Diferencies entre curial i tirant

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,49 KB

 


L'APARICIÓ DE LA PROSA RELIGIOSA:


CONTEXT HISTÒRIC (S.XV)

*Baixa Edat Mitjana: època de grans canvis en tots els àmbits.-Ambit sociòeconòmic: el sistema feudal decau i sorgeix la burguesia.-Àmbit cultural: es crea la imprenta i les universitats.- Àmbit polític: els reis tenen l'autoritat. Sorgeixen moltes guerres. -Àmbit religiós: època de les heretgies del
Cisma d'Occident. -Àmbit lingüístic: la literatura culta s'expressa en llengua vulgar.

CONTECT LITERARI: *
Humanisme:-Naix la Toscana (Itàlia) a meitat del s. XIV.- Impulsos : Dante i Petrarra. -Característiques : Redescobriment dels clàssics grecs i llatins. Preocupació pels problemes humans. Es valora el saber i la raó. Coneixement, saber de tot tipus. (Ja a penes es creu en Déu). L'humanosme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, va introduir-se en la nostra literatura, es va assimilar plenament al s. Xv. Implica un canvi d'actitut davant la vida. Es van enfrontar amb la realitat d'una manera crítica i independient. Van trobar les bases d'una nova mentalitat autopocèntrica, l'ésser humà com a centre del món. La primera figura en Bernat Metge, l'obra Lo SOmni, temàtica de la prosa clàssica llatina.

BERNAT METGE:

Va naixer a Barcelona al 1340. Va ser acusat de la mort del rei, acusacions què se n'afegien unes altres de corrupció i d'abús de poder. Es va defensar escrivint "Lo Somni". Va compondre obres vinculades amb la producció medieval, va traduir Petrarca, i va assimilar el pensament humanista. La composició més antiga es el Sermó, on parodia les predicacions de la seua època. Trevalla a la Cancelleria Real.

LO SOMNI:

Per Bernat Metge al 1399, en eixir de la presó com una defensa pròpia. Està dividit en quatre llibres en forma de diàleg, gènere clàssic utilitzat ja en la literatura grega. Els quatre llibres són: -En el primer, l'autor és visitat en somnis per 3 personatges. Presenta una discusió sobre la inmortalitat de l'ànima entre Bernat Metge i Joan I.-En el segon, trata les circunstàncies que van envoltar la mort del rei.-En el tercer Orfeu explica el seu amor per Eurídice i la seua baixada a l'infern, i Tirèsies, que efectua un atac violent contra l'amor i contra les dones. -En el quart, Metge replica a Tirèsies i fa una crítica dels homes.

NOVELES DE CAVALLERIA:

La novel.La és un genere idealitzat tal com s'oposa a la realitat. Es forjà, a l'Edat Mitjana, a partir del romanç. El protagonista és molt independient. L'aventura, el viatge i l'amor seràn els seus ingredients principals. Característiques:-relaten aventures meravelloses.-protagonitzades per 1 cavaller: un heroi de qualitat sobrehumana.-Tems i espais mítics.-Éssers fantàstics.

NOVELA CAVALLERESCA:

Apareix al s.Xv. Els canvis socials propiciaren l'aparició de l'anomenada novel.La cavallersca que aparentment tenia la mateixa temàtica que els llibres de cavalleria, però presentava diferències importants. La novel.La cavalleresca rebutj els elements fantàstics i s'aproxima a la realitat. Caracterist.:-Absència d'elements meravellosos.-Els personatjes són de mesura humana.-Els espais són coneguts i localitzables.-Els temps són pròxims i immediats.

CURIAL e GÜELFA:

Estructura de l'obra

. Llibre primer

Curial naix en el si d'una família de baixa condició social. Va rebre la protecció de Güelfa, la jove viuda germana del seu senyor el Marqués de Montferrat. Per causa d'uns columniadors, Curial es veu obligat a allunyarse de Güelfa i marxa a Àustria, on intervé en un combat per tal d'alliberar una dama. Com a vencedor, se li ofereix casar-se amb eixa dama oferint que Curial rebutja tot i que l'episodi arriba a oida de Güelfa que se sent gelosa i resentida.

Llibre segon:

Correspon a l'anada de Curial al torneig de Melú. A més dels episodis del viatje l'autor relata la brillant actuació dels cavallers aragonesos que lluiten al costat de Pere el Gran. La maledicència però torna a atacar l'heroi que és marginat.

Llibre tercer:

Després d'un viatge a Terrasanta i Grècia on té una visió prop del paradís, Curial naufraga a les costes del nord d'Àfrica. Passa 6 anys de captiveri fins que, gràcies a l'amor que senter per ell unes dames pot tornar a Mint ferrat on recupera Güelfa que l'accepta com a marit.

TIRANT LO BLANCH:

És la primera novel.La dins de la literatura universal. L'heroi de ficció és un personatje quotidian. L'obra és el resultat de la suma de novel.Les. Abandoni definitiu dels ideals burguesos(plaer, raó, humor..), per això es pot considerar un llibre de cavalleries convencional. Característiques: En les escenes de la vida diària els personatges es mostren com són realment, es recolzen enel sensualisme i l'erotisme, la senzillesa i espontaneïtat, l'alternança narració-diàleg, incursió de l'autor en primera persona, filosofia vitaloista, propa dels nous temps (s.Xv, Renaixement) allunyada de la immortalitat. Caraterístiques generals de la novel.La cavalleresca. Llargs parlaments retòrics, lamentacios.. Responen a l'estil de la valenciana prosa. Combina el principi de la mitjana i el final de la moderna. Trets més humans de l'heroi en la vida, l'amor, les batalles.. On es veu que personatges normals poden arrivar fins on Tirant. El fial també es modern, per el Realisme.

ESTRUCTURA:

1a part: narra les aventures de Tirant a Anglaterra, on és armat cavaller. 2a part: L'acció es trasllada a Sicília i a Rodes. 3a part: Tirant és cridat x l'emperador de Bizanci xq l'ajude en la lluita contra els turcs.Els combats es barretgen amb les intrigues cortesanes i els amors en la cort. Tirant s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina. 4a part: el protagonista naufraga a les costes del nord d'Àfrica, on viu diverses aventures. 5a part: Tirant torna a Constantinoble, derrota definitivament els turcs i es casa amb Carmesina, però es posa malalt i mor. També mor la dona, a causa del dolor.

APOSTROFACIÓ:

no s'apostrofen el i la comença x i o u q encapçalen. La quan la paraula comença x i o u àtones. De quan la paraula comença x i o u q encapçalen el diftong. Els noms de lletres. L'article la en en la una (hora), la ira, la host.

DIÈRESI:

Quan la u de gue, gui, que , qui es pronuncia...

Entradas relacionadas: