Dificultats específiques d’aprenentatge (DEA)

Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge (DEA)

Presenta alteracions d’origen neurobiològic que afecten les funcions cognitives implicades en els processos d’aprenentatge.

Problemes freqüents:

• Dif del llenguatge.
• Dif psicomotrius per articular la parla.
• Dif per elaborar i fixar imatges mentals.
• Dif per a l’escriptura o el càlcul.
• Dif per establir relacions.
• Dif per generalitzat els aprenentatges.
• Dif per a l’abstracció.

Causen transtorns:

1. Trastorns del desenvolupament del llenguatge.

Afectacions en els mecanismes sensorials (problemes sensorials), neurològics (problemes de processament i elaboració de la resposta) i/o fonoarticulatoris (problemes relacionats amb la parla) que intervenen en el procés d’adquisició del llenguatge.

• Disfàsia —> transtorn del llenguatge caracteritzat per una alteració en l’expressió i comprensió del llenguatge.
• Retard del llenguatge —> retard cronològic en l’aparició dels diferents nivells del llenguatge especialment en l’expressió i la comprensió.
• Disàrtria —> transtorn en l’articulació del lleguatge per alteracions del control muscular dels mecanismes de la parla.
• Dislàlia —> transtorn en l’articulació, incapacitat per pronunciar o fer correctes alguns fonemes.

2. Transtorns de la lectoescriptura.

• Dislèxia —> transtorn caracteritzat per una dificultat en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Es manifesta amb: errors d’ortografia, inversió de paraules, omissió de lletres, dif per detectar paraules mal escrites, …

3. Transtorns de l’escriptura.

• Disgrafia → trastorn funcional que afecta la qualitat d’escriptura que fa al traçat o la grafia.
• Disortografia → trastorn de l’escriptura que dificulta aplicar les normes ortogràfiques.

4. Transtorns del càlcul.

• Discalcúlia → trastorn de l’aprenentatge caracteritzat per la baixa capacitat pel procesament numèric i el càlcul.

"