Diferencies entre plaute i terenci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 14 KB

 

TERENCI:


II a.C. CARTAGO__ROMA (esclau)__lliberat__cercle dels escipions (exaltació de Grècia). 6 OBRES: La Sogra ( Hecyra); Els Germans( Adelphoi); Eunuc(Eunuchus). ASPECTES COMUNS AMB PLAUTE: comèdia Nova Grega, Fabula Palliata. DIFERÈNCIES AMB PLAUTE: Són diferents pq són més reflexives i sense espontaneïtat; Comediograf de la "Humanitas"; llenguatge més refinat, no acudits grollers, ni paraules mal sonants ni refranys; No fou tamben acollit pq el públc no volia el caràcter moralitzador i educatiu de les seves obres. 
LA COMÈDIA és un gènere q tracta sobre els problemes de la vida quotidiana, presenta uns personatges de carrer i utilitza un llenguatge molt viu. La comèdia entra a Roma x influència de la cultura grega. A Roma hi havia 2 tipus de comèdies: -Comèdia Palliata: comèdia a la manere grega, però adaptada a lambient ROMà, l'acció es desenvolupa a Grècia i els seus personatges eren grecs q vestien el pallium (vestit típic grec). -Fabula togata: comèdia dambient ROMà en què els actors vestien la toga (vestit típic ROMà).

PLAUTE


Va viure a cavall dels segles III i II a.C(250-184aC). Va ser lautor q més èxit va tenir entre el públic, era un home de poble i escrivia comèdies x a les classes + baixes, amb un llatí col·loquial. S'han conservatt 21 de les seves comèdies, entre les quals:-Aulularia:
la comèdia de l'olla, un vell anomenat Euclió troba una olla plena dor a casa seva i ho manté en secret per por que no la robin. -Amphitruo: amfitrió, Júpiter pren la forma d'Amfitrió x unir-se a la seva fidel esposa, Alcmena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau dAmfitrió, vigila lentrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcmena, en el qual neixen 2 bessons. Un d'ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; laltre, Amfitrió. - Bacchides: les baquis, prostitutes bessones. -Miles Gloriosus: el soldat fanfarró, ridiculitza els militars. -Menaechmi: els bessons, es separen un és ric i un altre és pobre. Totes aquestes comèdies seguixen un fil argumental semblant: els membres d'una família es veuen obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona x una altra i a intercanviar-se els papers. Gràcies a la intervenció de l'esclau protagonista l'embolic se sol resoldre felíçment.
Plaute crea un tipus de personatges fixos q li serveixen x aconseguir la seva finalitat: fer riure el públic. PERSONATGES: -Adulescens: jove, ,olt enamorat, banau, depén del seu esclau x solucionar els seus problemes. -Senex: vell, és sever, colèric i avar, però això no li impedeix ser contínuament enganyat per leclau astut. -Servus: esclau, és el vertader protagonista de les comèdies de Plaute, astut, llest. Desvergonyit, mentider, sense escrúpols. És el que guia l'acció, el que provoca els embolics i aconseguiex desfer-los. -Virgo: donzella, sol ser una cortesana o bé una jove donzella. La seva aparició en escena està molt limitada. -Matrona o uxor, esposa sovint caracteritzada com la senyora ricaa de caràcter dominant i de mal geni. -Parasitus: paràsit, és un personatge còmic i astut que fa el que sigui x omplir el seu estòmac. -,Miles: soldat, amb aquest personatge Plaute pretén ridiculitzar els militars en general./// Plaute s'isnpira en la Comèdia Nova grega, però amb un caràcter ROMà i un estil personal, incorporant característiques pròpies: personifica coses inanimades com objectes de la vida quotidiana, parts del cos, etc. Se serveix de la contaminatio ( de 1 o2 comèdies sortia una altra), que és el procés de composició d'una comèdia a partir de dos o més originals; utilitza la combinació de parts dialogades i parts cantades que es recitaven acompnyades de música. Utilitza un llenguatge viu, expressiu, ric i completament nou. També és moly pur, amb les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment; és un viu reflex de la llengua del carrer. Fa parlar els seus personatges dacord amb el seu estatus social: els humils parlen de forma grollera, basta, no culta; els homes de classe alta parlem una llengua noble, elegant i distingida. Alguna de les seves comèdies comença anb un pròleg en què un personatge o una divinitat explica breument la trama principal. També sol haver un o dos arguments no escrits x Plaute, sinó x autors posteriors, en què s'explica el que succeirà en escena.

L'ORATORIA:


és l'art d'expressar-se i de saber convèncer els oients. és la part pràctica de l'art del discurs. Precedents: l'eloqüència a Grècia (Demòstenes). El màxim exponent a la literatura romana és ciceró i l'època d'or de l'oratoria correspon a la república.

Març TUL·LI CICERÓ(106-43aC):


va néixer a Arpínium, fill d'una família de cavallers. Va fer estudis superiors a Roma, Grècia i Àsia Menor. Va fer la carrera política fins arribar a cònsol, l'any 63aC. Descobrí i impedí la conjuració de Catilina x derrocar el poder. Fou assassinat l'any 43aC a causa dels seus atacs a Març Antoní, un dels successors de Cèsar. La seva producció literària és molt extensa i variada. A)ORATÒRIA (pràctica de la retòrica): DISCURSOS JUDICIALS: pronunciats com a defensa o acusació davant un tribunal.-Verrines: acusació (in) contra Verres d'abusar dels seu càrrec de governador de Sicília. -Defensa del poeta Àrquias, havia estat privat del dret de ciutadania. -Defensa de Miló, va demostrar que aquest no era culpable d'assassinat. DISCURSOS POLÍTICS: -Filípiques: 14 discursos contra Març Antoní, quan volia succeir Cèsar, anomenades així en homenatgea l'orador grec Demòstenes. -Catilináries: 4 discursos pronunciats contra Catilina, promotor de la conjuració de la república (1-4 senat; 2-3 fòrum). B) RETÒRICA: la retòrica és l'aplicació teòrica de l'art del discurs. Va ser la principal matèria de l'ensenyament superior. -De l'orador, tres llibres sobre les qualitats d'un bon orador, les 4 parts d'un discurs (introducció, exposició, argumentació i conclusió). -Brutus, tota la història de l'eloqüència romana(diàleg entre Brutus i Ciceró). C)TRACTATS POLITICOFILOSÒFICS:- La república, discussió sobre la millor forma de govern(ingluència de Plató);-Dels deures, un tractat sobre el concepte que no cal témer la vellesa;- de l'amistat, es tracta el concepte ampli de l'amistat. D) ESPÍSTOLES: -Ad familiares; -Ad Atticum.

PUBLI OVIDI NASÓ:


va néicer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a.C en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació a Grècia i Àsia. Va freqüentar el cercle de Messala Corví, grup totalment allunayt dels objectius polítics d'August. L'any 8 dC August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a viure desterrat a Tomis (l'actual Costança, Romania). Les causes del desterrament són "un poema i un error". El poema va ser l'Art Amatòria, clarament contradictori amb els valors morals de l'emperador. Sobre el error comès pel poeta sembla que té a veure amb els adulteris de la filla i la néta de l'emperador. Ovidi mai fou perdonat i va morir a l'exili, l'any 17 d.C. Es dedica a diversos gèneres poètics: POESIA ELEGÍACA D'AMOR: -Amors:(amores), poemes amororsos sobre les situacions més habituals q es donen en una relació amorosa.- Heroides (heroides), poemes en forma de cartes escrites per Heróïnes de la mitologia grega al seus marits o amants absents. POESIA DIDÀCTICA D'AMOR: -Art Amatòria (ars amandi), és un poema didàctic x a amnts, està format per 3 llibres, els dos primers van adreçats als homes, i el tercerc conté consells per a les dones. Va tenir un gran èxit de públic, però la seva temàtica sensual va topar amb la reforma moral d'August i va ser una de les causes q van motivar el seu desterrament. - Remeis de l'amor: (remedia amoris),es presenta com una guia espiritual x una vida mes sana i racional. -Receptes de bellesa(Medicamina faciei feminae), és un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina. POESIA ÈPICA:-Metamorfosis: (metamorphosis), es un extens poema de 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes o constel·lacions. POESIA DIDÀCTICA PATRIÒTICA: -Fastos(fasti), descriu dia a dia les festivitats i els diversos ritus del calendari ROMà. POESIA ELEGÍACA A L'EXILI: -Tristes(tristes) cartes sense destinatari real que contenen passatges autobiogràfics(esposa). - Pòntiques(ponticae) poemes en què Ovidi s'adreça als amics pq imploren el perdó d'August.

LÍRICA:


el nom deriva de la paraula grega lyros, instrument musical de corda amb el qual s'acompnyen els poetes. S'agrupen en aquest gènere totes les composicions poètiques que expressen emocions i sentiments. El poeta líric llatí + representatiu és Horaci. PRECEDENTA: -Alceu i Safo de Lesbos(s VII-VIaC). El mèrit d'Horaci va ser adaptat al llatí els versos d'aquests poetes. Catul(segle IaC). Va deixar una sèries de poemes d'amor, que l'han convertit en un model per a les literatures modernes. Va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia, (Lèsbia, en els seus poemes). 

QUINT HORACI FLAC(


65ac-8ac): Va néixer a Venusia el 65aC. Fill de lliberts, estudià retòrica a Roma i filosofia a Atenes. Filósòficament s'inclínà x l'epicureisme. A Atenes es va allistar a l'exércit de Brutus, un dels assassinats de Cèsar, i va combatrea la batalla de Filipos. Després de la derrota, tornà a Roma i ocupà el càrrec d'escrivent en una feina per a l'Estat. El conseller d'August, Mecenes, el va protegir i aleshores va poder viure plenament dedicat a la poesia. Morí l'any 8aC. OBRES: SÀTIRES: Saturae o sermones, composicions escrites en hexàmetres i distribuïdes en 2 llibres. Són retrats irònics del seu temps, dels vicis comuns o les lacres socials, amb forá referències autobiogràfiques. ÈPODES: (Epodoi) recull de 17 poemes curts de to violent i sacàstic, sobre temes molt diversos, contra personatges anònims prototips dels vicis de l'època: una fetillera, un nou ric, una prostituta. Alguns són de contingut amorós i un poema de tipus bucòlic, el Beatus Ille. ODES: (Carmina), composicions líriques, que seguien el Catul i a la poesia grega, reunides en 4 llibres, escrites en to solemne i de temàtica molt variada: Odes d'amor, Odes filósòfiques, Odes de tema patriòtic (exaltant August). EPÍSTOLES: Epistulae, colecció de cartes adreçadés a diversos amics especialment a Mecenes, amb un contingut filósòfic, moral o literari. La més famosa és "Carta als Pisons" o "Art Poètica", obra de perceptiva literària i testament literari d'Horaci.  *Cant Secular (Carmén Saeculare):himne que es cantava al Palatí el 3 dia dels Ludi Saeculares (del 31 de maig al 2 de juny) en honor dels déus. HORACI I ELS TÒPICS LITERARIS: -Beatus Ille, Aurea Mediocritas, Carpe Diem, Non omnis moriar: no moriré del tot, inmortalitat.

LA HISTORIOGRAFIA ROMANA:


és el génere en prosa + important de la literatura llatina. Els orígens de la historiografia estan en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, on s'explicaven els fets més importants que havien succeït al llarg de l'any: els ANNALS. HISTORIADORS: S.II aC: Cató, primer historiador en llengua llatina. Obra: Orígens (avui perduda). Segle I: Juli Cèsar, polític i militar. Obres : Guerra de les Gàl·lies i Guerra Civil. Sal·lusti, Nepot, Tit Livi, Tàcit i Suetoni.

TITUS LIVI:


va néixer cap al 59aC a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord d'Itàlia, i hi va morir el 17 dC. Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, ja que va treballar la major part de la seva vida(+ de 40 anys) en la redacció de la seva  gran obra AB URBE CONDITA (des de la fundació de la ciutat), en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època. Els llibres es ublicaren separadement, agrupats de 10 en 10, amb el nom de Dècades. Dels 142 llibres que comprenia, només se'n conserven 35, reunits en 2 grups: de l'1 al 10 i del 21 al 45. De tota manera han arribat fins a nosaltres els índexs(periochae) i els resums (epitomae) de gairabé tots els llibres, que ja a l'antiguitat circulaven + q no pas l'obra sencera. Livi va gaudir de la'mistat d'August i, malgrat que va tenir sempre la seva independència d'opinió favorable a un conservadorisme republicà, va participar en el programa de regeneració moral de Roma impulsat pel príncep. Així, Livi recupera el passat de Roma per exaltar-la i tornar als romans l'orgull de ser-ho. Pretén demostrar que Roma ha estat sempre protegida pels déus i destinada des del seu naixement a esdevenir el centre del món. El seu patriotisme el du a suprimir molts detalls que podrien entelar la bona imatge que vol donar de Roma i d'alguns dels seus dirigents. Seguia les idees que unien els escriptors del cercle d'august i Mecenàs(Virgili, Horaci...): engrandir la glòria de Roma i exaltar la pax augusta. Les fonts que consultà Livi per escriure la seva obra eren els llibres dels antics annalistes i de l'escriptor grec Polibi. Deixà de banda moltes altres onre i no es preocupà per les imprecisions que apuntava. En la seva obra es troben molts anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en els fets històrics.

ÈPICA:


deriva de la paraula grega eros: narració. La poesia èpica narra les gestes dels herois històrics o llegendaris. L'èpica llatina no es pot entendre sense l'homèrica, de la qual neix.

PUBLI VIRGILI MARÓ:(70-19aC)


va néixer a prop de Màntua, la ciutat del nord d'Itàlia, l'any 70 aC. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic. OBRES MÒVIL

Entradas relacionadas: