Diferències Aristòtil i Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

1. Aristòtil va baixar les idees platòniques del cel a la terra


Vol dir que Aristòtil, va conduir les idees de Plató a un món real, on la realitat no és basa en les idees sinó en la substància.

Aristòtil afirma que no existeixen dos móns (idees i coses) sinó un sol món: el món real, el món que percebem a través dels sentits, on vivim. Aristòtil entén que la teoria de Plató és inútil i impossible: inútil, perquè les idees (món intel·ligible) són una imitació dels objectes sensibles (món sensible), no ens ajuden a arribar al ple coneixement de les coses ni a la vertadera realitata; i és impossible, ja que les idees estan separades de les coses, aleshores no poden existir sense dependre l’una de l’altre. Aristòtil entén la realitat com la substància que ens envolta, formada de matèria i forma.
La matèria seria com el món sensible de Plató, i la forma el món intel·ligible. Aristòtil diu que no pot existir la forma sense la matèria, és a dir, no poden estar separades. En canvi, Plató separa aquests dos mons. Per això es diu que: Àristotil va baixar les idees de Plató del cel a la terra perquè creu que la essència (les idees de Plató) es troben a dins de les coses mateixes., ja que és inseparable de la substància (forma + matèria).

2. La realitat substancial aristotèlica és una síntesi dels dos mons platònics

La substància significa qualsevol tipus de cosa que ens envolta, tot allò que podem percebre mitjançant els sentits, allò què és. Aquesta realitat substancial d’Aristòtil és una combinació dels dos mons Platònics, ja que segons Aristòtil, la subtsància està formada de matèria i forma (només la forma no pot existir). Aquesta teoria s’anomena Hylemorfisme. Segons Aristòtil, la realitat és tot el que existeix, és a dir, qualsevol substància és un compost de matèria (hylé) i de forma (morphé), un compost inseparable (synolon) i no una "part" de dos mons irreconciliables com sostenia Plató.

Per tant, la realitat substancial aristotèlica és una combinació del món de les idees i de les coses.

3. Aristòtil donà al coneixement sensorial molt més valor que el que li va donar Plató

Jo crec que tant Plató com Aristòtil volien assolir una visió real del coneixement, segur, estable i universal. Però, encara que els dos tenien el mateix objectiu, cadascú va arribar al coneixement de maneres diferents:

  • Per a Aristòtil, el coneixement és posible i s’ha de conèixer a partir d’un procés  d’abstracció. El coneixement es basa en l’experiència, és a dir, naixem amb la ment en blanc, tabula rasa, i a mesura que anem creixent i anem adquirin certa experiència, podem arribar al coneixement. És una postura que podem classificar en l’Empirisme (coneixement a base d’experiència). Per Aristòtil el món és lo que és, no es divideix en idees o en coses. No hi ha més món que aquest i l’home és la substància individual, que és un compost de matèria - forma. Per tant, si volem conèixer, si volem  trobar la veritat, hem de partir dels éssers concrets, primer mitjançant la sensació i després mitjançant l’enteniment.

Per tant, el coneixement per a Aristòtil és conèixer la esséncia de les coses, com l’essencia no es pot separa de la cosa, llavors s’utilitza un procès d’abstracció, on mentalement separem l’esséncia de la matèria, així podem coneixer el que fa que les coses siguin el que són.

4. L’actitud més realista d'Aristòtil enfront de l'idealisme platònic

Penso que vol dir que, la versió de com veuen la realitat és més realista i coherent la actitud d’Aristòtil que la de Plató. Ja que, com Aristòtil afirma, la realitat no són les idees, sinó la subtsància que ens envolta. Per tant, l’actitud d’Aristòtil és molt més realista, amb un caràcter racional, empirista i materialista, més propera a la nostra realitat.

Entradas relacionadas: