Diferències entre el model geocèntric i l'heliocèntric

Forces gravitatòries

Model geocèntric

Aristòtil plantejava un model geocèntric de l'univers, és a dir, un model amb la Terra al centre de l'univers i tots els cossos celestes girant al seu voltant. L'astrònom grec Claudi Ptolemeu va proposar un model geocèntric més modern que el d'Aristòtil; considerava que la Terra era el centre de l'univers i que el Sol, la Lluna i els altres planetes que es coneixien giraven en òrbites circulars al voltant de la Terra.

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (hèlios = déu grec del Sol i kentros = centre) és el model cosmològic segons el qual el Sol és el centre de l'univers i tots els planetes orbiten al seu voltant.

Va ser proposat per primera vegada a l'antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va evolucionar a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.

Gran part dels problemes d'acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos. Si a la Bíblia surt que l'ésser humà és el centre de la creació perquè està fet a imatge i semblança de Déu, no podia ser que la Terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.

Model actual de l'univers

El 1929, l'astrònom Edwin Hubble va descobrir que l'univers està en expansió. Va detectar un desplaçament cap al vermell en la radiació electromagnètica que procedia de les estrelles, la qual cosa indicava que s'allunyen contínuament de nosaltres. Aquest descobriment ens pot fer creure que ocupem un lloc central en l'univers perquè totes les galàxies s'allunyen de nosaltres.

L'expansió de l'univers va fer pensar als científics que, al començament, les galàxies devien estar a prop unes de les altres. D'aquesta idea va sorgir la teoria del Big Bang:

• Al principi, tota la matèria i l'energia estaven concentrades en un punt.
• Llavors es va produir una explosió per la qual tota la matèria es va dispersar.

El 1965, els físics Arno Penzias i Robert Wilson van descobrir el fons còsmic de microones. És una radiació de microones que ens arriba des de qualsevol direcció de la qual mirem l'univers. Aquesta radiació s'interpreta com un residu de la gran explosió i confirma la teoria del Big Bang.