Dinàmica dels Ecosistemes: Nivells Tròfics i Tipus

La Dinàmica dels Ecosistemes

Relacions Tròfiques

La relació establerta entre els organismes d'un ecosistema, relacionada amb els processos de nutrició.

Nivells Tròfics

• Productors: Primer nivell tròfic. Organismes autòtrofs (fotosintètics) que sintetitzen la seua matèria orgànica a partir d'energia solar i matèria inorgànica mitjançant la fotosíntesi.
• Consumidors: Segon nivell tròfic. Organismes heteròtrofs que s'alimenten de matèria orgànica procedent d'altres éssers vius.
  • Consumidors primaris (Herbívors): Es mengen els productors.
  • Consumidors secundaris / terciaris (Carnívors): S'alimenten dels herbívors o d'altres nivells tròfics.
• Descomponedors: Tercer nivell tròfic. S'alimenten de restes de matèria orgànica i la transformen en matèria inorgànica (bacteris i fongs).

Representacions Gràfiques de les Relacions Tròfiques

• Cadenes Tròfiques: Representació lineal de diferents organismes que s'alimenten els uns dels altres.
• Xarxes Tròfiques: Representació de diferents cadenes tròfiques connectades entre si.
• Piràmides Tròfiques: Representacions gràfiques de matèria i energia continguda en cada nivell tròfic. Cada pis és un nivell tròfic i la seua grandària és proporcional al valor numèric que corresponga.
  • Piràmides d’energia: Representa la quantitat d’energia que disposa cada nivell (kcal/m² · any). Segueix la regla del 10%.
  • Piràmides de biomassa: Representa la matèria acumulada en cada nivell (g/m²).
  • Piràmides de població: Representa la quantitat d’éssers vius en cada nivell (nº individus).

Tipus d’Ecosistemes

1. Ecosistemes Aquàtics (70% de l’extensió de la Terra)

• Ecosistemes marins
• Ecosistemes d’aigua dolça

Factors que Influeixen en Ecosistemes Aquàtics

• La llum
• La temperatura
• La concentració d’oxigen dissolt
• La salinitat (35 g / L oceans; 0,5 g / L aigua dolça)

Ecosistemes Marins

• Zona Litoral: La zona més propera a la costa. És poc profunda. Les espècies alternen períodes submergides amb altres exposades a l'aire, com les clòtxines i les llepasses.
• Zona Nerítica: Es localitza entre la costa i el talús continental. Aigües poc profundes on la llum arriba fins al fons, desenvolupant-se organismes fotosintètics com les algues.
• Zona Pelàgica:
  • Estrat Epipelàgic: La franja superior de la zona pelàgica on penetra la llum solar. Abunda el plàncton, gran varietat de peixos, aus aquàtiques i cetacis.
  • Estrat Batial: Des de l’estrat epipelàgic fins als 4000 m de profunditat. No hi arriba la llum i la temperatura és de 4 ºC.
  • Estrat Abissal: Per sota dels 4000 m de profunditat. La temperatura és de 2 ºC i la pressió és molt elevada.

Ecosistemes d’Aigua Dolça

Comprèn els rius, llacs, llacunes i zones humides. La llum arriba a tota la columna d’aigua i hi abunden plantes i algues, invertebrats, peixos, amfibis i aus.

2. Ecosistemes Terrestres

• Selva tropical
• Sabana
• Desert
• Bosc mediterrani
• Bosc caducifoli
• Estepa
• Tundra
• Taigà

Biomes Terrestres

Un BIOMA és una agrupació d’ecosistemes terrestres amb característiques comunes que constitueixen grans àrees de clima, vegetació i fauna paregudes.

Tundra

Factors que Influeixen (biòtop)

• Precipitacions: Escasses (inferior a 250 mm a l’any).
• Temperatura: Temperatura mitjana anual inferior als 0 ºC.

Flora i Fauna (biocenosi)

A causa de les condicions adverses, els sòls estan permanentment gelats i la vida vegetal és molt difícil. Únicament hi ha molses, líquens i algun arbust. La fauna la constitueixen el caribú, el ren, el llop, l'ós polar i el rabosot àrtic.

Taigà

Factors que Influeixen (biòtop)

• Precipitacions: No són molt abundants, però el seu màxim coincideix amb l’estiu; durant l’hivern es presenten en forma de neu.
• Temperatura: Els hiverns són molt llargs i freds (temperatura mitjana anual de 0ºC), en canvi, els estius solen ser curts i frescos.

Flora i Fauna (biocenosi)

Hi abunden els boscos de pins boreals o avets, amb fulles dures i en forma d’agulles. Predominen llops, rens, linxs, llebres àrtiques, etc.