Diferencies entre lamarckisme i darwinisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,64 KB

 

Teories Sobre l’origen de la vida:Creacionisme:


és una creença religiosa segons la qual L'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. Es basa en El gènesis de la Bíblia. Tot i que sovint s'identifiquen el Creacionisme i el Disseny intel·ligent, els defensors del disseny intel·ligent es distancien del Creacionisme argumentant que no es basen en la religió sinó en l'observació de La naturalesa.  Actualment, a Europa no S’accepta però en canvi en els EEUU hi ha una batalla política on moviments de Dretes i ultradreta intenten incorporar el creacionisme o disseny intel·ligent A l'educació estatunidenca. 

Generació espontània:

(de Aristòtil fins al Segle XIX) És una antiga teoria Biològica segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la Matèria inerta.

Defensor i experiment a Favor:

Van Helmont, el qual va realitzar una experiment per demostrar L'existència d'aquest fenomen i la va registrar d'aquesta manera en Ortus Medicinae, en 1667. (teoria abiogènica; la vida surt de la no vida). 

Defensors I experiments en contra:


Redí, va demostrar la falsedat de la Generació espontània. Redi va disposar un tros de carn en un pot obert i un Altre tros de la mateixa carn en un pot tancat. En el pot obert es van criar Mosques, mentre que en el pot tancat no va ocórrer res. Amb aquesta Experiència, Redi va demostrar que els cucs blancs que apareixen a la carn eren En realitat larves de mosques que naixien dels ous que les mosques dipositaven A la carn.
Pasteur, va repetir L'experiment de Redi utilitzant pa obtenint resultats molt similars als de Redi. Els seus experiments van servir per a demostrar que la generació espontània Tampoc no era vàlida per als microorganismes.Experiment caldo nutritiu: Pasteur Va utilitzar dos flascons amb coll de cigne que permetia que l’aire entrés al Flascó. En cada un d'ells va ficar una quantitat igual de brou de carn i els va Bullir per esterilitzar-los. Va observar que en cap dels flascons van créixer Microorganismes, així que va tallar el coll d'un dels matrassos. El matràs amb El coll tallat va desenvolupar microorganismes en el seu brou un temps després De ser tallat.

Teoria Oparin i Haldane:


Van proposar la teoria que ens explica l'origen I evolució de les primeres cèl·lules a partir de la matèria orgànica del medi Aquàtic, producte de la síntesi abiòtica dels compostos presents en l'atmosfera Secundària de la Terra i per acció de diverses fonts d'energia. Els fonaments D'aquesta teoria es troben en les condicions fisicoquímiques que hi havia a la Terra primitiva i en les reaccions que es van donar en elles. Segons aquesta Teoria, l'atmosfera primitiva estava composta per vapor aigua, hidrogen, metà i Amoníac. Entre aquests components es van generar una sèrie de reaccions Químiques a causa de l'energia obtinguda de les descàrregues elèctriques, de Les intenses radiacions solars (en aquesta atmosfera primitiva no existia capa D'ozó ni l’oxigen) i de les erupcions volcàniques. A traves d’aquestes Reaccions químiques, es van formar petites superfícies d’aigua. La condensació Del vapor d'aigua va produir pluges torrencials on es van anar acumulant Nombrosos compostos orgànics i es van originar. AEROBIS (no oxigen) A ANAEROBIS. Aparició primers cèl.Lules: Les molècules orgàniques que s'havien Format en el medi aquàtic, es van separar d'aquest i van constituir unes Estructures més complexes a les que Oparin va anomenar coacervats. A partir D'aquest moment, els coacervats haurien anat evolucionant fins a formar la Primera cèl·lula. Protobionts són pre-cèl·lules ells van dir-li coacervats. A Partir d’aquí es van formar les procariotes. Les procariotes es van alimentar De la sopa primitiva (Heteròtrofs). Quan s’acaba aliment es  van tornar autòtrofes crear la fotosíntesis i L’oxigen format va contaminar l’atmosfera. Eucariotes: Les procariotes S’ajunten.


Miller i Urey:


L'experiment va consistir, bàsicament en sotmetre a un Matràs que contenia els gasos de la atmosfera primitiva a una descàrrega D'espurna continua a uns 60k V. Els resultats van ser que al cap d'uns dies,Productes Gasosos: Monòxid de carboni i nitrogen.Acumulació de material fosc: Aminoàcids, Diversos àcids grassos, hidroxiàcids i productes amida. Aquest experiment va Ser la clau per comprovar la Teoria del brou primordial en l'origen de la vida. Importància:  Aconsegueix demostrar que La vida apareix de la no vida. 

Món ARN:


La hipòtesi del món d'ARN és un dels principals Candidats a l'abiogénesis. Proposa que la vida a la Terra va sorgir a partir de La versàtil activitat de les molècules d'ARN, desenvolupant posteriorment una Membrana cel·lular al seu voltant i convertint-se així en la primera cèl·lula Procariota.

Hipòtesi Endosimbiòtica:

Va ser formulada per La biòloga americana Lynn Margulis el 1967, per tal d'explicar l'origen de Les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una Altra. Lynn Margulis va explicar la presència d‘orgànuls  intracel·lulars amb genoma propi en Les cèl·lules eucariotes. Deia que aquests orgànuls, els mitocondris i els Plastidis haurien estat en el seu inici eubacteris (són un gran grup De microorganismes unicel·lulars ) que s'haurien instal·lat a L'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica.

Teoria de la Panspèrmia:

La panspèrmia és La teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen Extraterrestre. Suggereix que les "llavors" o l'essència de la vida Prevalen disseminades per tot l'univers i que la vida va començar a la Terra Gràcies a l'arribada de tals llavors al nostre planeta.


Fonts Hidrotermals:


Les fonts hidrotermals són esquerdes en la superfície D'un planeta situades al llarg de cadenes muntanyenques de volcans (dorsals Oceàniques) a milers de metres de profunditat les quals alberguen unes Condicions de vida primitives i fins i tot tòxiques. L'aigua freda del fons Marí entra en contacte amb el mantell terrestre i comença a escalfar-se dissolent Els metalls i sulfurs d'aquestes dorsals. En el moment que el fluid Interacciona amb l'aigua freda de la mar adopta un aspecte en forma de fum per La qual cosa també podem conèixer-les com respirador hidrotermal, fumarola Hidrotermal o fumaroles negres. Les fonts hidrotermals se situen a les grans Dorsals oceàniques a milers metres de profunditat, les primers es van descobrir A les Illes Galàpagos i més endavant s’han anat descobrint a les dorsals del Pacífic, Índic i Atlàntic, alguna més a l’Àrtic. Particularitats: En aquestes Fonts hidrotermals habiten uns animals que s’han desenvolupat amb absència de Llum solar i sense necessitat de realitzar la fotosíntesi, com per exemple: les Grans cloïsses blanques, cúmuls de gambes i musclos. A més, abunden organismes Microscòpics (bacteris i arqueas) anomenats éssers quimiosintètics. Importància: Apareix no vida a partir d’aigües profundes.

Fixisme:


Doctrina Que afirma que les espècies són immutables: és a dir, que no han registrat Canvis des del moment de la seva creació (resulta oposat a l' evolucionisme)
. Va sorgir a causa del pensament que tenien molts naturalistes al Segle XIX com Carles Linne. Per salvar el creacionistes/fixistes, el naturalista Georges Cuvier va proposar la teoria del catastrofisme.
Aquesta defensava que els fòssils Trobats eren el resultat de grans catàstrofes  D’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aquestes catàstrofes (cataclisme), com el diluvi universal, haurien causat Extincions massives i aquestes espècies inexistents avui en dia que haurien Estat substituïdes per les espècies que havien sobreviscut i immigraven a les Noves regions ara buides. Defensors: Aristòtil, Linné, Cuvier, Pasteur.


Evolucionisme:


Teoria on explica o mostra el procés de canvi en totes Les formes de vida al llarg de les generacions. Proves que ens permet afirma Que l’evolució és un fet:  

Paleontològiques:

Es basen en l’estudi Dels fòssils que per causes naturals, s’han preservat en les roques de L’escorça o d’un estat momificat. Amb els fòssils podem fer una comparació de Les especies extintes i les actuals i així ens permet veure les seves similitud I diferències, demostrant que les especies han evolucionat. * els fòssils de Transició: els quals són restes fossilitzades d'un organisme que presenta Caràcters compartits per un grup ancestral i els seus descendents més derivats.

Biogeogràfiques:

Es basen en estudiar Les similituds i diferències de la fauna i flora segons la seva localització Geogràfica.

Anatòmiques:

Es basen en Les comparacions de les estructures corporals dels organismes per establi Parentescs, tant pel que fa a la seva estructura com a la seva funció. Hi podem Distingir: Òrgans Homòlegs (mateixa estructura interna, forma i funció Diferents i evolució divergent, el qual indiquen un parentiu evolutiu amb Avantpassats comuns), Òrgans Anàlegs ( mateixa funció, estructures internes Diferents i evolució convergent, el qual cap tipus de parentiu evolutiu però si El fet que espècies molt separades han tingut que adaptar al mateix ambient Desenvolupant òrgans similars) i Òrgans Vestigials (són els òrgans que han anat Perdent la funció al llarg de l’evolució, com els queixals del seny, l’apèndix Vermiforme, els óssos soldats del còccix, etc.

Embriològiques:

Es basen en el desenvolupament dels embrions de Diferents espècies. Es impossible diferenciar-los entre si en les primeres Fases de desenvolupament i només en avançar es podrà veure les diferències Entre els embrions.

Bioquímiques o Moleculars:

Es basen en l'estudi comparatiu de les molècules dels diferents Organismes. Com més semblança d’ADN hi ha entre dos organismes, més Coincidència hi ha entre el tipus de molècules que els constitueixen.

Taxonòmiques:

És l’explicació dels Diversos nivells de semblança (espècie, gènere, família, ordre, classe, fílum i Regne) que formen com a conclusió que totes les espècies procedeixen d’un Avantpassat. Això permet, fer l’arbre evolutiu.


Lamarck (XVIII) i Darwin (XIX):



Lamarckisme:

Teoria evolucionista la Qual les transformacions que un individu aconsegueixi durant la seva vida es Poden transmetre a la descendència proposada per el cavaller de Lamarck. Els Fonaments d’aquesta teoria són:La necessitat d’adaptar-se: A mesura que Les característiques del medi varien, també ho fan les corporals dels animals i Les plantes per adaptar-se al medi.Llei de l’ús i del desús: Quan un òrgan es molt utilitzat es desenvolupa i s’engrandeix , i quan un òrgan es poc Utilitzat, es a dir, la falta constant d’un òrgan, es debilita fins a Desaparèixer.Llei de l’herència dels caràcters adquirits: Quan un òrgan Ha sigut desenvolupat o ha desaparegut  és conservat als individus descendents.La necessitat de crear l’òrganDarwinisme:
Teoria de la selecció Natural, la qual explica com podrien evolucionar les poblacions (descendència Modificada) de tal manera que es feien més adequades per viure en els seus Entorns amb el pas del temps. Els fonaments d’aquesta teoria són:Els individus D’una població no són tots iguals, sinó que mostren variacions.Algunes D’aquestes variacions es transmeten als descendents.Lluita per l’existència: Els individus han de supera les condicions que els imposa el medi per Sobreviure i reproduir-se.Adaptacions: els que han sobreviscut tenen Variacions més favorables per fer front a les condicions del medi.La Selecció natural: A mesura que han augmentat les adaptacions del individus Mitjançant la reproducció  de generació En generació s’han originat noves espècies.

Neodarwinisme o Teoria Sintètica:

És l'intent de Fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna, i va ser formulat al Segle XX. Els principis fonamentals són:Els gens: són els elements Determinats dels caràcter hereditaris.  Les mutacions: causa de la variabilitat.La Selecció natural: és  la responsable De l’evolució gradual de les espècies. Els individus que han sobreviscut i Arriben a reproduir-se són els que tenen la informació genètica que els adapta Millor a les condicions del medi fins el punt que pot aparèixer una nova Espècie. Espècie: conjunt d’individus morfològicament semblants, capaços De reproduir-se entre si i d’originar descendència fèrtil. Població: Conjunt d’organismes d’una mateixa espècie.Aïllament: d’una part de la Població dificulta la barreja, afavoreix la diversificació de la constitució Genètica de les poblacions i n’impossibilita la hibridació.




Entradas relacionadas: