Dificultats amb les conjuncions i connectors parentètics

Dificultats en l'aprenentatge de les conjuncions

L’aspecte que he trobat més difícil de gestionar durant aquest primer trimestre han sigut, sense cap mena de dubte, les conjuncions. La dificultat més gran que he tingut des que vam donar la lliçó és la de distingir les que fan de connectors parentètics de les que no. Tanmateix, les conjuncions adversatives m’han resultat complicades d’identificar com a tals.

Causes de la confusió gramatical

Des d’un inici, no vaig tenir gaires problemes per identificar les conjuncions, però quan havia de classificar-les com a connectors parentètics anava una mica perdut. La causa principal d’aquesta situació va ser l'embolic que em suposa aquest element, ja que intuïtivament relacionava que una conjunció feia de connector parentètic quan es trobava en una posició intermèdia o final, sense més dilació.

A més, el fet que el contingut de l’aula global no sigui molt extens en l’explicació d’aquest apartat em va fer cometre aquesta errada. La confiança de pensar que ja ho faria bé més endavant, sense comentar-ho al professorat o als companys de classe, em va portar a allargar el problema, ja que a la segona pràctica no vaig saber classificar correctament els connectors parentètics.

Anàlisi de les conjuncions adversatives

Des d’un punt de vista analític, les conjuncions adversatives estableixen una relació de contraposició o contrast entre dos elements; pot ser excloent (total) o no excloent (parcial):

• Excloent: La conjunció prototípica és «sinó».
• No excloent: La conjunció prototípica és «però», que pot funcionar com a connector parentètic amb el valor de «tanmateix».

Identificació dels connectors parentètics

Les conjuncions que actuen com a connectors parentètics les localitzem quan:

• Se situen en posició no inicial respecte a l’element que introdueixen.
• Es troben, normalment, entre comes.
• Prenen un valor concessiu.

A partir de l’exemple «Van arribar a temps, però molt cansats», veiem que la conjunció «però» fa d’adversativa no excloent, ja que l'oració expressa un contrast parcial. En canvi, si afegim un element a l’inici: «Van aconseguir acabar la marató. Van arribar, però, molt cansats», veiem que el «però» està entre comes, en una posició no inicial i té un valor concessiu.