Diferencies entre plaute i terenci
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,68 KB
Personatges protagonistes: El vell (sanex). És el pare estricte amb els fills i els esclaus, furiós, de vegades avar; normalment és objecte de les burles de l'argument.
La matrona (matrona): Sol ser la mare de família de tota comèdia, q Plaute presenta amb connotacions negatives. Té mal caràcter, és capriciosa i malgaste els diners.
El jove(adulescens): Normalment ñes el protagonista de les comèdies plautines, tot i que queda explpsat pel seu esclau, que és qui embolica i desembolica l'acció.
EL jove sol estar enamorat d'na cortesana o d'una noia de bonap posició. La Jove(virgo): Sol ser una cortesana o una jove donzella. La seva aparició en escena està mol limitada, encata que l'acció transcorri el seu volttant. Si es tracta d'una cortesana, Plaute la present plena de vicis, malparada, però molt enamorada del seu amant. L'esclau(servus): És el vertader protagonista de les comèdies de Plaute, llest, murri, desvergonyit, mentider que no s'atura davant de cap dificultat, q enganya x aconseguir el que vol. Es burla de tothm, amics i enemics. És el que guia l'acció, el que provoca els embolics i aconsegueix desfer-los. És intel·ligent i tots els altres personatges són titelles a les seves mans.
EL jove sol estar enamorat d'na cortesana o d'una noia de bonap posició. La Jove(virgo): Sol ser una cortesana o una jove donzella. La seva aparició en escena està mol limitada, encata que l'acció transcorri el seu volttant. Si es tracta d'una cortesana, Plaute la present plena de vicis, malparada, però molt enamorada del seu amant. L'esclau(servus): És el vertader protagonista de les comèdies de Plaute, llest, murri, desvergonyit, mentider que no s'atura davant de cap dificultat, q enganya x aconseguir el que vol. Es burla de tothm, amics i enemics. És el que guia l'acció, el que provoca els embolics i aconsegueix desfer-los. És intel·ligent i tots els altres personatges són titelles a les seves mans.
PERSONATGES SECUNDARIS: El soldat(miles): Amb aquest personatge Plaute pretén ridiculitzar els militars en general; per això el presenta fanfarró, pequè presumeix d les seves conquestes, tant bèl·liqües com femenindes, però en el fons és un covard. El paràsit(parasitus): És un personatge còmic i astut que fa el que sigui x omplir el seu estómac. El presentador: Personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus prèstecs sense interessar-se x les circumstàncies dels deutors.
El llenguatge q utilitza Plaute també és molt pur amb les catacterísitques morfoògiques, lèquies i sintàctiques del moment; és un viu reflex de la llenga del carrer. Sap connectar amb els espectadors. Pel q fa l'estrucura Plaute começa alguna de les seves comèdies amb un pròleg, en q algun personatge de l'obra explica la trama principal. Al començament de les comedies tb hi ha un o dos arguments no escrits x Plaute sinó per autors posteriors en que s'explica el que succeirà en escena. Pel que fa la divisió en actes i escenes, aquesta fou posterior a l'època de l'auttor ja q Plaute escriu d'una manera contínua i sense cap separació.
VIDAOBRES TERENCI: Fou un comedògraf posterior a Plaute que mai no va aconseguir la popularitat del seu predecssor. Nascut a Cartago va arribar jve a Roma com esclau. EL seu amo el va educar i aviat li va concedir la llibertat. Les comèdies de Terenci són diferents a Plaute ja que estan calculades, són reflexives i no deixen via llire a l'espontaneïtat. A + la seva estructura rítmica és menys rica que la de les comèdies de Plaute i els personatgs esdevenen el nucli de l'acció.
EL TEATRE: Els principals escriptor de tràgedies grecs (Esquil, Sofocles i Eurípides) van escriure les aventures i desaventures d'uns personatges mítics i de les seves famílies. Gràcies a ells coneixem i patim les desgàcies de la famímili dels Atrides: la tornada d'Agamenon; el seu assassinat a mans de Clitemnestra i el seu amant, etc.. Els romans es van limitar a traduir-los o a ecrbiure altres obres sobre els mateixos personatges. El principal escripor va ser Sèneca i entre les seves obres trobem Èdip rei i Medea. Estaci va escriure Tebaida, una obra centrada en la llegnda de Tebes.Pel q fa a la comedia Plaute i Terenci es van insipirar en la comedia nova que tractava temes burgesos, d'embolics i enamoraments. Durant l'Edat Mitjana es van anar traduint textos de teatre clàssic però la producció era escassa. Amb l'aparició de l'Humanisme, el Renaixament va tornar al teatre antic i als seus temes. Les causes del retorn cal relacionar-les amb la troballa l'any 1429 de 12 comedies desconegudes de Plaute. Molière va escriure un bon nombre de comèdies i es va compaginar la tasca de dramaturg amb la d'actor. Obres: L'avar i mfitrió. William Shakespeaare tb va escriure comèdies com El somni d'una nit d'estiu, La comèdia dels errors o Molt soroll per res, però es més conegut per les tràgedies que enllacen amb la tradició clàssica. Va prendre els models clàssics per descriure una rguments i uns peronarges abocats a la desgràcia. En les tràgedies els personatges tenen uns sentiments semblans l personarges de la tàgedia. De les onze tràgedies que va escribure, tres estan nspirades en personatges històrics; Titus Andrònic i Cleopatra i Juli Cesar.