Diferències entre el llenguatge humà i l'animal

El llenguatge humà es distingeix profundament del llenguatge animal per una sèrie de característiques que el fan únic i molt més complex. Tot i que els animals poden comunicar-se entre ells, el que fan no es pot considerar llenguatge en el mateix sentit que el dels humans.

Característiques distintives del llenguatge

• Simbolisme i arbitrarietat: Les paraules que utilitzem no tenen una relació natural amb allò que designen; el vincle entre el significat i el significant és una convenció cultural. En canvi, els sistemes de comunicació animals solen estar lligats a estímuls concrets de l’entorn (com un crit d’alerta) i no són arbitraris.
• Creativitat infinita: Som capaços de produir i entendre un nombre infinit de frases, fins i tot si mai abans les hem escoltat. Aquesta capacitat de combinació a partir d’un conjunt limitat de sons i normes gramaticals és exclusiva de l’espècie humana.
• Desplaçament: És la capacitat de parlar sobre coses que no estan presents en el moment de la comunicació (passat, futur, situacions imaginàries o abstractes). La comunicació animal es limita a l’aquí i l’ara.
• Adquisició cultural: Els infants aprenen la llengua del seu entorn, mentre que la comunicació animal és majoritàriament instintiva i heretada genèticament.

Complexitat estructural

Finalment, cal destacar que el llenguatge humà presenta una gramàtica complexa, amb estructures sintàctiques i morfològiques que permeten organitzar el discurs de manera sofisticada. Aquesta complexitat no es troba en cap sistema de comunicació animal conegut.

Per tot això, es pot concloure que el llenguatge humà no només és una eina de comunicació, sinó també un instrument de pensament, de transmissió cultural i de construcció de la realitat, cosa que el distingeix radicalment de qualsevol forma de llenguatge animal.