Dinamiques de grup per adults

Psicofisiología

Consciència

Reversibilitat

Validesa ecològica

Validesa de constructe

Validesa interna

Validesa i Fiabilitat

Definició de fiabilitat

Introspecció

Ivan Pavlov

Al seu laboratori hi havia uns gossos als que els havia seccionat la laringe, de manera que podia observar clarament quan salivayven i quan secretaven sucs gàstrics volia demostrar que es pot aconseguir q un gos reaccioni davant del soroll d’una campaneta igual com ho faria davant d’un bistec. Fer sonar la campaneta i després 

ensenyar el bistec. Finalment, si fas sonar només la campaneta, encara que no li donis el bistec, el gos secretarà la saliva i els sucs gàstrics.

John Watson

Albert i les rates

Manipulació de la conducta basada en Pavlov: La introduc i la cura de fòbies

Alguns psicòlegs es van inspirar en Pavlov per demostrar que es pot manipular la conducta humana de la mateixa manera. El més  sobrecollidor va ser l’experiment de John Watson: va agafar un infant de nou mesos, Albert, que no tenia cap por a les rates, i va aconseguir que aquests animals li produissin terror.

Albert acaronava la rata, Watson feia un fort soroll que deixava el nen astorat. Al començament, només apartava la mà i plorava lleument, però a força de repetir-ho Albert plorava desconsoladament només veure la rata, encara no l’acompanyés cap soroll.

MARY COVER JONES

Manipular la conducta per curar fòbies

• John Watson va treballar en la introducció de fòbies en l’individu, amb experiments tan  sorprenents i al límit de l’ètica com el del petit Albert.

• Mary Cover Jones va dedicar-se a la cura de les fòbies, treballant amb nens petits (cas del Pere).

Mary Cover Jones, va agafar un nen anomenat Pere, de 34 mesos, que sentia un temor exagerat cap als conills, per demostrar que se li podia treure la por. Mary feia jugar el Pere en el laboratori amb tres nens que no tenien cap por als conills. En aquestes sessions, li donaven de menjar els seus plats preferits. Poc a poc, es va fer que un conill estigués amb ells en el laboratori.

• Es posava el conill a 4 metres del Pere, en una gàbia.

• S’apropa la gàbia al Pere.

• el Pere toca el conill quan l’agafa la Mary.

• el Pere desafia el conill, escopint-li, imitant-lo.

• El Pere ajuda l’experimentador a portar el conill a la gàbia.

• El Pere es queda sol en l’habitació amb el conill.

• El Pere acarona el conill.

PIAGET I LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA

ESQUEMES MENTALS

♦ Organitzem els nostres coneixements, el nos. Aprenentatge en esquemes. Aquests, són accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb els quals adquirim i organitzem la informació sobre el món que 

ens envolta. Els esquemes mentals es van ampliant al llarg de l’evolució. Per començar són molt simples però a poc a poc es van fent més complexos.

ADAPTACIÓ I EQUILIBRI

♦ Busquem relacionar-nos amb l’entorn.

♦ Ho fem a través de l’assimilació i l’acomodació.

♦ L’objectiu és l’equilibri.

ASSIMILACIÓ

ACOMODACIÓ

♦ procés que ens permet modificar els esquemes existents com a resultat de la nova info. Tmb es poden desenvolup nous esquem durant aquesta etapa. Per ex, el nen i el gos. Més tard, se n’adona que els gats també tenen 4 potes, llavors farà un procés d’acomodació en el qual modif l'esquem de gossos i farà una pels gats.

ETAPA SENSORIOMOTRIU

♦ Actes reflexos i innats: xumar, moure les mans, portar a la boca…♦ Imitació de sons i moviments…♦ Permanència d’objectes: els objectes no tenen realitat si no és que els percep direct.

OPERACIONS PREOPERATIVES(2-7 ANYS)

♦ l’aparició del llenguatge, el pensament es fa una mica més sofisticat, s’articula a través d’intuïcions.♦ Pensament egocèntric.♦ Animisme♦ No fan distinció entre pq causal i pq final.♦ Artificialisme.♦ La igualtat es confon x intuïció espacial.♦ Norma moral bàsica: l’obediència als pares (només hi ha consciència de l’engany quan es menteix als pares)

OPERACIONS CONCRETES7-12 anys

PER QUÈ OPERACIONS CONCRETES

♦ Aquesta etapa és la de les operacions concretes, pq una operació és l’acció de reunir, organitzar o classificar sèries d’objectes; entre 7-12 anys, el nen les fa de manera concreta pq x poder pensar aquestes operacions necessita tenir els objectes davant, veure’ls i tocar-los.

EXEMPLES D’OPERACIONS CONCRETES

♦ Les OP lògiques q ara el nen és capaç de fer són: 

– fer sèries de més gran a més petit,

– agrupar conjunts d’elements que estiguin inclosos uns dins d’altres

– Relacionar la igualtat de dos elements amb un element intermig (el silogisme si A=B i B=C, llavors A=C).

Recerca de respostes lògiques

♦ Desapareixen l’animisme i l’artificialisme i es substitueixen x la recerca de respostes més causals i lògiques. Mentre q un nen més petit de 7 anys, en preguntar-li què ha passat amb el sucre q hem dissolt en un got d’aigua, respon que el sucre ja no hi és; un nen de més de 7 anys respondrà q el sucre està en el got i que s’ha barrejat amb l’aigua. El que 

encara li costa d’entendre és q el got d’aigua amb sucre pesarà més i tindrà més volum, pa en aquest raonament entren en joc nocions com pes, volum, substància, q no adquirirà fins als 9-10 anys.

LA DIFICULTAT DE LA REVERSIBILITAT

♦ Un esquema que al nen li costa molt d’adquirir, però q ho farà al llarg d’aquesta etapa, la reversibilitat.
Ésquema q permet invertir operacions lògiques. Posem tres boles A, B, C en un tub i les deixem córrer, el nen esperarà q surtin x aquest ordre, però si girem el tub a l’inrevés, el nen de 7 anys no entendrà que primer surti la C.

Sobre la reversibilitat

♦ Un altre exemple: un nen de 4 anys, Josep, té un germà que es diu Pere. Al ? A Josep si el Pere té algun germà, ens  contestarà: “Som 2 germans i el Pere no té cap germà”. Al Josep, que té 4 anys i està en l’estadi anterior, li falta sortir del seu punt de vista, del seu egocentris, i no és capaç de veure les coses des del punt de vista de l’altre. A partir dels 7 anys, ja pot fer-ho.

La progressiva autonomia moral

♦ La reversibilitat es construeix al temps 

q la socialització, pq suposa haver 

d’admetre altres punts de vista. 

♦ La socialització tmb comporta canvis en la 

vida afectiva del nen. Apareix el sentiment de respecte mutu d’igual a igual amb altres nens i nenes. Això comporta el respecte per les regles dels jocs col·lectius. D’aquí sorgeix el sentiment d’honradesa i de no fer trampes i la consciència de la mentida associada a les trampes. Ara és més greu enganyar a un company que enganyar als pares.

Tot això condueix, a una certa autonomia moral en els nens, perment-los jutjar els fets a partir dels valors de justícia i respecte que ells mateixos han anat elaborant, i no per submissió a l’autoritat.

Sortir d’un mateix

♦ Gràcies a la socialit, desapareix  l’egocentr intel·lect caracteritzava l’etapa anterior (OP preoperatives: 2-7 anys). El nen és capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels altres; pot treballar en comú, acceptar i comprendre les normes q fan possibles els jocs organitzats. En poder discutir amb altres nens i intentar comprendre les seves raons, el nen s’incia en la reflexió, que marcarà un progrés en la seva intel·ligència

LES OPERACIONS FORMALS 12-16 ANYS

Pq operacions formals?

♦ A partir dels 12 anys, els nois/es poden fer operacions sense tenir els objectes davant, (símbols, representacions), paraules, nombres o fòrmules matem.

♦ Aquest raonament s’anomena formal, hipoteticodeductiu, pq permet arribar a conclusions a partir de suposicions, sense necessitat q el problema existeixi.

L’adolescència

♦ La capacitat intel·lectual abstracta permet a 

l’adolesc elaborar un pla de vida q  pressuposa una intensa reflexió int. Aquest pla de vida es concreta en els desitjos de futur q tenen els adolesc, en general altruistes (la cooperació social) o megalòmans (guanyar el premi Nobel).

Tant en grup com amb amics els adolesc elaboren grans teories per salvar la humanitat. Aquestes activ són camp d’aprenentatge per a les seves futures accions com adults.

“adolescència”, concepte contemporani

♦ Considerem que va dels 13/14 anys als 18/20. 

♦ Anomenem PUBERTAT els canvis fisiològics q possibiliten q una persona pugui tenir fills.

Origen del concepte «adolescència»

♦ concepte d’adolescència –) nascut el S.XX, abans no existia pròpiament pq s’exigia dels nens q complien els 15 anys q es comportessin com adults; l’entrada en el món laboral a aqsta edat els desposseïa d’una etapa en q es produeix paulatinament la maduresa social i emocional.

Adolescència=conflictivitat?

♦ L’adolescència –) etapa plena de mitificació i prejudicis socials. A vegades l’adolescència s’associa amb problemes, quan això sovint és una generalització a partir de casos puntuals.

CANVIS EN L’ADOLESCÈNCIA

♦ l’adolescència, com qualsevol etapa del 

desenvolup humà, enregistra molts conflictes:

– Cos nou

– Descobriment d’una nova sexualitat

– Conflicte entre els vells i els nous amics

– Mentalitat nova i vida independent

– Conflictes de personalitat: baixa autoestima

LA SEXUALITAT

♦ Aquesta etapa es caracteritza pel  descobriment de les conductes sexuals que s’estabilitzaran en l’edat adulta, s’establirà també la tendència sexual, i tradicionalment, 

l’adolescent ha hagut de lluitar vs el sentiment de culp q les idees religioses han inculcat en l'inconscient col·lectiu a l’hora de pràctiques com la masturb, contactes físics, relacions completes, opcions sexuals.

Els amics

♦ El grup d’amics –) element fonamental per a la form de l’adolescent pq:

– Ajuda a descobrir la pròpia identitat

– Amb ells, es proven diferents conductes i el noi/a comprova quines funcionen o no.

– El fet de ser acceptat per un grup millora l’autoestima i dóna seguretat: com q l’adolesc és una època de canvis i de confusió respecte als valors i les conductes q s’han d’adoptat, és reconfortant saber q a altres els passa el mateix.

– Hi ha alguns aspectes negatius lligats a les conductes grupals en l’adolescència, com la marginació, pressió emocional q a vegades les dinàmiques internes del grup produeixen en l’individu (els líders, els conflictes…).

El conflicte personal

♦ Una de les tasques de l’adolescent és  acceptar el seu propi jo, la seva pròpia manera de ser per reforçar la seva autoestima, deixar la infantesa i buscar una nova identitat en el món dels adults.

♦ Establir la pròpia identitat i atribuir-li un valor no és fàcil i hi ha vegades en què la valoració està distorsionada i es converteix en una autoavaluació negativa. La baixa

autoestima pot derivar de no acceptar els propis errors, de tenir una excessiva dependència afectiva i de ser massa sensible als judicis i les crítiques dels altres. Tot això dificulta el procés d’independ.

♦ Per aconseguir la independència cal, recònéixer quan les opinions dels altres estan justificades i quan no, no dependre exclusiv de les felicitacions dels altres i aprendre a  acceptar els errors.

Els pensaments irracionals

♦ Des de la psico, es considera qls problemes emocionals q tenim les persones provenen d’una sèrie de creences irracionals o  esquem amb què orientem les nos vides i q determinen la nostra conducta. Aqsts esquemes són una espècie de regles de vida o principis q tenim totalment interioritzats i q determinen la nos. Manera de ser. Aqstes idees irracionals són les responsables de les pertorbacions emocionals i dels nostres conflictes psíquics.

Trets dels pensaments irracionals

♦ De manera sistemàtica, podríem definir-los amb els següents trets:

– Radicalització: les coses són blanques o negres.

– Generalització: s’utilitzen expressions com “sempre”, “tot el món”…

– Catastrofisme: veure-ho tot com a terrible, tràgic, etc.

– Distorsió de la realitat .

– Idealització exagerada, romanticisme, situacions impossibles.

– Exigència excessiva i obsessió.

Esquema dels pensaments irracionals

♦ Ellis dedueix q les emocions de les persones i les conductes són fruit de les seves creences i de la seva interpretació de la realitat. El mecanisme de funcionament de les idees irracionals és conegut com a model ABC i s’estructura de la següent forma: 

♦ Un fet (A) és interpretat x una persona i, a partir d’aquest fet, desenvolupa una sèrie de creences (B) que poden ser lògiques i racionals (rB) o il·lògiques i irracionals (iB). A partir d’aquestes creences es desenvolupen unes conseqüències © q poden ser 

emocionals (Ce) i/o conductuals 

(Cc).

Conseqüència dels pensaments irracionals

♦ Per tant, les conseqüències d’una conducta no són x causa dels fets o de les circums, sinó x les creences i interpretacions de les persones. 

♦ Fet (A): el Josep no m’ha dit res quan ens hem creuat pel passadís.

♦ Creença/interpretació racional (rB): Pot ser no m’ha vist

♦ Creença/Interpretació irracional (iB): el Josep no s’interessa per mi. No interesso a ningú. 

♦ Conseqüències del pensament irracional: emocionals (Ce): em sento deprimit, poc apreciat, incomprès). 

♦ Conductuals (Cc: evitaré trobar-me amb el Josep; no val la pena tornar a iniciar una relació amb algú).

Tothom està en deute amb tu

♦ Els pensaments irracionals són conductes de tipus absolutista i d’exigència radical, que responen a l’ordre “he de fer”. Aquests pensaments es desenvolupen en 3 àrees: un mateix, els altres i el món en general. L’estructura seria: “Jo he de funcionar sempre bé, els altres han de tractar-me bé i la vida, el món ha de donar-me el q jo vull”.

Conseqüències concretes dels pensaments irracionals

♦ 1. Tremendisme: destacar sempre els  aspectes negatius d’un fet.

♦ 2. Poca tolerància a la frustració, és a dir, considerar que les sitaucions són insuportables i que no es pot ser felíç.

♦ Condemna: destacar que l’espècie humana és essencialment dolenta i que les conductes de les persones no tenen valor.

Canviem pensaments irracionals en  pensaments racionas i a l’inrevés

♦ PENSAMENT IRRACIONAL:

♦ ES ESPANTOSO

♦ PENSAMENT RACIONAL

♦ ES UN CONTRATIEMPO

PSICOLOGIA CLÍNICA

Psicologia clínica: És aquella branca q fa el diagnòstic i la teràpia dels transtorns emotius i de la conducta.

Tractament psicofarmacologic i causes del transtorn:

Per què es fa?

L'especialista, mitjançant aquesta teràpia, prescriu medicaments específics o psicofàrmacs per tal de corregir les conductes i trastorns psiquiàtrics patològics, establint un pla de tractament adequat per a cada pacient.

En què consisteix?

Els psicofàrmacs es recepten als pacients amb trastorns psíquics i mentals, i es recomana que es combinin amb una visita períòdica al psicòleg per fer un seguiment de la medicació.

Autisme

Afecció relacionada amb el desenvolup del cervell q afecta la manera com una persona percep i socialitza amb altres persones, la qual cosa causa problemes en la interacció social i la comunicació.

Trets característics

-

-

-

-

-

-

-

-