La dinastia Júlio-Clàudia a Roma
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,12 KB
La dinastia Júlio-Clàudia
La primera dinastia que va regnar a Roma va ser la que va establir August. Està formada per 5 emperadors: des d'August fins a Neró. Són coneguts com a dinastia Júlio-Clàudia perquè són el resultat de la fusió de dues branques: la Júlia, representada per Juli Cèsar, el fill adoptiu del qual és August, i la branca Clàudia, representada per Lívia, esposa d'August.
August (27 aC. - 14 dC.)
L'any 27 aC., el Senat va atorgar a August el títol de Imperator Caesar Augustus, que el convertia en comandant en cap de l'exèrcit. Amb aquest nomenament, va mantenir una ficció entre una aparença republicana i la realitat marcada per una nova monarquia dinàstica de caire hel·lenístic. De iure, el Senat conservava les seves funcions, tot i que de facto tot era aprovat quan August volia que s'aprovés. Formalment, mai va acceptar cap mena de poder absolut, tot i que ningú respirava a Roma si August no donava el seu vist-i-plau.
A nivell econòmic, August va facilitar que els propietaris agrícoles es refessin després d'un llarg període d'inestabilitat política i de guerres continuades.
A nivell militar, va augmentar els límits de l'Imperi annexionant Egipte, parts de Germània i finalitzant la conquesta d'Hispània.
El seu govern es basa en el restabliment de la pau interior, en potenciar les relacions econòmiques i en incrementar la producció agrària. Després de la seva victòria, no va buscar la venjança, sinó que va ser magnànim amb els vençuts i perdedors, sempre i quan reconeguessin la seva autoritat. La clau del seu èxit cal cercar-la en mantenir les formes, la ficció republicana, i en mostrar-se magnànim i gens cruel si no calia, aprofitant-se d'aquesta manera de les ganes de pau que la societat romana cobejava després d'un segle de lluites civils.
A nivell cultural, el seu govern és l'època d'or de les arts, especialment de la literatura.
A la seva mort, va ser deïficat mitjançant una apoteosi, o pujada al cel. A partir d'ell, els emperadors seran considerats éssers divins i objecte de culte per part del poble.