Dinàmiques de creativitat per la gent gran

L’ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER SOCIAL

La gran majoria dels animals mamífers viuen en un grup
. La vida en comunitat els afavoreix i els facilita la recerca del menjar i entre tots tenen més possibilitats de sobreviure. L’aprenentatge de la llengua no pot ser possible fora de la societat, per tant les tasques més bàsiques només poden ser possibles amb ajuda del grup. Molta gent es fa preguntes i entre d’elles destaca la de que si l’existència de la societat es beneficiosa o no ho és, en aquest cas, molts filòsofs tenen diferents opinions contraposades. Per exemple Hobbes (pensador anglès del Segle XVII) tenia una visió pessimista de l’ésser humà i afirmava que l’ésser humà era el culpable de tots els mals que afecten a la humanitat. En canvi, Rosseau, afirmava que la societat és fruit d’un pacte lliure entre els homes, un pacte que es tracta entre iguals i que és voluntari. Cal destacar també, que Aristòtil defensava que l’home era un ésser social per naturalesa. 

EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

Els éssers humans naixem en el si de la societat, no naixem socialitzats, necessitem un llarg procés per arribar a formar part d’aquesta societat. Aquest procés del qual l’ésser humà aprèn i interioritza al llarg de la seva vida els elements socioculturals del seu ambient, els integra a la seva pròpia personalitat i és així com s’adapta al seu entorn social. Cal destacar que aquest procés rep el nom de socialització. Els mecanismes d’aquest procés són l’aprenentatge i la interiorització de les estructures socials en què es mouen les persones. Els agents socialitzadors són: la família, els amics, els companys, els mitjans de comunicació social i finalment l’escola. Cal esmentar que els mitjans de comunicació social especialment la televisió, han guanyat molt de terreny com a agents socialitzadors.