner

El diner té 3 funcions principals:

• Mitjà de canvi o pagament
• Dipòsit de valor o de riquesa
• Unitat de compte en què s'expressa el valor dels béns o serveis.

A aquestes 3 funcions també li podríem afegir la funció de ser un instrument fiscal, que històricament ha tingut gran importància, sobretot en societats més avançades (com l'Imperi Romà) que entraven en contacte amb altres més endarrerides.

El preu del diner

Com qualsevol mercaderia, el diner es pot comprar i vendre. El valor del diner es mesura pel seu interès.

L'interès que et donen o que has de pagar depèn de:

• Risc de l'operació
• Liquiditat i la solvència
• Durada del préstec

L'oferta monetària

És una altra de les dades macroeconòmiques d'un país.

No és exclusivament la suma dels bitllets i monedes emesos ni els que estan en les nostres butxaques. És el conjunt d'actius financers considerats diners a disposició del públic.

Diferents maneres de mesurar-la:

• M1 (base monetària): efectiu en mans del públic + dipòsits a la vista
• M2 (oferta monetària estricta): M1 + dipòsits d'estalvi (en sentit ampli)
• M3 (disponibilitats líquides): M2 + dipòsits a termini
• M4 (oferta total de diners): M3 + actius líquids en mans del públic.

L'oferta monetària i la inflació

La teoria quantitativa del diner va ser elaborada per Fisher a començament del segle XX, definida per la següent igualtat:

M · v = p · Q

(On M = oferta monetària, v = velocitat de circulació, p = preu dels béns, Q = quantitat de béns).

Observant aquesta equació, es pot apreciar que la inflació (p) i la quantitat de diner (M) tenen una relació directa: si incrementem la quantitat de diner (M) en circulació, es produirà un increment del preu dels productes (p) si no aconseguim incrementar la producció en la mateixa proporció.