Dimensió emocional, creences, valors i identitat

La Dimensió Emocional

Sovint es diu que "l'home és un animal racional". No som els únics animals que ens emocionem, però cal parlar d'aquesta dimensió, tan important per tenir una visió més polièdrica de l'home. L'home queda afectat de forma positiva (plaer) o negativa (dolor). Els estats afectius són reaccions personals per les quals ens sentim afectats de manera passiva. Es diferencien els estats afectius com a bàsics o com a combinacions d'altres. Aquests estats ens envaeixen sense que nosaltres hi puguem fer gran cosa (els patim i no els podem controlar). Sovint ens referim als estats afectius amb els termes "sentiments" i "passions".

La diferència és d'intensitat i racionalitat. Per exemple: l'amor (el sentiment anirà minvant sense adonar-nos-en). La passió pot desaparèixer sense donar pas a un sentiment. El sentiment només apareix si hi ha un mínim d'aspectes objectius que el puguin justificar racionalment. El sentiment és més lúcid que la passió. No és raonable establir una relació de parella per motius passionals.

Quan els estats afectius tenen un component fisiològic funcional i una component expressiva, llavors parlem d'emocions.

Emoció: fenomen complex que implica tres components:

1. Les emocions són respostes fisiològiques funcionals a determinades situacions.
2. Són estats afectius.
3. Es posen de manifest en la nostra expressió corporal.

Creences

No se'n pot afirmar ni la certesa ni la falsedat, solen ser incomprovables. Es manifesten en l'àmbit ideològic i religiós. La nostra societat valora, per damunt de tot, les creences científiques (possessió de la veritat). La sociologia considera les tres formes (ciència, religió i ideologia) com a creences.

• Ciència: combina imaginació, raó i experiència (planteja hipòtesis, treu conseqüències i les comprova o descarta).
• Religió: combina el sentiment, la imaginació i la revelació divina. Els que no són creients creuen que el fonament és la imaginació.
• Ideologia: utilitza la raó per especular sobre la realitat, per donar explicacions teòriques. Solen ser objecte de discussió política i social.

Hi ha moltes filosofies i religions, però només una ciència. Totes les teories han anat sent superades per altres més modernes. No és el mateix que les coses funcionin, encara que la teoria que les expliqui sigui veritat. Per exemple: edificis romans.

Valors

Són concepcions desitjades de la realitat. Els valors fan acceptables o no tota mena d'objectes, idees o fets. Els valors ens fan desitjar que el món tingui unes característiques que sovint no té. Fan que manifestem una determinada actitud. Per exemple: religiosos, ideològics, econòmics, polítics, estètics...

Quan els valors són acceptats per la societat, generen normes que castiguen la desviació respecte a aquests valors. Tolerància: valor polític que permet la coexistència de diversos sistemes de valors d'una mateixa societat (Amish).

Identitat i situació

La identitat és múltiple i emergent en les diferents situacions. El sentit és sempre el resultat de la negociació amb altres persones. Percebem els objectes segons les situacions (opinions). La conducta no està determinada pel que individualment pensem que hem de fer, sinó per la definició de la situació. La definició comporta un sentit moral (normalització). Les situacions i els individus són creacions històriques situades (relacions de poder).