Dinàmiques de Grup, Resolució de Conflictes i Mediació

Què són les dinàmiques de grup?

Dinàmiques de grup: Són processos d'interacció entre persones en situacions fictícies amb objectius concrets. Mostren la conducta global del col·lectiu i les variacions individuals dins del grup.

El cicle d'aprenentatge consta de les següents etapes:

1. Experiència: Activitat vivencial i lúdica.
2. Reflexió: Anàlisi de la vivència.
3. Aprenentatge: Generalització i interiorització dels conceptes.

Principis i recomanacions de les dinàmiques

Principis fonamentals

• El grup no és només la suma dels seus individus.
• El comportament adquireix sentit dins del seu entorn.
• Posseeix un alt poder educador.
• Es desenvolupa en dos nivells: nivell de productivitat i nivell afectiu.
• Si s'equilibren els objectius personals i els grupals, s'obté una major efectivitat.
• Un lideratge positiu incrementa el valor del grup.
• Fomenta un estil de relació guanyar-guanyar i l'esperit d'equip.
• Cal atendre i gestionar adequadament les tensions.

Fases i pautes metodològiques

1. Reconèixer la dinàmica i la seva eficàcia.
2. El dinamitzador actua com a líder facilitador.
3. Una bona formació garanteix l'èxit de la sessió.
4. Començar amb exercicis senzills.
5. Ampliar progressivament cap a camps variats.
6. Treballar activament la intel·ligència emocional, la gestió de conflictes i l'autoestima.
7. Combinar-les amb altres metodologies educatives.
8. Observar els bloquejos i les tensions que sorgeixin.

Finalitats, avantatges i inconvenients

Finalitats

• Formativa: Desenvolupar capacitats personals i col·lectives.
• Psicoterapèutica: Superar problemes i dificultats.
• Sociabilització: Incrementar la comunicació interpersonal.
• Treball en equip: Millorar el rendiment i la cooperació laboral.
• Educació: Motivar cap a l'aprenentatge continu.

Avantatges i inconvenients

Avantatges: Faciliten l'aprenentatge vivencial, afavoreixen la socialització i tenen efectes terapèutics i curatius.

Inconvenients: Requereixen una inversió important de temps, ofereixen mesures d'avaluació poc fiables (especialment en educació emocional), poden generar caos o desordre de moviment i comporten el risc de pèrdua de control del grup.

Planificació, aplicació i tipologies

El cicle complet comprèn tres fases: Planificació, Aplicació i Avaluació.

• Objectius: Promoure canvis d'opinió, desenvolupar habilitats socials (HHSS), resoldre conflictes i afavorir l'aprenentatge col·lectiu.
• Característiques a considerar: Integrants, mida del grup, necessitats, nivell formatiu, temps disponible, espai, material necessari i fitxa de l'activitat.
• Criteris d'aplicació: Seguir el procediment, tenir un objectiu clar, preveure el temps necessari i respectar-lo, crear seguretat, establir una atmosfera cordial basada en l'escolta activa i realitzar una avaluació final.
• Creació del grup: Pot ser lliure, imposada o aleatòria.

Classificació segons autors

• A. Francia i J. Mata: Dinàmiques de presentació, de coneixement i confiança, d'estudi i treball de temes, de valors, de creativitat, d'avaluació i de distensió.
• P. Cascón i C. Martín: Dinàmiques d'afirmació, de comunicació, de cooperació i de resolució de conflictes (incloent-hi el treball d'emocions i sentiments). El conflicte es concep com un fet inherent i necessari per cobrir necessitats i permetre el desenvolupament de les persones, analitzant sempre persones, problema i procés.

Resolució de conflictes i presa de decisions

Estils d'afrontament del conflicte

• Competició (+ -): Jo guanyo, tu perds.
• Evitació (- -): Jo perdo, tu perds.
• Acomodació (- +): Jo perdo, tu guanyes.
• Cooperació (+ +): Jo guanyo, tu guanyes.

Fases en la presa de decisions

1. Orientació cap al problema.
2. Definició del problema.
3. Generació d'alternatives.
4. Presa de decisió.
5. Posada en pràctica i verificació (pla d'acció).

Mètodes de decisió en grup: Manca de resposta, autoritat formal, decisió per minories, decisió per majories mitjançant votació, consens o consentiment unànime.

Vies de resolució

• Vies exògenes: Justícia ordinària (Estat), arbitratge (resolució per una tercera persona o institució) i mediació.
• Vies endògenes: Confrontació directa i negociació entre les parts.

El procés de mediació i les seves fases

La mediació: És un procés estructurat de comunicació entre les parts en conflicte amb el suport d'un mediador imparcial, qui facilita que arribin a un acord per si mateixes. Proporciona una solució pacífica, basada en el respecte mutu i la confiança. Es caracteritza per ser un procés voluntari, confidencial, lliure i amb enfocament guanyar-guanyar (+ +).

Àmbits d'actuació: Familiar, comunitari, empresarial i escolar (amb funcions de formació, prevenció i intervenció).

Fases de la mediació

1. Premediació: Valorar l'adequació del cas, si està indicat per a mediació, planificar el nombre aproximat de sessions, fixar l'espai i el temps, i explicar el procés inicialment.
2. Entrada: Presentacions personals, explicació breu del funcionament, recordatori de la confidencialitat i establiment de normes bàsiques de respecte.
3. Explica'm: Exposició del que ha passat per part de cadascú en un ambient positiu, facilitant l'intercanvi d'informació i oferint suport emocional.
4. Ubiquem-nos: Identificar i ordenar els temes clau, assegurar la conformitat de les parts i planificar l'ordre del dia.
5. Arreglar (recerca de solucions): Realització d'una pluja d'idees, centrar la mirada en el futur i en què es vol aconseguir, seguit de la valoració conjunta d'opcions.
6. Acord: El pacte ha de satisfer ambdues parts. Cal ajudar a definir-lo amb claredat, redactar-lo íntegrament per escrit, felicitar les parts per l'esforç i lliurar còpies signades a cadascuna.