Diferències entre Modernisme i Postmodernisme en l'Art

Modernisme: La primacia de la raó i la forma

El Modernisme es defineix com un món sòlid on el pes de la imatge resideix en allò visual. Tot s'argumenta a través de la raó i la intel·lectualitat. Els modernistes són creatius, originals i donen un valor auràtic a les seves obres; és a dir, són peces úniques i irrepetibles. Té un caràcter representacional amb una riquesa expressiva basada en formes, composició, color i textures.

Postmodernisme: Narrativa, ironia i simulacre

El Postmodernisme presenta una imatge potent visualment que té una narrativa al darrere. Aquesta narrativa és de caràcter icònic i es basa en metàfores, al·legories i codis específics que només les persones disposades a interpretar-los aconseguiran desxifrar. El postmodernisme es basa en el passat i recrea obres, és a dir, les renova. Les obres estan centrades en el coneixement sensible, les emocions i els sentiments, a partir de la llibertat de l'individu. Busca elements desmesurats, la inharmonia, la ironia, l'asimetria i el caos. Confien en el present, i les institucions i el mercat donen el valor auràtic a les obres.

Atributs clau del postmodernisme:

• Apropiació: Mirar al passat, apropiar-se d'idees rellevants, actualitzar-les i donar-los un nou significat.
• Simulacre: Suplantar la realitat jugant amb la ficció i allò real.
• Espectacle: Jugar amb formes i tematitzar per a l'entreteniment del consumidor.
• Artifici: Potenciar allò artificial apropiant-se d'imaginaris.
• Pastiche: Barrejar elements existents.
• Efímer: Sorprendre amb petites peces temporals i transitòries que apareixen i desapareixen ràpidament.
• Erotisme: Seducció, sovint amb un to més tensionat i liberal.

Judicis estètics: Gust vs. Valor

1. Judici de gust: És subjectiu (m'agrada o no). Es tracta d'una exposició personal, un procés sensitiu i un coneixement sensible relatiu. Kant se n'adona que les imatges que creen els artistes no han de seguir els cànons, ja que perden la creativitat. Proposa posar en marxa el «lliure joc de la imaginació», que és la potència de la creativitat.
2. Judici de valor: Consisteix a argumentar i citar un teòric a nivell objectiu. Combina l'opinió personal amb un teòric de referència, anant més enllà dels sentiments. És un procés cognitiu que s'arriba a través de la raó i l'intel·lecte per determinar si una obra és bona o interessant. Jacques Aumont: «L'estètica és una teoria de la recepció». Nosaltres som els subjectes que establim una relació amb la imatge o objecte. Només podem emetre un judici de gust perquè és subjectiu.